TARRAGONA - A la recerca del temple perdut
Els investigadors sospiten que el temple d'August es troba a sota de la nau central de la catedral.
Foto: JUDIT FERNÀNDEZ
Tarragona buscarà sota la catedral amb tècniques de radar l'antic temple d'August, del segle I, que no s'ha trobat mai
CARINA FILELLA.
Tarragona
El gran temple que els tarragonins del segle I dC van aixecar en honor de l'emperador August és un dels grans enigmes que planen en el món de l'arqueologia romana: se sap que va existir, que era de grans dimensions (amb vuit columnes a la façana) i que es va començar a construir a partir de l'any 15 dC. Però no se n'ha trobat mai cap resta i fins i tot hi ha diverses opinions sobre on està situat. La hipòtesi majoritària, però, és que aquest gran edifici es troba al mateix espai que avui dia ocupa la catedral de Tarragona. Per això, gràcies a un conveni entre l'arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ara s'aplicaran tècniques de radar i altres «tecnologies geofísiques punteres» al subsòl de la seu per intentar localitzar el temple.
-
Un equip multidisciplinari format per quatre arqueòlegs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i per tres membres del departament de prospecció geofísica de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), amb l'ajut d'investigadors de la Universitat de Palerm, serà l'encarregat d'aplicar tècniques de prospecció geofísiques amb les quals es podrà determinar si el subsòl de la catedral de Tarragona amaga una de les grans incògnites del món romà: el temple en honor de l'emperador August que van construir els tarragonins del primer terç del segle I dC.
Es faran servir tres tècniques: radar de subsòl, cartografia de conductivitat EM (que mesura la conductivitat elèctrica) i tomografia de resistència elèctrica (ERT), que permet reconèixer els materials segons la seva resistivitat elèctrica. Albert Casas, catedràtic de prospecció geofísica de la UB, destaca que es tracta de «les últimes tecnologies en investigació del subsòl» i que permetran «fer una radiografia de les restes» que hi ha al solar on actualment hi ha la catedral. Els treballs es faran de manera que no «afecti el culte i les visites al temple». «Farem el millor diagnòstic no destructiu, sense pertorbar l'estructura actual de la catedral», hi afegeix Casas, que destaca que com que les exploracions del subsòl es faran mitjançant tècniques d'inducció electromagnètica no es produirà cap afectació al paviment.
Un cop s'hagi determinat l'existència de restes arqueològiques importants, es plantejarà fer prospeccions selectives i excavacions arqueològiques.
Les prospeccions, que permetran veure fins a deu metres de profunditat, es faran a tot el subsòl de la catedral, tot i que els especialistes pensen que el temple d'August es troba a sota de la nau central de la catedral. Els investigadors també confien trobar restes de la catedral visigòtica que es va erigir al segle V, que ocuparia el mateix recinte de la catedral.
Francesc Gallart, degà del capítol catedral, va destacar la importància d'aquests treballs ja que, a més, a partir de les dades obtingudes es definirà la quarta fase del pla director de la catedral de Tarragona. Igualment, la directora de l'ICAC va assegurar que «a sota de la catedral hi ha la història més antiga de Tarragona». La importància de les prospeccions s'intensifica, a més, si es té en compte que «Tàrraco va ser capital de mitja península Ibèrica en època romana».
AUGUST, A TÀRRACO
De fet, l'emperador Octavi August va residir a Tàrraco durant dos anys, moment en què Tàrraco es convertiria en la capital de l'imperi romà. El 27 aC, l'emperador va viatjar des de Roma fins a la península Ibèrica i, amb tres legions, va iniciar els combats contra els àsturs i els càntabres. Però el clima dur de la zona va fer que August, de tendència malaltissa i una mica hipocondríac, es posés malalt i decidís passar la seva convalescència a Tàrraco, convençut que el clima agradable de la ciutat seria l'ideal per recuperar forces. El fet que l'emperador establís la seva residència a Tàrraco va significar que aquesta ciutat es convertís també en la capital de tot el món romà, amb una intensa burocràcia administrativa, militar i religiosa. Els tarragonins del segle I aC van decidir aleshores aixecar un altar per fer-hi sacrificis en honor d'August i, després de la seva mort, l'any 14 dC també van decidir erigir un temple a la seva memòria. Així ho esmenta l'historiador Tàcit, que en els seus escrits diu que l'any 15 dC una delegació de tarraconenses van demanar al nou emperador, Tiberi, autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor, August.
Avui dia ningú no dubta que el temple va existir, perquè ho escriuen els cronistes i perquè es van emetre diverses sèries monetàries amb les imatges de l'altar i del temple. El problema és que fins ara no se n'ha localitzat cap resta i fins i tot hi ha hagut dues hipòtesis sobre la seva situació: per una banda, aquest temple monumental podria estar situat a l'entorn del fòrum de la colònia, a la part baixa de la ciutat, i, per l'altra, estaria situat a la part alta de la ciutat, on, amb l'obtenció del rang de capital provincial (entre els anys 19 i 20 aC), Tàrraco va començar un conjunt de transformacions urbanístiques que estarien presidides per un gran recinte sacre que envoltaria el temple d'August.
Les dades que s'obtinguin gràcies a les prospeccions geofísiques serviran per tancar un dels grans debats del món arqueològic.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2288883
