Per sort, la pell no pensa.
Per sort, et tastes les entranyes
amb els llavis.
Això és com quan es fa
un poema idiota i cursi
com el que faig.
De la mateixa carn surt
una llaga que desafia,
impertinent, tots els projectes
de futur.
Powered by LifeType
©
2006 - Design by
Omar Romero
(all rights reserved)