Quina és la resposta ?

Publicat per fxsabate | 8 Des, 2007

     Conferència de Bali desembre de 2.007

    Conferència sobre el canvi climàtic a Bali 

     

    A València, els científics de l’IPCC ( Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic ) van dir fa poques setmanes que les emissions de gasos d`efecte hivernacle, principalment CO2 han de començar a baixar el 2015. Ara, a Bali, delegats de 190 països miren de preparar un acord pel 2009 – que es proposa com a data límit - a la cimera de Copenhagen que substitueixi el tractat de Kyoto per posar fre a l’escalfament del planeta. Allo que centra el debat són els mecanismes d`adaptació, mitigació, cooperació tecnològica i finançament de la resposta al canvi climàtic. 

    Després de les constatacions (el canvi climàtic és un fet irrefutable, amb impactes importants i les activitats humanes són les principals responsables...) i dels advertiments (no actuar seria una irresponsabilitat i un crim), ha arribat el moment de mullar-se, de prendre decisions polítiques, més enllà de les bones voluntats, per després aplicar-les. 

    A Bali, l’ONU considera prioritari “definir quina resposta política pensem donar als avisos de la comunitat científica”.  S’ha de decidir, doncs, el full de ruta per afrontar decididament la crisi climàtica. No serà fàcil perquè les voluntats no sempre es tradueixen en compromisos i els compromisos, a voltes, són de difícil aplicació.  El secretari executiu de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), Yvo de Boer ho ha dit ben clar: "una part important de la solució és accessible. Allò que cal és voluntat política i la gran pregunta és: Senyors Ministres, quina és la seva resposta política a allò que la comunitat científica els està dient amb tanta claredat ?",


    Perquè Kioto acaba el 2012 i a Bali es busca un acord molt més ambiciós que el substitueixi. El Protocol de Kioto de 1997 serà recordat com el primer esforç mundial per frenar el canvi climàtic. Però a l`acord no s`hi van sumar ni EE.UU ni Austràlia que podrien aprofitar aquesta cita per unir-se a la resta en la lluita contra l`escalfament global. S`han passat deu anys xiulant fins que per fi hem sentit el sr. Bush dient en el darrer missatge de l`Estat de la Nació que l`escalfament global necessita d`una resposta global.

     

     Aquests dies els delegats que negocien a Bali pensen com implicar en la lluita aquests països que fins ara ho han ignorat i com fer entendre als que estan en vies de desenvolupament que han d’apostar per les tecnologies i les energies netes. Perquè també els països en vies de desenvolupament estan en el punt de mira. Per una banda, aquells que tenen grans extensions de selves, que miraran d`obtenir el compromís dels països desenvolupats perquè financin la seva conservació, i per l`altre, les economies creixents d`Àsia, com India i la Xina, que en els darrers anys han incrementat enormement les seves emissions de gasos d`efecte hivernacle que és urgent reduir. 

     

    De Bali no sortirà un compromís, però sí les bases per a l`acord que s`haurà d`assolir, com hem dit més amunt, a Copenhagen el 2009. Hem de començar a entendre que aquest acord ens afectarà a tothom i que haurem de variar, canviar alguns dels nostres hàbits i formes de viure, principalment  de consumir i de moure`ns. Només una dada: Aquests dies, els llums de Nadal dels carrers suposen, en el conjunt de tota Espanya, deu milions de kilos de CO2.

    article publicat al Diari de Tarragona el 8 de desembre de 2007