He vist els límits dels teus ulls.
Addicta al mot, he volgut beure't la vocal,
obsedir-me amb el teu gest.
I tu has respost amb els teus dits,
agenollat sota els meus llavis dilatats,
sotmès a l'oli del desfici més extrem.
I he cridat el meu deliri sense fre,
he escrit, amb llet de les entranyes, la paret.
M'he desbocat en els teus ulls,
m'he escorregut en el silenci dels teus mots.
M'agrada: He vist els límits dels teus ulls.
Domines el llenguatge i l'amares de sentiments...
salut, onatge.
Publicat per onatge — 16 Set 2007, 16:57
Hola, Onatge,
Gràcies per la visita. La nicotina del mot i de les ficcions que ens construïm a partir d'aquest crea molta adicció... :-)
Una abraçada.
Publicat per rcomes — 18 Set 2007, 17:52