Aquests també votaran progrès i alegria

Publicat per fxsabate | 9 Feb, 2008

    Si la reacció de Rajoy i els seus no fos la d’insultar, dir que no vol ser el President d’aquesta gent que canta i que són uns rics untats pels socialistes, les coses els anirien millor. Perquè d’aquesta manera no fan més que confirmar com van de tristos i malcarats per la vida.

     

    Què tal una reacció  d’aquest tipus que faci un reconeixement de la diversitat i de la pluralitat dels homes i dones i països que conformen Espanya ?:

     

    “ Cadascú és lliure al nostre país d’expressar les seves opinions i preferències com millor li sembli. Jo seré president també dels qui no em votin, seré president de tots independentment de la seva condició, raça, procedència o llengua que parlin “.

      

    Per això perdran, perquè malbaraten una i altra oportunitat de ser una dreta moderna, que qccepta el joc de la lliure convivència, de la diversitat i de la llibertat

     

    Versió original de la cançó que va composar Joan Manel Serrat

        DEFENSA DE LA ALEGRÍA

    a trini

    Defender la alegría como una trinchera
    defenderla del escándalo y la rutina
    de la miseria y los miserables
    de las ausencias transitorias
    y las definitivas

    defender la alegría como un principio
    defenderla del pasmo y las pesadillas
    de los neutrales y de los neutrones
    de las dulces infamias
    y los graves diagnósticos

    defender la alegría como una bandera
    defenderla del rayo y la melancolía
    de los ingenuos y de los canallas
    de la retórica y los paros cardiacos
    de las endemias y las academias

    defender la alegría como un destino
    defenderla del fuego y de los bomberos
    de los suicidas y los homicidas
    de las vacaciones y del agobio
    de la obligación de estar alegres

    defender la alegría como una certeza
    defenderla del óxido y la roña
    de la famosa pátina del tiempo
    del relente y del oportunismo
    de los proxenetas de la risa

    defender la alegría como un derecho
    defenderla de dios y del invierno
    de las mayúsculas y de la muerte
    de los apellidos y las lástimas
    del azar
                      y también de la alegría


    Mario Benedetti