Projecció

rcomes 01 Novembre, 2006 19:01 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Les rajoles del carrer
són l'horitzó inventat de la mirada
ara que he de tornar a casa
sense girar-me, ara
que he de mantenir,
sigui com sigui,
l'adreça correcta --envant,
envant, no et giris…--
i he de posar un peu darrere l'altre
sabent que estic desfent, quina merda,
el camí que vull.
No sé què fer amb les mans,
no sé què fer amb aquests llavis,
no sé què fer amb aquesta
passió que transpira sota la roba
mentre camino costa avall,
mentre vaig esborrant
aquest carrer que, a cada passa,
em separa més de tu,
d'un futur de pell eriçada,
de sexe, de carícia,
d'hòstia, sí, estic viva,
d'a fer punyetes la mort
i la mare que la va parir.
Però no sabem viure
sense projectar-nos,
ni tu
ni jo,
i cal que ara, a contracor,
destrueixi aquest camí de sentit únic
(la passió és l'únic que val la pena, no trobes?)
per construir, suposo, les nostres vides,
l'esbós de dues línies
finides ja en la projecció.

Comentaris

  1. He llegit el poema... es bonic... molt bonic... potser una mica trist, crec que en vindran de mes lluminosos... el camí te moltes bifurcacions.

    Publicat per jaka — 01 Nov 2006, 19:59

  2. Mujer del deshielo que irrumpes en la esfera, has de saber que a nadie ni a nada sinó al más puro azar de otro amor latente le debo este refugio lírico, esta máscara débil.

    Publicat per L.M. Panero — 02 Nov 2006, 00:11


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)