Incertesa

rcomes 17 Setembre, 2006 14:09 Tres: Atzar Enllaç permanent Retroenllaços (0)
El pòsit del cafè indica el final.
El final del plaer, la consciència de la solitud.
Vull parlar de música, però és ridícul.
És cíclica: comença, acaba, comença…
Com el desig.
Com la por.
Com tot.
Com l'aposta que faig ara, des del balcó
antic i senzill, d'una bellesa inexplicable.
Cal fer-ho tot això?
Suposo que sí. Sang incerta,
vida incerta, camins absurds,
múltiples. Coi de comes.

Comentaris

  1. Aquest poema es preciós,balcons antics sempre t'han acompanyat.

    Publicat per R. — 18 Set 2006, 23:26

  2. Però el final també indica el principi.

    Publicat per Òscar — 16 Oct 2006, 20:37

  3. He visitat aquest bloc amb la passió que tinc per a la poesia asseguda al meu costat.
    Aquest poema destil.la el seu títol, degoteja fins arribar al darrer vers, que és una esperançada visió d'un horitzó millor, malgrat ésser desconegut.
    Les comes com a símbols gràfics de les respiracions acompassen aquest viatge de moribund que és la vida...

    Publicat per angie — 21 Nov 2006, 11:44

  4. Angie, t'agreixo molt el comentari. Només saber que algú pot sentir i sent alguna cosa amb els teus versos ja és una experiència increïble i molt satisfactòria.

    Publicat per Poètiques — 21 Nov 2006, 23:41

  5. per compartir-los amb tots nosaltres...
    Jo escric poesia i relat curt i si ho desitges (no sé si coneixes la plana) em pots visitar a www.relatsencatala.cat

    Et segueixo,

    Publicat per angie — 22 Nov 2006, 11:28


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre:



Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)