Un equip dirigit per, l'IPHES, intentarà documentar la riquesa fòssil en els diferents registres prehistòrics

Els arqueòlegs reprenen ara les campanyes arqueològiques

anteriors en el ric jaciment del barranc de la Boella. Foto: EL PUNT.

Un equip integrat per una quinzena de persones, dirigides per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), participa des d'ahir en la segona campanya d'excavació al barranc de la Boella, a la Canonja. En la nova intervenció, que es portarà a terme fins al 26 de setembre, els arqueòlegs continuaran treballant a la zona coneguda com la Mina, una capa de més antiguitat que l'explorada fa dos anys en una intervenció d'urgència, i en què es van localitzar les defenses de mamut (Mammuthus meridionalis), a més d'un conjunt abundant de peces de sílex i esquist tallades per homínids.

«La manca de protecció del jaciment de la Boella, que es veu sovint afectat tant pel fet d'estar en un zona inundable com per l'activitat dels furtius, aconsella obrir pocs metres i aplicar el format de sondeig, que permetrà disposar d'una mostra sobre la riquesa específica dels nivells fossilífers i afinar el registre estratigràfic.» Així ho explicava Josep Vallverdú, responsable de l'excavació i investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ahir va començar una nova campanya en aquest ric jaciment de la Canonja.

El treball se centrarà en la zona de la Mina i també en l'àrea coneguda com el Forn. A la Mina, els dipòsits tenen una edat mínima de 800.000 anys. Els arqueòlegs continuaran treballant en el sondeig fet l'any passat, en què es van localitzar nombroses restés lítiques i faunístiques. Segons els responsables de l'IPHES, es tracta d'una superfície de 9 metres quadrats vora la llera inundable del barranc, «que pot ser un arxiu de molta resolució sobre la paleoecologia humana més remota del Camp de Tarragona», com va assenyalar Josep Vallverdú.

Pel que fa al jaciment del Forn, preveuen excavar una superfície d'extensió reduïda, d'entre 4 i 9 metres quadrats. «Es tracta de documentar el registre arqueopaleontològic que es correspon lateralment, a l'altre costat del barranc, al recuperat en el sondeig anomenat del Centre de Convencions, en què en una intervenció d'urgència fa dos anys es van posar al descobert diverses restes de mamut amb una antiguitat superior als 700.000 anys», va assenyalar Vallverdú.

Amb tot, el mateix investigador precisava: «L'edat d'aquest dipòsit és encara incerta, tot i que la biostratigrafia assenyala una edat mínima del plistocè mitjà inicial (sobre els 780.000 anys)». El conjunt fòssil es troba en diferents capes que ja es van explorar l'any passat en un petit sondeig en què es van recuperar restes d'ossos d'hipopòtam, entre altres restes faunístiques.

Malmesa per furtius

Però els responsables de l'excavació lamenten que «aquesta zona ha estat malmesa per furtius, que han provocat la destrucció de les restes arqueopaleontològiques del jaciment», segons el director de la intervenció, que precisa que en la nova campanya «es preveu excavar tota la successió estratigràfica».

La intervenció al barranc de la Boella disposa de l'ajut de l'Ajuntament de la Canonja. Els treballs de camp es duen a terme gràcies a membres de IPHES, de l'àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), a més de persones que hi treballen de manera voluntària.

Darrera actualització ( Dimarts, 8 de setembre del 2009 02:00 )

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/78454-

nova-campanya-arqueologica-a-la-boella.html

Girona (ACN).- Les obres de desdoblament de la C-31 entre Palamós i Platja d'Aro (Baix Empordà) ha deixat al descobert noves pintures prehistòrics a pedres de l'entorn de la carretera. Això ha obligat a l'empresa encarregada de l'obra, Gisa, a variar lleugerament el traçat de la nova via, segons ha explicat el delegat de Cultura a Girona, Miquel Sitjar. Aquestes restes se sumen a les primeres pintures rupestres descobertes el passat mes de juny. No obstant això, Sitjar ha detallat que aquestes darreres 'tenen menys importància'. Patrimoni ha recomanat que es canviï el traçat de les obres per deixar aquesta zona 'lliure' per si, en un futur, es poden fer prospeccions arqueològiques per trobar més restes.

El primer edifici conegut de la Tortosa romana (Dertosa) ha sortit a la llum al barri del Castell, arran les excavacions arqueològiques prèvies a l'execució d'un projecte de millora urbanística de l'espai

Es tracta, segons els arqueòlegs, d'una construcció de grans dimensions molt ben conservada de l'època alt imperial, probablement d'ús públic o industrial i aixecada just fora del recinte emmurallat, que va ser abandonada i soterrada a mitjans del segle II de la nostra era. Els treballs han permès recuperar àmfores i altres estris de l'espai. El consistori preveu, un cop acabades i documentades les excavacions, cobrir-lo i continuar les obres de millora urbanística del barri.

Els arqueòlegs de la URV encarregats de les excavacions han datat la construcció entre els segles I i II de la nostra era tot destacant que, malgrat les troballes de làpides, enterraments i tota la documentació existent al voltant de la Dertosa romana, es tracta de la primera mostra d'edifici d'ús dels 'vius' de la ciutat de l'època.

'Tenim molta documentació sobre Dertosa però, arqueològicament, ha estat molt reticent a l'hora d'aportar dades', ha apuntat l'arqueòleg de la URV, Jordi Diloli, tot recordant que l'existència de molta aigua a la capa freàtica, per la proximitat del riu, dificulta els treballs en molts punts de la ciutat.

L'edifici en qüestió es troba vora el carrer Sant Felip Neri -l'eix viari principal del barri del Castell,- envoltat de restes de la trama urbana de l'època àrab. Segons Diloli, presenta un molt bon estat de conservació, amb restes de murs estucats així com mosaics. L'estructura descoberta la formen una paret perimetral de set metres de llarg i tres d'alçada, així com una paret mitgera de dos per dos metres

Tot i que construït entre els segles I i II de la nostra era (època alt imperial), va ser abandonat a mitjans del segle II. Al seu interior, 's'hi tiraven coses' i el fet que fos soterrat per les terrasses que s'habilitaven per construir al vessant del turó de la Suda hauria ajudat a preservar l'interior, 'segellant' el seu contingut, segons el director de les excavacions, Ramon Ferré.

La incògnita de l'ús

Així, les excavacions han permès recuperar àmfores, gerres i instruments metàl·lics per netejar la pell (strigilum) o arpons de pesca, que correspondrien a l'època de transició entre l'alt i el baix imperi. Aquestes troballes però, encara no han permès els experts determinar quina utilitat tenia l'edifici. 'No sabem què és', ha reconegut Diloli, que no ha descartat la possibilitat que fos una vila, un edifici industrial (per al tractament del peix o salaons, per exemple) o un espai públic com unes termes.

El que si semblen tenir clar els arqueòlegs és que la construcció, en qualsevol dels casos, es trobava fora de l'antiga muralla de la ciutat romana. La troballa de dos enterraments de l'època baix imperial (segle V) en els estrats superiors de l'excavació, hauria permès determinar que l'espai hauria format part del cementiri extramurs de l'època baix imperial (segles IV-VI) que abasta la riba dreta del barranc del Rastre. Un fet que concordaria amb els resultats de les excavacions efectuades als carrers Montcada, de la Mercè i Sant Domènec (on fa poc va aparèixer un mur del segle II abans de la nostra era).

Amb tot, tant Ferré com Diloli han recordat que les tasques de l'excavació continuen i que, un cop es desmuntin les façanes del carrer Sant Felip Neri es podrà excavar l'accés sud de l'edifici, fet que podria aportar noves pistes sobre la seva utilitat. 'Només hem excavat una estança i de forma parcial', ha apuntat Ferré. Diloli ha destacat, per la seva banda, que els treballs poden ser de gran ajut per localitzar l'antiga muralla romana de Tortosa, que encara no ha aparegut.

Després de valorar també la importància de les troballes i la seva peculiaritat, l'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha explicat que un cop finalitzades les excavacions el consistori seguirà, d'acord amb l'opinió de la Comissió de Patrimoni de les Terres de l'Ebre, el mateix criteri que en altres ocasions: procedir a conservar, documentar i fer l'aixecament planimètric de les restes abans de tornar-les a cobrir per continuar les obres del carrer, donant continuïtat a la trama urbana existent. 'No té sentit fer-ne un museu. És un projecte urbanístic massa important', ha ratificat Diloli.

Segons Bel, aquests descobriments 'poden suposar un retard en l'execució de les obres del carrer, però esperem que no sigui important'. Per això, ha continuat l'alcalde, l'execució del projecte de reforma integral del barri del Castell, inclosa dins del Pla Integran del Nucli Antic de Tortosa (PINAT), podria centrar-se en la construcció de la plaça adjacent a l'absis de la Catedral, amb la reconstrucció de les façanes dels edificis que l'envolten, que es podria adjudicar aquest mateix mes.

http://www.diaridetarragona.com/ebre/033967/descobreixen/primera/

construccio/lpoca/romana/tortosa

La posibilidad de que se construyan edificios en solares adyacentes entre el Teatre Romà y las Termes de Sant Miquel han llevado al fiscal coordinador de patrimonio, Ignacio Monreal, a abrir de oficio diligencias de investigación. Monreal recuerda que dicho teatro, actualmente en estado de abandono, es también Patrimonio de la Humanidad por la Unesco, a pesar de que no es un espacio visitable. Hasta la fecha, el representante del Ministerio Público ha pedido información a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat. Asimismo, ha tomado declaración al presidente y al secretario de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), Rafael Gabriel y Jordi Rovira.

Gabriel declaró ayer al Diari que explicó al fiscal que la RSAT es partidaria de defender el espacio comprendido entre las escaleras de la calle Cartagena y el teatro romano, «tendría que ser un espacio abierto para poder realizar la restitución de la zona. El dirigente de la RSAT transmitió al fiscal el temor que tienen que se construya en los actuales solares, dejando libre la planta baja.En Mérida se ha hecho, «pero el edificio es público, donde las crujías son muy amplias y los pilares muy separados», una circunstancia que no se daría en Tarragona. Rafael Gabriel añadió que este tipo de diseño en un edificio privado «es muy complicado, veríamos un bosque de pilares como pasa con los restos de Parc Central».

Expropiación

Gabriel vio contradicción entre el proceso de expropiación iniciado por la Generalitat y, en cambio, «el Ayuntamiento dice que se puede construir encima de solares de la zona». Reconoció, sin embargo, que «hay teorías que indican que estos quedan mejor si el espacio queda cerrado».

El dirigente de la RSAT aseguró al Diari que vio al fiscal «con ganas» pero añadió que «una cosa es la voluntad de los administradores de la justicia y la otra la maraña que tienen abierta las administraciones municipal y autonómica, que no quiere invertir ni un euro». Por todo ello, Rafael Gabriel pidió a las administraciones que piensen «con visión de futuro».

 http://www.diaridetarragona.com/tarragona/033839/fiscal/investiga/poum/danar/zona/teatre/rom

Los arqueólogos encuentran los huesos de una mujer adolescente y de un niño anteriores al siglo V d.C. y restos de silos y depósitos

 

 

 Los trabajos de construcción del colegio-instituto Pi del Burgar

siguen el calendario previsto. Foto: Pere Ferré  

 

Las obras de construcción del colegio-instituto Pi del Burgar, en el Camí de Valls, han puesto al descubierto los restos  arqueológicos de lo que fue una zona rural de la época romana, entre los que se han encontrado huesos humanos.

Un equipo de arqueólogos se ha encargado de realizar las excavaciones, que finalizaron el pasado viernes con el hallazgo de los restos de dos personas que corresponden a los cuerpos de una mujer en edad adolescente o joven y a un niño. Estos restos son anteriores al siglo V d.C., según los primeros análisis realizados. Los dos cuerpos aparecieron juntos en el interior de un silo en desuso.

Los trabajos arqueológicos realizados hasta ahora en la zona permitieron documentar un conjunto de estructuras pertenecientes a la época romana. Los elementos hallados son mayoritariamente silos, restos de depósitos, fragmentos de los cimientos de un muro y algunos retales de función indeterminada.

Los silos y los depósitos encontrados en las obras se utilizaban para almacenar grano, alimentos o líquidos. Un hecho que hace determinar, según los expertos, que estos restos pertenecerían a una zona rural que se desconoce si podría estar vinculada a un poblado.

Según los responsables de la excavación, cuando los ocupantes  de la zona rural abandonan la actividad cuelgan estos elementos que ya no se tienen que utilizar. Todo indica que la mujer y el niño murieron en ese periodo y los demás aprovecharon para enterrarlos allí.

Según fuentes del Ayuntamiento, una empresa autorizada por la Direcció General de Patrimoni Cultural se desplazó a la zona para extraer los restos humanos y trasladarlos al laboratorio donde realizará un análisis exhaustivo.

En cuanto a los otros restos documentados hasta ahora, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat autorizó que se desmonte una parte de las estructuras halladas y que se cubran los otros elementos con grava. De momento, todo indica a que el hallazgo no afectará a las obras actuales y que se continuará con los trabajos de construcción del colegio-instituto Pi del Burgar que avanzan a buen ritmo.

Pero la zona donde se ubicará este centro educativo no sólo cuenta con la huella de los que vivieron en la época romana. En este mismo espacio también se encontró el acceso a un refugio antiaéreo utilizado durante la Guerra Civil Española.

http://www.diaridetarragona.com/reus/033347/hallan/zona/rural/

romana/obras/colegio/pi/burgar

Banyoles (ACN).- L'Ajuntament de Banyoles sol·licitarà al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que inclogui el jaciment neolític del Parc de la Draga com a Bé Cultural d'Interès Nacional, el 'màxim nivell de protecció' que un jaciment pot tenir a nivell institucional. Així ho ha explicat la regidora de Cultura, Núria Carreras, que ha recordat que la proposta 'arriba en un molt bon moment', donat que recentment s'ha presentat el Pla Integral per a l'Arqueologia a Catalunya. La Direcció General de Patrimoni ja s'ha mostrat interessat en reconèixer-lo amb aquesta categoria, un fet que permetria impulsar la projecció d'aquest jaciment neolític d'ambient lacustre, únic a la Península Ibèrica.

 

Edifici gòtic de Ca l'Ardiaca, al pla de la Seu de Tarragona, que serà reconvertit en un hotel de cinc estrelles. Foto: J. FERNÀNDEZ.

Les restes romanes que hi ha al subsòl del palau gòtic del Pla de la Seu s'integraran en el futur edifici

No es concreten terminis ni costos, però l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa Desarrollos Arbe ja han signat el conveni urbanístic que permetrà fer una rehabilitació integral de la Casa de l'Ardiaca, al Pla de la Seu de Tarragona, per reconvertir-la en un hotel de cinc estrelles. L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va qualificar la signatura d'ahir d'«històrica», ja que permetrà «recuperar i posar en valor per a la ciutat aquest palau gòtic únic a Catalunya». Al subsòl de la Casa de l'Ardiaca o antiga rectoria de la catedral de Tarragona també s'hi han localitzat diverses restes romanes, que s'integraran en el futur equipament hoteler.

La Casa de l'Ardiaca és un dels edificis més característics de la Part Alta de la ciutat que inclou, a l'interior, traces històriques des d'època romana fins a la reconstrucció del segle XIX, motivada per la destrossa soferta per la marxa de l'exèrcit francès el 1812. L'edifici actual correspon a un palau gòtic dels segles XIII i XIV, amb un pati central interior porticat.

Quan esdevingui un hotel de cinc estrelles, no només hi destacarà la riquesa patrimonial de la casa en si, sinó que també s'hi integraran i es posaran a disposició de les visites públiques les restes arqueològiques que s'han detectat, a través de tècniques de georadar, al subsòl. El conveni que ahir van signar l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i el representant de l'empresa Desarrollos Arbe SL, Francisco Artal, recull que «les estructures arqueològiques més rellevants que es descobreixin en el subsòl hauran de tenir accés al públic», segons l'alcalde. De moment, en les prospeccions que s'hi han dut a terme s'han localitzat restes d'una gran escalinata i d'un mur d'època romana, d'uns dos metres de gruix, que enllaçaria el fòrum provincial amb el recinte de culte de Tàrraco.

Per la «complexitat» de rehabilitar i reconvertir en un hotel un edifici de gran riquesa patrimonial com la Casa de l'Ardiaca, els responsables del projecte no volen aventurar-se a donar terminis d'execució ni tampoc el cost de les obres. «Ara està fet l'avantprojecte però encara s'ha d'elaborar l'estudi de costos econòmics i fer el projecte bàsic d'execució», segons Artal.

L'arquitecte responsable del projecte, Joan Albert Adell, va indicar que «la Casa de l'Ardiaca es recuperarà respectant al cent per cent les estructures existents i respectant també el volum edificat que tenia al segle XIV».

Amb la rehabilitació d'aquest edifici s'aconseguirà «entrellaçar l'interès públic dins d'una actuació privada i així solucionar el dèficit d'allotjament hoteler al municipi; en conseqüència, es produirà un increment de l'oferta d'allotjament turístic d'alt nivell a la ciutat de Tarragona, així com un important impuls al sector de serveis a la Part Alta», segons detalla el conveni.

Tindrà 33 habitacions

L'hotel tindrà 33 habitacions (quatre de les quals són suites), repartides en quatre plantes. La suite més gran, d'uns 70 metres quadrats, serà la que tindrà el finestral que dóna al Pla de la Seu, que és «l'única finestra gòtica de tres columnes que hi ha a tot Catalunya», segons Adell.

El promotor, Francisco Artal, que ahir va destacar la importància de situar una instal·lació hotelera d'alt nivell en un emplaçament de tipus històric, va explicar que un cop s'hagin enllestit els tràmits, es farà una selecció per adjudicar la gestió a una cadena hotelera. L'hotel, que tindrà restaurant, també garantirà places de pàrquing, «bé al pàrquing convencional de Jaume I o bé en un solar municipal pròxim a ca l'Ardiaca», segons Ballesteros.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/62282-ajuntament-i-

promotor-fixen-la-restauracio-de-ca-lardiaca-per-fer-hi-un-hotel-de-luxe.html

L'Ajuntament del Morell i la Fundació Pere Tarrés han tornat a organitzar, a la Granja dels Frares, un camp de treball internacional arqueològic, que va començar dimarts passat i acabarà el 27 de juliol. Hi prenen part 25 joves d'arreu del món d'entre 18 i 26 anys. Els joves treballen durant el matí fent tasques de neteja i recuperació de la Granja dels Frares, sota la direcció d'un arqueòleg de l'empresa Codex. A les tardes fan altres activitats lúdiques i culturals coordinades per alguns monitors de la Fundació Tarrés. La Granja dels Frares és un antic centre productiu dels monjos cistercencs del monestir de Santes Creus. Ja fa més de cinc anys que, a l'estiu, s'hi organitza un camp de treball amb l'objectiu de rehabilitar la zona. Actualment la granja i la majoria de terrenys adjacents pertanyen a l'Ajuntament. L'any 1997 es va restaurar l'ermita.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/63218-joves-

darreu-del-mon-participen-en-un-camp-de-treball-arqueologic-al-morell.html

 

Solar del carrer Eivissa que excaven els arqueòlegs de Codex. Foto: MARTA MARTÍNEZ.

L'empresa Codex excavarà fins al final del setembre en aquest solar del carrer Eivissa

Les excavacions que està duent a terme l'empresa Codex al carrer Eivissa de Tarragona han posat al descobert nous trams de l'antiga via romana del camí de la Fonteta, una de les vies importants de la ciutat en època romana, i que es va petrificar en època medieval. L'excavació en aquest solar del carrer Eivissa és un dels quatre projectes de patrimoni inclosos en el en el Fons d'Inversió Local (FIL) i el seu pressupost és de 230.000 euros. Els altres tres projectes són la millora dels accessos a l'arena de l'amfiteatre, la restauració de la porta del Socors de la Muralla, i l'enderroc de dos coberts i una tanca de la Tabacalera.

L'excavació es duu a terme en l'estret solar que es troba entre la Casa del Mar i el pàrquing Francesc Bastos. Es tracta d'un espai qualificat com a zona verda i, segons l'arqueòloga municipal de Tarragona, Imma Teixell, la zona es considera «reserva arqueològica» per l'abundant material romà que hi ha aparegut en els darrers anys. Ara, l'empresa Codex hi duu a terme una excavació en profunditat, que s'allargarà fins al final del mes de setembre. En funció de les restes que apareguin en aquesta nova campanya es decidirà la configuració del parc arqueològic, segons Teixell.

Tot i que els arqueòlegs treballen encara en nivells de poca profunditat, ja han començat a aparèixer les primeres restes. Són murs romans, probablement d'època tardana –«dels segles V i VI, aproximadament», segons Teixell– i també restes de la via romana del camí de la Fonteta.

Es tracta d'una de les vies principals de la ciutat en època romana, que, segons l'arqueòloga territorial, comunicaria el fòrum de la Colònia amb la necròpolis. El camí transcorre per l'actual carrer Eivissa.

En aquesta zona de la perifèria urbana de Tàrraco s'hi va desenvolupar en època romana una activitat funerària important, de la qual en són exemple les nombroses estructures relacionades amb monuments funeraris que s'han localitzat en els darrers anys en aquesta zona de la ciutat.

Els treballs arqueològics actuals, que compten amb un pressupost de 230.000 euros, és un dels quatre projectes de patrimoni inclosos en el Fons d'Inversió Local (FIL). Els altres tres projectes són els que corresponen a l'arranjament i millora dels accessos a l'arena de l'amfiteatre romà i la restauració de la porta del Socors de la Muralla, situada al peu de la torre de Minerva, que es museïtzarà per explicar els sistemes defensius de l'antiguitat. El quart projecte és l'enderroc de dos coberts i la tanca que hi ha darrere la Tabacalera. La inversió total és de més de 800 mil euros.

Es Bòrdes (ACN).- Els treballs arqueològics a l'àrea de l'antic Castell de Lleó, a Es Bòrdes, a la Val d'Aran, han permès descobrir l'edifici dels segles XVI i XVII. Fins ara, aquest edifici estava cobert per terra i vegetació. La intervenció ha deixat al descobert molt material important com instruments defensius, vidres i ceràmiques. Així mateix, dins del recinte s'ha descobert una caserna i, a sota d'aquesta els fonaments de la torre mestra. Els treballs consisteixen en el sanejament de la paret del costat nord i oest de 4,5 metres d'alçada. En els nivells inferiors, els tècnics preveuen trobar elements medievals. L'actuació suposa una inversió de 75.000 euros i està previst que durin tot l'estiu.

Membres d'entitats patrimonials van visitar ahir les excavacions

acompanyats per la regidora Rosa Rosell. Foto: MAURI.

L'excavació arqueològica prèvia a les obres de restauració del pont del Diable de Tarragona ha posat al descobert una pedrera –situada entre dos dels arcs– que hauria servit per extreure el material per a la construcció del monument romà. Curiosament, els arqueòlegs també han posat al descobert una sitja, tot i que a hores d'ara encara no es pot concretar la seva datació. Durant els dos anys que durin les obres de restauració de l'aqüeducte, aquestes restes es tornaran a cobrir, tot i que posteriorment es museïtzaran i «s'integraran a la visita del pont», segons van explicar ahir l'arquitecte Joan Albert Adell i la regidora Rosa Rossell.

La regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, va convidar ahir representants de les entitats patrimonials de la ciutat a conèixer in situ les troballes que han aparegut en les excavacions arqueològiques que s'han dut a terme a la base del pont del Diable. Membres de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i el Museu Bíblic van poder veure com entre dos dels arcs de l'aqüeducte ha aparegut una pedrera, de la qual s'hauria anat extraient material per a la construcció del mateix pont. A més d'algunes peces de ceràmica que es datarien en època augusta, els arqueòlegs també han posat al descobert una sitja, tot i que encara no se n'ha concretat la cronologia ni si és contemporània a l'aqüeducte.

A partir de demà, aquestes restes es tornaran a cobrir amb terra per tal que es pugui muntar la gran bastida que ha de permetre realitzar la restauració integral del monument. Tal com ja es va avançar, per evitar que l'aqüeducte quedi totalment cobert durant més de dos anys (el termini d'obres previst és de 26 mesos), la bastida es muntarà en una meitat del pont (a banda i banda) i es deixarà lliure la resta, de manera que els turistes puguin veure com a mínim una de les meitats de l'aqüeducte. Un cop finalitzats els treballs, però, la pedrera romana descoberta es delimitarà i es museïtzarà, i «s'integrarà en la visita al monument», segons Joan Albert Adell, arquitecte responsable del projecte de restauració.

Però la intervenció a la base del pont també ha permès una anàlisi estructural del monument «per saber com s'aguanta», segons Adell, que va explicar: «Els pilars no tenen cap fonamentació però la roca està retallada per assentar perfectament els pilars». «Hi ha un assentament perfecte de la base», va puntualitzar ahir l'arquitecte.

Curs d'aigua

Tot i que no està documentat que en el torrent que passa sota l'aqüeducte «hi hagués baixat mai aigua», les noves descobertes sí que indicarien que en època romana s'haurien produït «baixades violentes d'aigua». I és que a la base de l'aqüeducte s'hi han localitzat dos trencaaigües que s'haurien construït per «salvar» la llera del riu: «Si es van preocupar per construir dos trencaaigües és perquè en aquell moment en el curs d'aigua hi havia baixades violentes», segons Adell, que també va indicar que «aquell curs d'aigua ha fet molt mal al pont», ja que algunes de les patologies que s'hi han detectat «tenen com a única explicació raonable que són fruit d'impactes violents».

L'empresa adjudicatària de la restauració del pont del Diable és Estudio Métodos de la Restauración i el pressupost és de dos milions d'euros, que finançaran el Ministeri de Foment, a través de l'1% cultural, i l'Ajuntament de Tarragona.