Publicat per fxsabate | 17 Jun, 2007
- El dissabte 16 de juny de 2.007 vaig tenir la satisfacció de conviure amb 4 alcaldes nous del PSC i amics i amigues dels seus equips. Eren les seves primeres hores i vaig compartir les seves espeacnes i els seus anhels, les seves pors, les seves il.lusions i les seves immenses ganes de servir els ciutadans. J. F. Ballesteros va dir al DISCURS D'INVESTIDURA: .doc" la pinya del castell està posada, la resta del castell és un univers de possibilitats ".
- Fa respecte imaginar com seran els castells que plantaran aquests equips que vaig veure dissabte liderats per Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona, Antoni Banyeres a Salou, Jesús Torralba a Falset i Cristóbal Ramírez a Constantí. A tots quatre els ha somrigut l'èxit. Dels qui no l'han assolit ja n'he parlat en aquest bloc abans. Vegeu " la derrota de Ballesteros ". I, com és la meva obligació, he trucat i he començat a visitar " in situ " a tots i totes els i les qui en l'àmbit del Camp de Tarragona, han iniciat el camí per guanyar d'aquí a 4 anys. Els últims, els amics i amigues de Vilaverd que avui diumenge 17 de juny al migdia han fet un acte d'agraiment públic a la plaça de l'església del poble. Els han faltat 28 vots per tenir la majoria i, malgrat haver pedut, han volgut fer una festa perquè el resultat, a un poble amb el mateix alcalde des de fa més de 30 anys, és un èxit. Hi he acudit per solidaritat i per iniciar aquest nou camí personal del qual parlaré més endavant.
- És admirable com exerceixen la seva funció de líders que animen als seus, que dissimulen la seva decepció, que treuen forces renovades per tirar endavant. A tots ells i elles la meva admiració més profunda. Han de saber que em tindran al seu costat com rebran també el suport d'una organització potent i solidària com és el PSC. Res no em plau tant com ajudar a aconseguir la victòria de les nostres idees, a fer prevaldre els valors de la justícia social, de la llibertat i de la solidaritat. Els quatre que van a continuació són només uns exemples. En els tres primers - Tarragona, Salou i Falset - estàvem fins ara a l'oposició. En el quart - Constantí - fa un any pensava que hi anàvem de cap.
- Molts es preguntaran per què Albert Batlle i Josep Maria Sala ens van acompanyar en un dels dies més feliços de la vida del socialistes tarragonins. Doncs el primer era el secretari de política municipal fa divuit anys quan ens van fer la moció de censura i ens va acompanyar en aquell acte ignominiós. Sempre li havíem agrait i sempre ens havia promès que ens acompanyaria quan recuperéssim l`alcadia. Li tornem a agrair i el tornem a inscriure en el nostre llibre d`honor per haver-nos acompanyat dissabte.
- Com també tornem a inscriure Josep Maria Sala per haver vingut un cop més a Tarragona. De fet Josep Maria es el nostre germà gran a qui hem vist tota la vida al nostre costat en els moments més bons i en els més dolents. Josep Maria, el triomf és teu també
- L’abraçada de Joan Aregio i Josep Fèlix Bllesteros. Se'm van humitejar els ulls, ho he de reconèixer. Veig i visc aquests dies tantes emocions de guanyadors i perdedors, ho tinc tan posat al cap que em va semblar una imatge plena de continguts múltiples i calidoscòpics, de milers de moments individuals i col.lectius apassionants, d'afectes i de ràbies, de fracassos i de victòries, d’amors i d’odis, però també de respecte i de solidaritat. Tot s’hi trobava concentrat en aquell instant. Jo ja havia saludat Joan Aregio a l’entrada i després la Marina, la seva esposa. Bona gent els dos. Els conec. Això no té res a veure amb la rivalitat política que seguirà. El meu màxim respecte.
- Una altra abraçada molt emotiva va ser la que ens vam fer amb la Maria Creu, l’esposa del nou alcalde. Com vulgarment es diu, semblàvem dues magdalenes. Per cert, ara que ho escric, penso que, naturalment, aquesta expressió deu venir de la reacció de Maria Magdalena al peu de la Creu.
- La trobada a l’inici de l’acte amb Carme Cabré amb qui tantes i tantes i tantes i tantes lluites hem dut a terme; l’abraçada amb Josep Maria Bonet, un dels artífexs principals que siguem on som. Josep Maria es va situar en un angle molt especial durant la cerimònia: mirant la presidència, a l`esquerra i Josep Anton Burgasé sap qui hi havia allí el dia de la moció de censura. M`ha encantat que hi fos Josep Maria Bonet en aquesta ocasió. I compartir la cerimònia amb Joan Maria Abelló i l'alcalde de La Canonja Roc Muñoz.
- L’abraçada també amb Gustavo Cuadrado. Li dic: “ Ja t’he abraçat a tu ? “ i em solta: “És que tu a mi no m’abraces mai “. Doncs vagi la d’avui per totes les que es veu que no li he fet. I amb Joan Sanahujes, el meu primer secretari local. Tots dos formen la cúpula dirigent del PSC a la ciutat de Tarragona i fora del partit ho sap poca gent.
- L’entrada a la plaça de la Font amb Mariano Pescador; la trobada amb Carles Cepero i el molt que esperem d’ell en educació a la nostra ciutat; la felicitació a la nova portaveu Begoña Floría que ho ha fet com una experta i s’estrenava; ha tingut capacitat de reflexos per introduir fins i tot un afegit dedicat al portaveu del PP al seu discurs que estic segur no tenia previst.
- Agafar de bracet la Carme Rams, vídua de Ramon Sicart, des del Saló de Plens fins a l’alcaldia. Sempre portaré en el meu cor i el portarem tots els socialistes a Ramon Sicart. Aquest amic, que fou President del Nàstic, es va afiliar al PSC quan no ho feia ningú, immediatament després de la moció de censura. Ahir l`acopmpanyaven Bartomeu Ramos ex-Presient de la Cambra de Comerç i la seva esposa. El nou alcalde ho va deixar tot i la va fer entrar. L’escena ve ser d’una gran i profunda calidesa. En acabar, la Carme m’ho va agrair de tal forma que ho recordaré sempre.
- I m’he deixat per al final, en el capítol de moments especials, l’entrada a l’alcaldia amb Josep Anton Burgasé. A més de l’alcalde hi eren Josep Maria Sala, Albert Batlle, Manel López Rodríguez, Joan Ruiz, Montse Boronat, Joan Maria Abelló, Begoña Floría, Pere Valls i la seva filla. Podeu veure aqui algunes fotos d`aquest moment tan especial. Altres fotos les guardarem Josep Anton Burgase i jo al nostre arxiu particular i no les publicarem mai. Amb aquell gest i en aquell instant vaig veure que acabava una etapa de la meva vida i , sobretot, vaig veure que he d`evitar per tots els mitjans allò que altres s’han entestat a fer i s’han equivocat rotundament: interferir en una nova etapa política. L’ajuntament de Tarragona és un objectiu assolit i l’ha de portar qui l’ha de portar. Segur que si ho segueixo de massa prop tindré la temptació d’intervenir, de suggerir, d’opinar cada dia. I no ho he de fer. M’esperen a altres indrets on sóc molt més necessari i aquí ja no ho sóc. M’agrada la figura esportiva de l’entrenador-ascensor. Em dedicaré en cos i ànima a pujar a primera altres equips que tenim a segona amb moltes possibilitats. Espero i desitjo de tot cor que els companys de Tarragona l’encertin. Tenim molt bon equip i un gra líder. Un últim desig, que no recomanació. Val per a tots els ajuntaments, a tot arreu on governem i ho he après aquests darrers temps al Govern com a Delegat i com a Conseller: encerteu amb els col.laboradors i amb les persones que us aconsellen. És la clau.
- M`era igual el que fessin a Salou a la tarda de dissabte. Hi hauria anat igual. Però el nou alcalde Antoni Banyeres inagurava una exposició internaconal d`esmalt i hi vaig assistir com a Delegat del Govern de la Generalitat presidint amb ell l`acte. En fi, no puc explicar la trobada amb l`Antoni i els companys del seu equip de govern. No es pot descriure l’acumulació de sentiments, emocions i esperances per Salou que estem sentint tots. Seria massa llarg. Estic completament segur que aquest acord que tant ha costat construir i conservar i finalment signar i que he seguit tant de prop anirà en benefici dels ciutadans de Salou. No ho hem fet per res mes. I l`Antoni i la seva gent, el grup de Pablo Otal i els de CiU als quals no conec tant, han fet ja un bon equip per gestionar una ciutat tan important al nostre territori.
- Després de Salou vaig anar a la capital del Priorat a la festa dels jubilats de la comarca seguida de sopar. Si em diuen fa dos mesos que ara tindríem un alcalde del PSC a Falset hauria titllat al qui m’ho hagués dit de sonat simplement i pura. Jesús Torralba en primer lloc, però naturalment també un bon equip que ha treballat molt però que molt bé, han aconseguit el miracle. Vaig trucar Jesús per encàrrec de companys de Falset sense conèixer-lo de res fa uns tres mesos per demanar-li que encapçalès la nostra candidatura. Naturalment em va dir que no. Abusant d’una confiança que no ens teníem – per bé que conec molt el seu cunyat Josep Puxeu – em vaig fer invitar a casa seva a esmorzar un diumenge a les nou del matí. També vaig sortir d’allí amb la negativa. Però al cap de tres dies em trucava per dir-me que s’ho repensava i que acceptava. Simplificat és així encara que entre mig també van haver altres converses on no vaig intervenir. Ara és alcalde. En fi, per qui conegui el partit també és increïble que sigui regidora Immaculada Pujol. dona excepcional i gran professional de l`ensenyament que exercirà la seva funció molt bé. No m’ho hauria pensat mai. A Falset ha canviat el panorama i el nou equip ho farà, si se`m permet l`expressió, “ de conya “ .
- I finalment, vaig acabar la nit a Constanti. No oblidaré mai la primera entrevista amb qui ara es el nou alcalde Cristóbal Ramirez i l`anterior Josep Bergadà. Tots tres vam discutir si era millor començar el mandat repetint ell o presentant-se ja a les eleccions Cristobal. La vam encertar. Des de llavors he seguit també molt de prop la tasca dels companys de Constantí amb qui he compartit moltes hores de treball intens en tots els àmbits i camps i des de fa molts anys. La satisfacció és molt gran també i he compartit la primera nit del nou equip en un acte dedicat al club de futbol del poble amb repartiment de premis des dels petits fins als veterans. Constantí és un poble amb una història molt complexa i on el PSC fa molts anys que mereix la confiança dels ciutadans. Però corríem el risc d’acusar el desgast si no feiem les coses ben fetes. S’han fet no bé, sino molt bé. I la nit de dissabte vaig tenir la gran satisfacció de poder felicitar el nou alcalde i un nou gran equip amb persones veteranes i noves que poden tenir un gran futur en política. Però encara vaig estar més satisfet de veure-hi a qui fins poques hores abans havia estat alcalde. Quin gran exemple per a d’altres que a Tarragona i a Salou ni es van dignar assistir al traspàs de poders ¡¡¡. Han marxat per la porta petita podent fer les coses ben fetes ¡¡¡ Enhorabona als qui saben estar a l’alçada de les circumstàncies !!!
- Quan marxava del camp de futbol vaig saludar Joan Reig dels Pets. Catalunya comença una nova etapa a cada poble i a cada ciutat i molts de nosaltres també. Però quan passo de matinada com la de dissabte a diumenge pels carrers de Tarragona - en aquest cas de tornada cap a casa per l`autovia - i em fixo en els milers de finestres anònimes - en aquest cas dels carrers Fra Antoni Cardona i propers on viu l`alcalde Recasens - recordo un plenari dels durs d`aquests divuit anys. Mentre Burgasé em mirava atent, jo discutia amb qui des d`ara ja no hi serà. Vaig dir-li: “ una de les moltes diferències entre vosté i jo és que quan ja no governi, marxarà i no el veurem més. En canvi, els qui som en aquests bancs treballem i treballarem sempre al servei dels tarragonins des de l`oposició o des del govern ". Dissabte ell ja no va venir. Però jo, cada matinada com la de diumenge, quan em fixo en les finestres anònimes de Tarragona, refermo el meu compromis amb les persones que són dins i que no són anònimes sinó que tenen noms i cognoms. Ara hi ha uns companys i companyes que exerciran l'acció des del Govern. Altres serem en llocs diferents però sempre al servei dels ciutadans, ens honorin o no amb la seva confiança.
Aquesta entrada es va inserir el 17 Juny, 2007 04:21
sota la categoria
Actualitat Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web.
