el meu mar, el meu llit,
ara que ets lluny per uns moments.
Em retrobo en el paper,
torno a ser per uns moments
tot allò que he descobert:
un dit que es mulla en el plaer
de la inquietud i de l'atzar;
la lletra indefinida del desig,
la calma d'un futur indesxifrat,
la tria oberta dels camins per concretar.
I veig objectes
que has inscrit
dins del meu mot, l'encenedor,
les sabates decidides a instal·lar-se
al meu espai, el gest d'uns ulls il·limitats
que desfan les meves conviccions.
M'admiro de la pell i de la mà.
M'adono dels contraris del meu joc.
Escriure i viure; em contradic.
Publicat per Albert — 05 Set 2007, 09:34