Aprofitar l’Estatut o el pragmatisme catalÃ
Publicat per fxsabate | 9 Ago, 2007- Avui, 9 d’agost de 2007, celebrem el primer aniversari de l’entrada en vigor del nou Estatut d’Autonomia. Essent conseller de Governació vaig acompanyar el president Maragall a Sant Jaume de Frontanyà tal dia com avui l`any passat des d’on va assegurar que “Catalunya és de tots els territoris d’Europa que no són estat, aquell que més s’hi assembla”. Ho subscric i afegeixo que l’esforç ha valgut la pena.
- En primer lloc perquè el nou Estatut preveu més finançament i noves inversions en infrastructures. Des de fa anys ho hem vingut reclamant i ara s’ha fet gal·lès. En ple mes d’ agost, amb la congestió al Prat, les avaries a Renfe i les cues a l’AP-7, es confirma que teníem raó. Hi ha deficiències que s’han de resoldre i tenim a les nostres mans una eina potent per fer-ho: el nou text estatutari. Ha costat í ha generat crítiques, però la realitat demostra que havíem de fer el salt endavant. Ara estic segur que molt aviat els ciutadans apreciaran els canvis.
- Perquè els 75 quilòmetres de cua a l’AP-7 del 4 d’agost són alguna cosa més que un trist rècord que no oblidarem fàcilment. Encara menys les persones que s’hi van trobar atrapades injustament. És una constatació de la manca de previsió i planificació dels últims anys. Per això l’actual Govern, com el del president Maragall treballem a marxes forçades per posar-hi remei. Varem aconseguir un acord històric amb ACESA per la construcció del 3r carril de l’autopista i l’eliminació de troncals i exigim que les obres comencin i s’executin amb celeritat. Solucionem un problema heretat perquè no es repeteixi.
- I la dreta acostuma sempre a reduir el debat a la qüestió de les infrastructures. Gairebé mai parla d’acció social: salut, educació i polítiques per la igualtat per aquelles persones que més ho necessiten. Des de posicions progressistes vàrem tenir el coratge de revisar un Estatut que feia any s’hauria d’haver actualitzat també i principalment per aquesta raó. CiU i el PP hi havien renunciat des de feia anys i fins i tot havien pactat en l’anomenat acord del Majestic l’any 99 que hi renunciaven.
- Amb el ple desenvolupament de l’Estatut assolirem el nivell més alt d’autonomia que mai no ha tingut Catalunya. Els 8 primers mesos de Govern d’entesa han estat fructífers en aquest sentit: s’han celebrat 3 reunions de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, s’han obert 11 ponències i s’han acordat traspassos efectius com l’ordenació i gestió del litoral, i el servei ferroviari de rodalies, que el proper mes de gener ja gestionarem des de la Generalitat.
- Avancem i el ritme del desplegament l’imprimeix no només la voluntat política, que hi és, sinó també la complexitat d’algunes operacions de traspàs i sobretot la voluntat d’assegurar que la gestió vingui acompanyada de recursos. Al Camp de Tarragona s’han creat les ponències mixtes que negociaran el traspàs del Museu Arqueològic de Tarragona i la des-classificació de l’aeroport de Reus. Som als inicis, però en els propers mesos arribarà el traspàs definitiu i veurem com la cultura i l’economia del territori se’n beneficien i s’enforteixen, amb una gestió des de Catalunya perquè és així com la volem els catalans i perquè en ser més propera serà més efectiva.
- Això, que no és poc, estem negociant amb l’Estat, en només 1 any d’entrada en vigor del nou Estatut. I no parlem del recurs presentat al Tribunal Constitucional pel PP que no qüestiona altres textos estatutaris amb continguts idèntics. És allò de la diferent vara de mesurar. El desenvolupament del nou Estatut és un repte. De nou s`imposa la necessitat del pragmatisme català. De nosaltres depèn que aquest nou pas esdevingui irreversible. Pels dèficits heretats i pel futur que com a nació ens plantegem.
Article pulicat al Diaride Taragona el 9 d'agost de 2007
