Poètiques

Ara que fa gairebé un any que no escric en aquest bloc, hi retorno amb una notícia que em fa contenta: perquè el dijous vaig rebre a casa el meu segon llibre de poemes, editat per Cossetània.

Evito el verb forma part d’un projecte més ampli que assaja diversos enfocaments possibles de la realitat. Mentre que a 3: atzar, l’eix numèric era l’u, el nombre que indica la irrepetibilitat, els poemes d’ara es basen en el mirall, en el nombre parell, en la idea que potser la veritat de la vida es troba en la suma dels elements i no pas en el fet puntual i imprevisible. L’anàlisi sobre la manera com ens construïm verbalment a partir dels altres, a més, topa amb els límits que els mots imposen i, a la fi, el silenci s’erigeix com l’única opció que tenim per definir les emocions més intenses.

El llibre no porta cap dedicatòria concreta, però és per a les quatre persones que més m'estimo, els meus pares, l'Albert i l'Alexis.