PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

L'equip que treballa a la seu està format per arqueòlegs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, membres del departament de prospecció geofísica de la Universitat de Barcelona i investigadors de la Universitat de Palerm. Segons Andreu Muñoz, un dels responsables del projecte, «tant si apareix el temple com si no, ja és un èxit poder fer les prospeccions a la catedral», que hauran de verificar o desmentir la hipòtesi, «basada en indicis fiables», que el temple és en aquest espai. Si els resultats serveixen per corroborar les teories dels arqueòlegs, posarien llum sobre un dels gran enigmes que planen en el món de l'arqueologia romana ja que, fins a l'actualitat, han coexistit altres teories que situarien el temple a l'entorn del fòrum de la colònia, a la part baixa de la ciutat.

Els quinze especialistes que prenen part en els treballs fan servir tres tècniques capdavanteres per analitzar el subsòl: radar de subsòl, cartografia de conductivitat EM (que mesura la conductivitat elèctrica) i tomografia de resistència elèctrica (ERT), que permet reconèixer els materials segons la seva resistivitat elèctrica. Estan considerades les últimes tecnologies en investigació del subsòl i permeten fer una «radiografia de les restes» que hi ha al solar de la catedral. Els mètodes no perjudicaran el paviment, perquè «no són gens agressius per a la catedral, un monument de la transició del gòtic al romànic que també és important», deia Andreu Muñoz. Les prospeccions, que permetran veure fins a deu metres de profunditat, es fan a tot el subsòl de la catedral, tot i que els especialistes pensen que el temple d'August es troba a sota de l'actual nau central. Un altre dels arqueòlegs, Josep Maria Macias (ICAC), indica que el fet que «el subsòl de la catedral estigui poc contaminat, ja que no hi ha canonades i altres elements distorsionadors», facilita els treballs. Les prospeccions, que acabaran dijous, es fan de manera que no afecti el culte i les visites al temple. Amb tot, ahir es van treure els seients per poder realitzar l'operació a la nau central de la catedral.

Els investigadors també confien a trobar restes de la catedral visigòtica que es va erigir al segle V, i que ocuparia el mateix recinte de l'actual catedral. Si es determinés l'existència de restes arqueològiques importants, es plantejaran fer prospeccions selectives i excavacions arqueològiques. Ningú no dubta que el temple en honor de l'emperador August va existir, perquè ho escriuen els cronistes de l'època i perquè es van emetre diverses sèries monetàries amb el relleu del temple, amb vuit grans columnes a la façana principal. El problema és que no se n'ha localitzat fins ara cap resta. Els estudiosos estan pendents de les dades que s'obtinguin aquests dies, que podrien servir per tancar un dels grans debats del món arqueològic.