Si el despulles, queda això:
la consistència dins del vent,
el combat de la incertesa,
el present, el teu cos.
Ets medul·la que modeles
i perfàs la meva vida,
el desfici que sentim,
l'instint que ens mou i que ens atura.
Ets un calfred dintre del sexe,
la dent tendra que pessiga el meu mugró,
el dipòsit de saliva que cus
llavis amb extrems,
l'encaix de febres i humitats.
Travessa'm el fetge. Et retindré.