Poètiques

Evito El Temps I Evito El Verb

rcomes 11 Febrer, 2008 19:06 Tu Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Evito el temps i evito el verb,
l'espai, els dits, la veu, l'oxigen
que respiro en vertical.
Així estirada en paral·lel,
davant per davant, erectes els extrems,
retrobo el fil de l'argument,
la història que ens explica i ens manté
dintre del món.

S'atura el mot i entra el sentit.
M'aboco al marge i em retinc.

I em poso sobre teu per penetrar-te
i digerir, amb crits estranys i incontrolats,
la veritat d'aquest silenci inabastable
i confiat, que demoleix tots els reflexos
quotidians i em diu, de cop, sense esperar,
tot el que sóc.

5 Comentaris | 0 Retroenllaços

Caic

rcomes 18 Setembre, 2007 17:46 Tu Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Desequilibri del pulmó
si em giro cap a tu i et miro els ulls
de l'infinit, si se't concentren en la mà
que ara t'apropes cap al llavi amb lentitud.
Desequilibri del meu gest,
convulsionat pel teu retall,
alliberat dintre del marc dels teus cabells,
el pit, el braç, el sexe en destensió,
les cames doblegades sota el sol,
els peus al ferro del balcó.
Desequilibri quan m'aboco dins del buit
del teu perfil que ara es desfà,
si deixes l'horitzó i em converteixo
en l'altra banda del mirall.

Sóc just a l'angle del desig.
Caic.

8 Comentaris | 0 Retroenllaços

Addicta Al Mot

rcomes 05 Setembre, 2007 16:36 Tu Enllaç permanent Retroenllaços (0)

He vist els límits dels teus ulls.
Addicta al mot, he volgut beure't la vocal,
obsedir-me amb el teu gest.
I tu has respost amb els teus dits,
agenollat sota els meus llavis dilatats,
sotmès a l'oli del desfici més extrem.
I he cridat el meu deliri sense fre,
he escrit, amb llet de les entranyes, la paret.
M'he desbocat en els teus ulls,
m'he escorregut en el silenci dels teus mots.

2 Comentaris | 0 Retroenllaços

Em Retrobo Aquí En El Vers

rcomes 04 Setembre, 2007 19:43 Tu Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Em retrobo aquí en el vers,
el meu mar, el meu llit,
ara que ets lluny per uns moments.
Em retrobo en el paper,
torno a ser per uns moments
tot allò que he descobert:
un dit que es mulla en el plaer
de la inquietud i de l'atzar;
la lletra indefinida del desig,
la calma d'un futur indesxifrat,
la tria oberta dels camins per concretar.

I veig objectes que has inscrit
dins del meu mot, l'encenedor,
les sabates decidides a instal·lar-se
al meu espai, el gest d'uns ulls il·limitats
que desfan les meves conviccions.
M'admiro de la pell i de la mà.
M'adono dels contraris del meu joc.
Escriure i viure; em contradic.

1 Comentaris | 0 Retroenllaços

Sobredosi

rcomes 15 Agost, 2007 18:18 Tu Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Em sé diversa, aquest matí,
i és per tu que tinc aquest perfil,
aquesta mà que se m'enceta
mentre canvio els llençols blancs,
mentre et retinc dintre dels plecs,
la teva olor, els mots incontinguts,
la precaució oblidada pel meu gest.
Em saps el deliri del cos
i et sento a prop, els teus cabells,
els dits que s'entretenen al mugró,
la febre d'una pell que no té extrems.
I ara sóc, tota sencera,
recinte de tendresa i de plaer.
No et sé comptar, t'he de cridar
sense sentit, sense saber què estic dient,
com una addicta a aquest desfici abarrocat,
conscient que dins les venes duc
la sobredosi dels teus ulls.