Xavier Sabaté

 J. F. Kennedy parla als berlinesos el 26 de juny de 1.963

Autobusos/metros: a Berlín no hi ha torn ni cal cancel·lar els bons d’aquests transports o el bitllet senzill més que una sola vegada abans d’iniciar el trajecte. No hi ha portes al metro, l'acces és lliure. S'entén que tothom es comporta responsablement i ningú no entra sense pagar.

Berlín, “ ich bin ein berliner ” Una de les virtuts dels grans líders – o dels seus assessors – consisteix a produir idees que generen l’adhesió de milions de persones. J.F. Kennnedy va pronunciar el seu discurs  a Berlín l’11 de juny de 1.963 i va dir que es considerava un berlinés més com fa dos mil anys li hauria agradat dir " Civis Romanus sum ". Aquí trobareu una versió en castellà no gaire bona.

Aquí la de la BBC de l’original en anglès

Avui anar a Berlín significa encara reflexions sobre la llibertat, sobre l’holocaust, sobre la condició humana, les seves misèries  les seve sgrandeses. Fa quatre dies encara hi havia el mur. Per cert, hi ha ara un moviment que pretén salvar el que queda del mur després de tants anys de voler enderrocar-lo. Però val alguns milions d’euros conservar una obra vergonya de la Humanitat que sembla que hauria caigut sol pel deteriorament seriós que anava patint. Milers de berlinesos de l’Est i de l’Oest encara recorden la història comuna i tan diferent i separada, però comuna al cap i a la fi

Carros, Plaça dels:

Mentre sóc a Berlín, Carme Cabré m’envia un e-mail el dia que a la Plaça dels Carros ha mort una persona al pas a nivell. Diu que no ha merescut més que un breu als diaris mentre que durant dies i dies l’atenció ha estat centrada amb grans titulars i pàgines senceres en un tauró. No puc més que manifestar-li el meu  acord. Els tarragonins tenim allí una assignatura pendent.

Democràcia, cost de la :  

Els fulletons explicatius del Bundestag   donen tota mena de detalls sobre les remuneracions dels parlamentaris alemanys, dels seus assessors i de les despeses totals de la institució que són elevades. “Això li costa a cada alemany el preu d’una entrada de cinema a l’any“ afegeix el fulletó. L’Europa que després de la Segona Guerra Mundial va recuperar les llibertats valora molt més la democràcia que no pas els qui vàrem patir una dictadura de 40 anys que va aniquilar o foragitar generacions de demòcrates i va intentar narcotitzar la resta.

El dictador va morir al llit i quan va arribar la transició, encara alguns sectors militars – Tejero, 1981 – ens van dissuadir de reprendre el fil i la trajectòria de la lluita per la llibertat, del record, l’homenatge i la commemoració de les millors trajectòries de servei a la comunitat. Algunes persones dedicades a la política no donen bon exemple. Però encara avui, una part del menyspreu cap a la política i els polítics a la Península Ibèrica –Portugal inclòs -  prové de les dictadures de Franco i Salazar

Divina comèdia, La 

Encara no l’he acabada. Em falta el Paradís, però la traducció de l’obra de Dante Alighieri que en va fer Joan Francesc Mira, ( Proa, març del 2004 ), és una passada – amb perdó per la vulgaritat davant tanta saviesa lingüística -. Els ulls se’n van constantment a les pàgines parells on hi ha la versió original en italià. Les notes a peu de pàgina són d’un ajut imprescindible.

Bicicleta:  

Com és que a Berlín i en general a l’Europa on plou i fa fred, hi ha milers d’homes i dones que usen la bicicleta de forma habitual i aquí no ? Preserven millor el medi ambient i fan salut. Quants anys portem d`endarreriment també en això ?

Energia: 

Com és que a Berlín i en general a l’Europa on plou i fa fred i no tan sol com aquí hi ha moltes mes plaques solars que al nostre país per escalfar aigua i produir energia ? 

Com és que al propi Bundestag els terrats n`estan plens i als nostres parlaments i ajuntaments llueixen les teules i no aprofitem el sol ?

Com es que els alemanys estan elaborant grans plans d`expansió de l`energia eòlica off shore amb grans molins situats al mar i caminen cap a la desaparició de l`energia nuclear i aquí ens hem passat l`estiu amb parades continuades de les nuclears de Vandellòs, Ascó i Cofrents ?

Esquizofrènia: 

Atendre una persona amb una crisi esquizofrènica suposa la impossibilitat de veure-la somriure per molt que ho desitgis, ho supliquis i t`hi esforcis. Les malalties  mentals continuen essent les mes oblidades. Entre altres coses perquè les persones que les pateixen no es queixen i els donem sedants que fan que parlin més aviat poc.

Gattopardo, Il: 

Al barri turc de Berlín he trobat la versió en alemany de l`obra de Tomasi di Lampedusa. L`endemà llegeixo al País l`enèsim comentari típicament estiuenc de l`obra que, naturalment, tracta sobre la maleïda frase ” cal que tot canviï perquè tot continuï igual ”. En mala hora Tomasi di Lampedusa va posar en boca del Principe di Salina  aquestes paraules que han reduït massa sovint l`obra a aquest pensament. Maleïda simplificació.

Sostinc en canvi que la veritable síntesi del pensament de Don Fabrizio i de tota l`obra en general es conte en el passatge en que el protagonista prefereix caminar que tornar en cotxe a casa desprès de la festa. Es llavors que passa el viàtic amb  un capella i un escolanet que fa sonar la campana – jo encara recordo aquestes escenes de petit  -. En aquell precís moment fa una genuflexió i, un cop allunyat el viàtic  s`adreça aixeca la mirada cap a Venus i el llibre diu:

Don Fabrizio sospirò. Quando si sarebbe decisa a dargli un appuntamento meno effimero, lontano dai torsoli e dal sangue, nella propria regione di perenne certezza ?

Don Fabrizio sospirà. Quan es decidiria a donar-li una cita menys efímera, lluny dels arbres i de la sang, a la regió de l’eterna certesa ?

Don Fabrizio suspirò. ¿ Cuándo se decidiría a concederle una cita menos fugaz, lejos de la tontería y de la sangre, allá en sus dominios  donde reina para siempre la certeza ?

Don Fabrizio seufte. Wann würde sie sich entschliessen, ihm ein weniger vergängliches Rendezvous  zu gewähren. Weit weg von Unrat und Blut, in ihrer Sphäre ewiger Gewissheit ?

Es a dir, es el desig constant de buscar l`eternitat, la seguretat que no troba en allò contingent. Tota l`obra suposa una mirada sorneguera sobre tot allò que és efímer. En fi, l`escena del film en que Visconti ens ensenya com mira l`habitació amb els orinals plens n`es un altre exemple clar. Com ho es el refugi en la seva afició per l`astrologia.

Germinal Ivern i Cherta 

El 27 d`agost enterràvem el company “ Germi “, de 82 anys,

un dels fundadors del PSC al Vendrell. A les primers municipals de 1979 tot apuntava que ell encapçalaria la candidatura a l`ajuntament de la capital del Baix Penedès. Però poques setmanes abans de la campanya, ell mateix va cridar Martí Carnicer que devia tenir 25 anys i el va convèncer perquè fos Martí el candidat que desprès seria alcalde.

“Germi “ va ser regidor d`aquesta manera. M`ho explicava el mateix Martí bastant afectat mentre érem al cementiri. Com es fa de llarg el temps que un paleta tapa el nínxol d`una persona estimada !!

Holocaust 

El rebuig que senten els alemanys per l`Holocaust de tants milions de persones - jueus  en la seva majoria – es molt gran. La plaça de milers de blocs de ciment que fa pocs anys han construït a Berlín es impressionant com els museus dedicats a fer present aquella aberració que fa tan pocs anys va patir Europa

Infrastructures 

Pensar que els ciutadans no saben com ens hem trobat el país els socialistes és tenir poca lucidesa. La dreta no considera la importància de les polítiques públiques. És per aixó que durant els seus mandats baixen els serveis públics en nombre i en qualitat. Els 10.000 efectius de seguretat durant els governs Aznar- Pujol a tota Espanya en van ser una prova També la falta d’inversió en infrastructures viàries, ferroviàries, elèctriques, d’aigua i de comunicacions en general.

En tres anys i mig no es poden solventar tants dèficits. La dreta pretèn que solucionem en poquet temps el que ells han espatllat en tants anys. Ho farem aquesta legislatura a Catalunya – portem 4 anys davant els 23 seus – i la propera a Espanya on hem estat tres anys i escaig.

Luxury,  

Les revistes que es troben als respatllers dels seients dels avions serveixen, entre altres coses, per repassar l`angles perquè els articles tenen la versió en l`idioma propi de la companyia i la de la llengua de la Gran Bretanya i de mig mon. Sempre em crida l`atenció el nombre tan elevat de l`us del mot luxury per referir-se a tota mena de productes la majoria dels quals nomes poden adquirir persones amb alt poder adquisitiu. Urbanitzacions, vehicles, perfums... tot es de luxe.

Perú Mentrestant al Perú de luxe poc. Allí desprès del terratrèmol del dia 15 d’agost sembla que s’han produït  tres mil sismes  

Qualsevol ajuda segur que es benvinguda allà