Totes les lletres. Et diria
cada lletra del teu nom
sense entendre'l ni voler-ho,
el cridaria entre deliris,
febre de les entranyes,
dent enfebrida, carn enfebrida,
cabells elèctrics, pell humida.
Avui m'he aixecat
amb la suor entre les ungles,
la sensació que constructe i realitat
són una cosa, un horitzó líquid
i hermètic, un alfabet
que intenta dir l'atzar i fer-ne suma.
Només són set:
el mot impronunciable del present.
Te'n diré totes les lletres; ho juro.
Xulissim !!!
Un deu!!!
Publicat per jaka — 16 Nov 2006, 00:17