Atzar

rcomes 01 Desembre, 2006 02:32 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Aïllo l'esfera i et tinc a tu,
estrafet i maldestre,
capaç d'omplir volums
múltiples d'orgasmes.
L'ara i l'atzar, per si no ho sabies,
s'escriuen amb o i tenen 7 lletres,
i són d'un color molt clar
o d'un color molt fosc:
cal atenir-se sempre
a les circumstàncies,
al seu joc esfèric.
I són també, en cada cas, impronunciables:
accent a la p, dièresi al llavi
i concordança imprevista.
L'atzar et traeix sense enganyar-te:
és això d'ara i mai més.
I l'o esfèrica i incorruptible
esdevé un punt sense suspens.


U

rcomes 29 Novembre, 2006 00:21 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Per definir l'atzar he d'escriure,
primer, un número: l'u.
I oblidar-me de la suma.
Del tot.
Et torno a veure en el viatge,
en les mateixes coordenades
--o gairebé--
i entenc que el parell, ara,
ja no és vàlid:
és còpia reduïda de passió,
sensacions empaquetades i somortes.
Tanques els ulls, vols dormir
al llarg del curt trajecte,
i potser cerques, fora de la suma,
de la lletra i de la pell,
allò que mai es repeteix.
Però et resisteixes,
no vols deixar endur-te per res.
I, equivocat, penses que amb l'u
no viuràs mai la teva història.
Vols que el teu foc no es descontroli.

Esquelet

rcomes 25 Novembre, 2006 20:29 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Si el despulles, queda això:
la consistència dins del vent,
el combat de la incertesa,
el present, el teu cos.
Ets medul·la que modeles
i perfàs la meva vida,
el desfici que sentim,
l'instint que ens mou i que ens atura.
Ets un calfred dintre del sexe,
la dent tendra que pessiga el meu mugró,
el dipòsit de saliva que cus
llavis amb extrems,
l'encaix de febres i humitats.
Travessa'm el fetge. Et retindré.

Desig Medul·Lar

rcomes 23 Novembre, 2006 22:54 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
T'ho demano: fes-me fang.
Modula'm al teu gust
i reformula'm les fronteres
amb les mans, amb l'erecció
que s'amortigua dintre meu.
L'esquelet estricte de l'atzar
es retalla sota el cel
i amb pregàries del present
ara en faig la petició formal,
escrita, fixada, aproximada.
Espella'm, t'ho demano.
Deforma'm.

Per Definir La Carn

rcomes 21 Novembre, 2006 23:21 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Per definir la carn, dalt del tren
que ara em trasllada,
només puc recórrer a tu,
no sé per què.
Des de l'estómac,
els mots se'm repeteixen
en un vers i en un altre.
No em serveixen i els he de dir ara i després
i traçar un plànol de rectes damunt teu,
sobre el teu cos,
damunt la corba lasciva i llisa
d'aquell desig pletòric que l'atzar
--quina paraula més estranya--
va incloure al mig del nostre temps.
Apamar la lletra, apamar-te el cos,
la cosa és així, és el que és.
No tinc prou vocabulari.

T'aprofito

rcomes 16 Novembre, 2006 23:53 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
T'utilitzo per escriure't.
Sé que és una vanitat,
un gest cruel i imperdonable.
Et faig servir dins d'aquest ritme,
així, tal com em serveixo de l'atzar.
Enfilo un vers amb la mirada
que t'oculta, faig una pausa
amb la mà aturada a la cintura,
compto les síl·labes d'uns dits
impúdics que et recorren
l'erecció. I escric la lletra
d'ara i de l'atzar, la construcció
que he fet des d'aquell dia
del tot casual, des de la nit
en què et vas creure un déu
i vas optar pel teu futur.
T'utilitzo per escriure't.
Tu ja no ets el meu poema.

Totes Les Lletres

rcomes 16 Novembre, 2006 00:11 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Totes les lletres. Et diria
cada lletra del teu nom
sense entendre'l ni voler-ho,
el cridaria entre deliris,
febre de les entranyes,
dent enfebrida, carn enfebrida,
cabells elèctrics, pell humida.
Avui m'he aixecat
amb la suor entre les ungles,
la sensació que constructe i realitat
són una cosa, un horitzó líquid
i hermètic, un alfabet
que intenta dir l'atzar i fer-ne suma.
Només són set:
el mot impronunciable del present.
Te'n diré totes les lletres; ho juro.

Que La Carn Es Faci Vers

rcomes 09 Novembre, 2006 21:58 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Que la carn es faci vers
i que el vers es faci carn.
Que l'A sigui el llavi moll
de quan arriba a aquell punt àlgid
--febre de l'entrecuix--,
i que l'ungla del dit sigui
síl·laba encavalcada dins del sexe.
Que una M es faci pell:
pell de mà, melic, mugró,
mirada mig tancada de desig,
munió de cabells eriçats en el joc,
el joc de sempre i sempre nou,
la forquilla d'una N apassionada,
que insisteix en els punts febles
del plaer. Que el silenci
faci un crit a la metàfora
i que junts copulin sempre i sense fi,
sobre el llit ben escandit i rítmic
d'un poema etern i anatòmic.

La Pell No Pensa

rcomes 09 Novembre, 2006 21:56 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Per sort, la pell no pensa.
Per sort, et tastes les entranyes
amb els llavis.
Això és com quan es fa
un poema idiota i cursi
com el que faig.
De la mateixa carn surt
una llaga que desafia,
impertinent, tots els projectes
de futur.

Projecció

rcomes 01 Novembre, 2006 19:01 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Les rajoles del carrer
són l'horitzó inventat de la mirada
ara que he de tornar a casa
sense girar-me, ara
que he de mantenir,
sigui com sigui,
l'adreça correcta --envant,
envant, no et giris…--
i he de posar un peu darrere l'altre
sabent que estic desfent, quina merda,
el camí que vull.
No sé què fer amb les mans,
no sé què fer amb aquests llavis,
no sé què fer amb aquesta
passió que transpira sota la roba
mentre camino costa avall,
mentre vaig esborrant
aquest carrer que, a cada passa,
em separa més de tu,
d'un futur de pell eriçada,
de sexe, de carícia,
d'hòstia, sí, estic viva,
d'a fer punyetes la mort
i la mare que la va parir.
Però no sabem viure
sense projectar-nos,
ni tu
ni jo,
i cal que ara, a contracor,
destrueixi aquest camí de sentit únic
(la passió és l'únic que val la pena, no trobes?)
per construir, suposo, les nostres vides,
l'esbós de dues línies
finides ja en la projecció.

Incertesa

rcomes 17 Setembre, 2006 14:09 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
El pòsit del cafè indica el final.
El final del plaer, la consciència de la solitud.
Vull parlar de música, però és ridícul.
És cíclica: comença, acaba, comença…
Com el desig.
Com la por.
Com tot.
Com l'aposta que faig ara, des del balcó
antic i senzill, d'una bellesa inexplicable.
Cal fer-ho tot això?
Suposo que sí. Sang incerta,
vida incerta, camins absurds,
múltiples. Coi de comes.

El Dret A La FruïCió

rcomes 16 Setembre, 2006 17:35 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Sovint, quan reflexionem al voltant de la gestió cultural que es desplega en els municipis, els professionals d'aquest sector remetem a àmbits d'actuació com la creació, la formació i la difusió de la cultura. Anomenem igualment alguns dels eixos que han de guiar la nostra tasca: la participació dels agents i dels ciutadans en la gestió, la territorialitat com un camí per aconseguir que la nostra ciutat sigui un punt de referència a la zona, l'originalitat que permeti fer-nos un lloc en el mapa català, la vertebració d'una xarxa d'agents connectada, la coordinació d'activitats i de creadors, la proximitat dels equipaments i dels serveis, el foment de l'activitat entre els agents, la interculturalitat… Es tracta de conceptes que, sens dubte, com he dit, ens orienten a l'hora de dur a terme una bona feina.

Hi ha, però, al meu parer, una idea que treballem poc i que, de vegades, deixem de banda: em refereixo a la fruïció de la cultura. (I, en aquesta reflexió, vull especificar que utilitzaré el concepte de cultura com a equivalent a disciplina artística -literatura, música, pintura, escultura, etc.) És cert, i ens ho han dit el millors gestors, que cal treballar per a un públic interessat i per a un públic potencialment interessat, que fer-ho per a aquells que (dins l'argot teòric de la gestió cultural) són en principi totalment reticents al fet cultural és una pèrdua de temps. Tanmateix, en l'àmbit municipal, de seguida ens assalta una qüestió important: podem deixar de banda la majoria de la població, que contribueix en la construcció de la ciutat de la mateixa manera que tots aquells que es beneficien habitualment o puntualment dels serveis culturals que ofereix l'administració?

Avui dia podríem dir que el factor econòmic no és ja el paràmetre principal de diferenciació de classes; en canvi, la cultura ha passat a jugar aquest paper. La cultura crea estatus, comporta, sobretot en certs àmbits, dinàmiques d'identificació grupal reduïda i, així doncs, d'una distinció còmoda i gratificant. Ara bé, cal pensar que tots aquells que ens trobem dins d'aquesta marea no som uns escollits o uns éssers tocats pel dit de Déu: simplement, hem tingut la sort d'adquirir, en menor o major mesura, d'una manera o d'una altra, una sensibilitat cap a l'art; hem tingut la gran fortuna d'integrar-lo com un fet vital, indestriable de nosaltres, tan potent com el fet de menjar o de dormir. Fins al punt que, per viure, necessitem la cultura, necessitem llegir, pintar, fotografiar… mirar i escoltar l'art. Hem crescut, doncs, amb la capacitat de FRUIR de l'art.

Des de l'administració cal que tinguem present aquest fet; i crec que des de la xarxa d'agents i d'aquells que decideixen dedicar molta part del seu temps a la creació també. Dins de les diverses línies d'actuació que despleguem, hauríem de treballar amb profunditat aquest aspecte. Es tracta d'una tasca més minuciosa, del dia a dia, de la construcció d'un eixam que no comporta grans titulars als diaris però que incideix de manera real en la vida dels ciutadans, no dels ciutadans en abstracte sinó de les persones que trepitgen el carrer, que respiren l'aire d'aquest espai comú que ens conforma. I penso que hi ha diverses maneres de fer-ho.

Des de l'àmbit de l'administració municipal, en primer lloc, per exemple, a través de l'educació; a infants i a adults, entrant dins l'escola i des de fora de l'escola, desplegant accions que habitualment les aules escolars no poden desenvolupar o que suposin un aprenentatge permanent. En segon lloc (un altre exemple), esborrant fronteres entre l'equipament i l'espai urbà. La clau està a fer que les persones autogenerin una confiança cap al fet artístic, a entendre que molta gent, si no sent qüestionada la seva capacitat intel·lectual, pot arribar a apreciar i a gaudir d'una obra d'art. A fer que l'equipament o l'acte programat, doncs, no es presenti com un gran interrogant que posi en dubte ininterrompudament la ignorància de l'usuari.

L'espai urbà és un àmbit físic i mental que dilueix aquestes parets que delimiten l'erudició i que generen rebuig, i s'erigeix, per tant, com un àmbit d'igualtat en què la valoració és totalment lliure, com una gran platea oberta que esdevé alhora l'escenari, que no espera certs comportaments de l'usuari, sinó que fa que aquest sigui el protagonista absolut de l'acte (per què no deixem de parlar d'usuaris i parlem d'actors culturals?!). Hem d'aprofitar l'espai urbà, per interactuar de manera real amb les vides que caminen per la ciutat, però també per crear un passadís de connexió amb l'equipament. L'educació, d'altra banda, és la via per aconseguir que es frueixi de la qualitat i és un eix que hem d'aplicar en totes les nostres actuacions, precisament per fer que les persones no se sentin petites davant de l'art, per fer que s'emocionin i integrin aquesta emoció en la seva vida quotidiana.

Segons la definició del nou Estatut, la cultura és un dret. Jo aniria més enllà: crec que el que hauria de ser un dret de tots és la capacitat de poder fruir de la cultura.


Trist TàLem

rcomes 31 Juliol, 2006 18:23 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
trist tàlem massa ample
on hi dorm el desig en solitud
cada nitlkjdkfjlskdfebri d'alcohol
els llençols rebregats de suor
la vànova amb plecs d'esclavitud

kjdlkjslkjlkjjjjjjjjjjjjjjjjljlkjslkjljjkkkkcap cos

el ressò cruix la fusta es queixa
el teu nom em torna boja

al capdamunt del llit l'amor crucificat
para l'esguard en un plaer sol que ve
a onades calentes

ja fa que la passió no s'allita amb mi

el darrer orgasme
en aquest mateix tàlem
fou fingit

HT

Un Dels Millors Poemes Que S'han Escrit Mai

rcomes 22 Juliol, 2006 20:42 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
I un dia ve
que t'enamores
de pèl a pèl,
sense defensa,
i tots els mals
que se't dissipen
i que t'augmenten
graten el viu
de la carn fresca
sense defensa;
mots com endreç,
calma i raó
es descomponen;
paraules netes
?petó, abraçada,
dent enfebrida?
se t'entretenen
quan estàs sol
i se t'enceten
vora la dona,
sense defensa.

Un dia ve
que t'enamores
i no d'uns pits
ni d'unes cames,
no saps de què
ni hi pots fer res.
Només, afanya't!,
que tu no manes
i, si tens sort,
t'obrirà els llavis
sense defensa
i, si no en tens,
sense defensa
tremolaràs,
enamorat,
vora el petó,
lluny de l'abast
del teu amor.
I ets, tot sencer,
cella partida
o vida a mort
sense defensa,
el cor menjat
quan te n'adones,
si un dia ve
que t'enamores.

Magí Sunyer

Em Rectifico

rcomes 21 Juliol, 2006 21:13 General Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Em rectifico.
Agafo l'agulla i em destrosso la pell,
primer de l'espatlla,
després baixo al ventre.
Em modifico el perfil,
amb molta afició:
el melic ja em supura.
I m'obro i em furgo,
i m'escruto el budell.
I tot conflueix en un punt:
el desig.

Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)