Per definir l'atzar he d'escriure,
primer, un número: l'u.
I oblidar-me de la suma.
Del tot.
Et torno a veure en el viatge,
en les mateixes coordenades
--o gairebé--
i entenc que el parell, ara,
ja no és vàlid:
és còpia reduïda de passió,
sensacions empaquetades i somortes.
Tanques els ulls, vols dormir
al llarg del curt trajecte,
i potser cerques, fora de la suma,
de la lletra i de la pell,
allò que mai es repeteix.
Però et resisteixes,
no vols deixar endur-te per res.
I, equivocat, penses que amb l'u
no viuràs mai la teva història.
Vols que el teu foc no es descontroli.
"Una equació polinòmica de segon grau amb discriminant negatiu no té solucions reals, sinó imaginàries."
Publicat per <<>> — 29 Nov 2006, 07:55
Hi veig mil imatges en aquest poema però una de molt concreta crec adivinar.
Molt bonic !!!
:)
Publicat per jaka — 29 Nov 2006, 11:39