PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


GIRONA - El presbiteri de la Catedral es reformarà 47 anys després que ho aconsellés el Vaticà II

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:50

 

L´avantprojecte aprovat respecta la reixa de forja d´època gòtica, preveu reintegrar el baldaquí i permet ampliar el presbiteri.

L´avantprojecte aprovat respecta la reixa de forja d´època gòtica,

preveu reintegrar el baldaquí i permet ampliar el presbiteri. 

marc martí

La societat civil i el clergat arriben a un principi d'acord per mantenir la reixa original i permetre allargar l'àrea ocupada

GIRONA | DANIEL BONAVENTURA La societat civil i el clergat han assolit, després d'anys de discrepàncies, un principi d'acord per tirar endavant la reforma del presbiteri de la Catedral de Girona, per adaptar-lo a les recomanacions emanades del Concili Vaticà II de l'any 1962, que encara no s'havien aplicat al principal dels temples gironins.

Així, si no sorgeixen nous entrebancs durant la tramitació dels permisos, les obres es podrien ?executar l'estiu vinent, ha admès Jaume Julià, president del Capítol.

Els treballs consistirien a allargar la plataforma elevada del presbiteri en direcció cap a l'orgue, ocupant més espai de la nau gòtica més àmplia del món, amb l'objectiu de poder acostar els fidels als religiosos que oficien, per igualar uns i altres, tal com l'esmentat concili demanava amb una clara intenció d'eliminar diferències de classe entre civils i religiosos.

L'avantprojecte renuncia a suprimir la reixa de ferro de forja d'època gòtica que tanca el presbiteri, i han quedat totalment descartats mecanismes de puja i baixa d'aquest element. També es contempla el retorn del baldaquí al costat de la cadira de Carlemany i del conegut retaule de plata.

Amb aquestes característiques, Patrimoni va poder aprovar en la seva darrera sessió l'avantprojecte presentat pel Capítol, ja que modifica mínimament les característiques originals de la Catedral gòtica de Santa Maria. No obstant, la comissió va recomanar que es minimitzi l'ampliació del presbiteri.

Miquel Sitjar, director dels Serveis de Cultura a Girona, es mostrava satisfet de l'acostament i deia que s'han de compatibilitzar les necessitats dels feligresos amb la conservació del patrimoni.

Segons Jaume Julià, el Capítol i el Bisbat treballaran a partir d'ara en el projecte definitiu, que necessitarà de nou l'aprovació de Patrimoni. A més a més, caldrà tramitar la llicència municipal a l'Ajuntament de Girona.

 

 

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/10/17/cultura-presbiteri-catedral-reformara-anys-despres-aconselles-vatica/363977.html


TARRACO - Hallan seis esqueletos romanos y los clavos de los ataúdes de madera


La presencia de cámaras funerarias invita a pensar que a escasos metros había una vía secundaria de Tarraco. Han aparecid

 
El objeto blanco que aparece junto a una tibia es una tabla de plomo que contiene un maleficio. - J.A.T. 

 

Una franja de terreno de poco más de dos metros de ancho, localizada en el patio donde el Col·legi Sagrat Cor construye un  pabellón de deportes, ha puesto al descubierto los esqueletos de seis personas inhumadas y las cenizas de otras incineradas entre los siglos II y III.

La aparición de un conjunto de cámaras funerarias, cuyas paredes aún conservan pinturas que las decoraban, y de elementos funerarios como lacrimales y lámparas de aceite, ponen de relieve la importancia del yacimiento.

La información más importante hace referencia, sin embargo, a la ubicación de la zona de enterramientos, situada a escasos metros de la calle Sant Antoni Maria Claret y de la Avinguda Marquès de Montoliu.

César Pociña, director de la excavación y arqueólogo de la empresa Codex, informó al Diari que «estamos  ante algún tipo de mausoleo familiar que estaría muy cerca de una vía». El hallazgo permitirá avanzar en la reconstrucción del plano urbano de la antigua Tarraco, ya que no se conoce la presencia de restos romanos en esta zona de la ciudad moderna.

El fabricante de tejas

En uno de los enterramientos ha salido el nombre de una persona. Ayer estaba parcialmente destapado y era objetivo del interés de los arqueólogos, debido a que su interior contiene un esqueleto. En una teja que cubría la sepultura están grabados los datos del fabricante: Lucius Herenio.

En las tumbas han surgido los restos óseos  de dos mujeres, al parecer una de avanzada edad, de niños y adultos. Pociña destacó un esqueleto que perteneció a un adolescente que alcanzó una estatura de 1,70 centímetros. «Es un caso poco frecuente en el mundo romano, donde las personas eran bajas».

El arqueólogo subrayó que en el yacimiento «han salido dos fases». La más antigua, detectada por las cenizas que se han encontrado, es el resultado «de incineraciones, método que estuvo de moda hasta el siglo II, mientras que las inhumaciones empezaron a practicarse en el siglo III».

Junto a restos mortales ha aparecido una lámpara de aceite que contiene una moneda «que pusieron expresamente, algo que no había visto nunca», dijo Pociña, un lacrimal de vidrio de color turquesa en perfecto estado de conservación, un anillo de mujer y una colección de clavos de los ataúdes de madera en que fueron enterrados los cadáveres, además del mango de un cuchillo elaborado con hueso, entre otros objetos de especial interés.

A un par de metros de distancia de una de las cámaras mortuorias se han encontrado «dos surcos de un viñedo», indicó Pociña, quien se refirió al drenaje específico necesario para este cultivo.

‘Haremos una exposición’

Joan Andreu Torras, titular del Col·legi Sagrat Cor, manifestó al Diari que los trabajos arqueológicos  han ralentizado ligeramente las obras de construcción del pabellón, pero se ha podido trabajar en otros sectores del solar donde se levantará. La afectación ha sido mínima. La intención del centro escolar es que las obras avances lo máximo posible y se mantiene la previsión de poder utilizar la sala deportiva el próximo mes de mayo.

Torras declaró que el centro escolar ha planteado a la empresa Codex la posibilidad de hacer una exposición en el colegio con las piezas que han surgido en el curso de la excavación y las fotografías que ha realizado en la medida que afloraban, por el interés cultural que atesoran.

El contenido del yacimiento se utilizará para explicar en clase los distintos modelos de enterramientos que se pusieron en práctica en tiempos de Tarraco. El colegio ya ha explicado a los padres de los alumnos los descubrimientos hechos en subsuelo del patio que albergará el futuro pabellón deportivo.

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/035436/hallan/seis/esqueletos/

romanos/clavos/ataudes/madera

 



DELTEBRE - Finalitza la 1a campanya d'excavacions

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:26
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va acabar dimecres la campanya arqueològica que va iniciar fa dos mesos per estudiar el jaciment Deltebre I, les restes d'un antic vaixell afonat a prop de la desembocadura de l'Ebre, davant de l'illa de Buda. El vaixell, descobert fa un any per un pescador, dataria del segle XVIII i, segons han precisat els arqueòlegs, podria ser una de les tretze embarcacions que van ser sorpreses per una llevantada i van embarracar al delta de l'Ebre al juny del 1813. En plena Guerra del Francès, el vaixell podria formar part d'una flota de dinou vaixells que tornaven de bombardejar Tarragona, sense èxit, per alliberar-la de mans franceses.

Tot i que només és una hipòtesi, el fet que s'haja trobat una peça on apareix la inscripció Príncep de Catalunya, Ferran VII, 1811 dóna pistes de la data del naufragi. A més, es té el coneixement que una flota de dinou vaixells militars amb tripulació siciliana, anglesa i espanyola, van anar fins a Tarragona, en mans franceses, a bombardejar-la i intentar-la rendir, sense èxit. A la tornada, els va sorprendre un temporal de llevant i tretze embarcacions van embarrancar. D'aquestes, vuit se'n van poder sortir rumb a Alacant i les altres cinc es van afonar.

Així ho ha explicat aquest dimecres el director del CASC, Xavier Nieto, que ha reiterat la importància d'aquesta troballa pel seu "magnífic" estat de conservació. Precisament, la particularitat de la desembocadura de l'Ebre, on arribaven els sediments, va fer que el vaixell quedés catapultat i s'haja mantingut intacte. Amb tot, el fet que l'erosió que afecta la costa deltaica estiga avançant ha posat al descobert ara aquest vaixell. Tot i que no s'ha pogut precisar la nacionalitat del vaixell, s'estudia la possibilitat que siga anglès.
 
 
 
 
http://www.ebredigital.cat/ebredigital/web/index.php?idArea=
6&idnot=15497&idSeccio=7&idPes=1

Fins a tres anys de campanyes


La campanya arqueològica l'han dut a terme un equip de dotze persones a bord del vaixell Thetis. Tot i que l'estiu passat, quan es va trobar el vaixell, ja es va fer una actuació d'urgència per protegir l'embarcació de possibles llevantades, enguany s'ha dut a terme la primera campanya intensa. Concretament, s'ha treballat per la zona de popa en uns 100 metres quadrats d'excavació. Amb tot, la magnitud i importància del vaixell fa que s'haja previst dur a terme, almenys, tres campanyes més en els anys successius.




BEGUR - Troben les restes d'un vaixell romà del segle I enfonsat a Begur amb un carregament d'un centenar d'àmfores

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:23

Els arqueòlegs han descobert les restes d'un vaixell romà del segle I enfonsat davant les costes de Begur (Baix Empordà) que transportava un carregament d'un centenar d'àmfores. La zona on s'ha fet la troballa, la cala d'Aiguablava, ja és coneguda pels investigadors per ser una dels més prolífiques en restes arqueològiques. En aquest fondejador, fins ara ja s'hi havien trobat dues naus romanes més i una de medieval. Les restes d'aquest nou vaixell estaven amagades sota unes roques que la llevantada del desembre passat va remoure. Entre les peces més curioses que s'han localitzat destaquen un coll d'àmfora que encara conserva el tap de suro i un plom per mesurar la profunditat.

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) porta a terme cada any diverses campanyes arqueològiques arreu de les costes catalanes. A les comarques gironines, els arqueòlegs del vaixell 'Thetis' han continuat fent prospeccions a la cala d'Aiguablava. En aquest fondejador fins ara ja s'hi havien descobert les restes de dues naus romanes i d'una tercera de medieval.Aquest 2009, els arqueòlegs hi han descobert un altre vaixell. Es tracta d'una nau romana datada a cavall del canvi d'era (entre els segles I aC i dC) i que transportava un carregament d'àmfores de vi. 'Fins ara, aquestes restes no s'havien localitzat perquè part de les parets de la cala van caure al seu damunt durant un despreniment', explica l'arqueòleg del CASC Gustau Vivar.La llevantada del desembre passat, però, va remoure el fons i va tornar a posar al descobert les restes. Vivar explica que el més possible és que la nau s'enfonsés després de picar contra un escull durant un dia de temporal. 'Segurament es va partir en dos, i tota la càrrega va anar a parar al fons', concreta.La nau que s'ha descobert -de la qual pràcticament només se'n conserva la càrrega- es dedicava al cabotatge, i repartia vi pels diferents ports.

 

Els arqueòlegs calculen que el vaixell transportava prop d'un centenar d'àmfores. D'aquestes, n'han recuperat una vintena que estan gairebé intactes. També n'han tret una trentena més a la superfície a les quals només els hi mancava algun tros. 'Tot i això, també hem trobat nombrosos retalls que ens ajuden a fer-nos a la idea de quin era el carregament', concreta Gustau Vivar.Tap de suro conservatEntre les peces que s'han recuperat, destaca un coll d'àmfora que encara conserva el tap de suro. A més, també s'ha localitzat un plom -anomenat escandall- que servia per mesurar la profunditat i la naturalesa del fons marí. 'Els romans posaven resina a la base del plom, i com que és enganxosa, podien saber si hi havia roca o sorra al fons', concreta l'arqueòleg. I hi afegeix: 'Quan tocava fons, l'anaven alçant i mesurant les braces'. Ara, els arqueòlegs estudiaran les diferents àmfores i les restes que conserven. 'Això ens ajudarà a saber si es van fer en tallers diferents o no, i si el vi que transportaven era del mateix productor', concreta Vivar.Continua l'estudi del 'Triumfante'A més de desplaçar-se fins a Begur, aquesta campanya el vaixell 'Thetis' també ha continuat estudiant les restes del vaixell de guerra 'Triumfante', que va embarrancar a la badia de Roses (Alt Empordà) la nit del 5 de gener de l'any 1795.

'En aquest cas, a diferència de la nau romana descoberta a Begur, el casc s'ha conservat però no el seu carregament, ja que la mateixa tripulació va treure'n part i les restes també han estat espoliades amb el pas dels anys', concreta Vivar.Aquesta campanya, el CASC ha fet un estudi sistemàtic de l'arquitectura naval del 'Triumfante', perquè el vaixell es va construir al Ferrol amb una tècnica molt específica -dissenyada per Jorge Juan-, que diferia dels models anglesos i característics de l'època. 'Es tractava d'un vaixell de més de 50 metres d'eslora i 74 canons, i tenim la sort que l'hem pogut estudiar in situ', explica Vivar.Apart de documentar-ne l'arquitectura naval, els arqueòlegs també han pogut recuperar algunes restes que s'havien conservat. Destaquen una sabata, que conserva la sola pràcticament intacta, i la culata d'un fusell de l'època.

 

 

http://www.avui.cat/cat/notices200910troben_les_restes_d_un_vaixell_roma_del

_segle_i_enfonsat_a_begur_amb_un_carregament_d_un_centenar_d_74810.php



BALAGUER - Hallan en el Pla d’Almatà unos instrumentos andalusís utilizados para la medicina

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:46

 

 

Balaguer - Francesc Guillaumet  2009-09-23

El Pla d’Almatà, uno de los yacimientos andalusís más importantes del norte de la Península Ibérica, ha puesto al descubierto unos instrumentos quirúrgicos únicos en Catalunya. La piezas, localizadas en el campo de trabajo realizado el pasado verano, responden al siglo XI y también podrían estar relacionados con la estética, según explicó la directora del Museu Comarcal de la Noguera, Carme Alòs.

 Los instrumentos, tres varillas de bronce de unos 15 centímetros que complementan otro hallazgo realizado en el silo de una casa del yacimiento, son unos instrumentos delgados con forma de cuchara y de punzón, respectivamente. Carme Alòs explicó que ya se utilizaban en el mundo romano y que perduran durante el medievo, especialmente en época andalusí. Los objetos localizados en esta campaña se remontan al siglo XI y aparecen en una de las calles del Pla d’Almatà excavadas en el nivel del saqueo de la ciudad andalusí, que se sucedió en torno a 1105. Alòs destacó que el conjunto localizado durante el campo de trabajo se ha conservado en buenas condiciones al estar escondido debajo del nivel de las tejas.


La directora del Museu de la Noguera destacó que hasta el momento no se habían localizado instrumentos de estas características en Catalunya. Sí los había en Valencia, Córdoba y Mallorca. Y aunque los historiadores han hablado en sucesivas ocasiones de que se trata de objetos quirúrgicos destinados a intervenciones en los ojos o las orejas, Carme Alòs también argumenta que actualmente se baraja la teoría de que los instrumentos se utilizasen en época andalusí con finalidades cosméticas para pintar los ojos, con lo que este hallazgo incorporaría a la mujer al mundo de la arqueología. Esta teoría se apoya en el hecho de que estos instrumentos han aparecido ligados al ámbito doméstico en el mundo andalusí, aunque Alòs subraya que el Pla d’Almatà tenía la suficiente importancia para tener médicos.

 

 

http://www.lamanyana.es/

TARRACO - Afloran tres mausoleos romanos con tumbas


La excavación arqueológica que se lleva a término en el Camí de la Fonteta, en el tramo flanqueado por Francesc Bastos y Vidal i Barraquer, ha puesto al descubierto tres mausoleos y la cimentación de la vía romana, además de trozos de inscripciones y un cartucho con diecisiete monedas 

 
Vista general del yacimiento. Al fondo, la calle Eivissa y un grupo de periodistas
con la concejal de Patrimoni Rosa Rossell. - LLUÍS MILIÁN 

 

Los restos localizados en el Camí de la Fonteta -calle Eivissa- están datados entre los siglos II y V, su estado de conservación es óptimo y en el futuro formarán parte de una reserva arqueológica sobre la que podrá pasear el ciudadano. Los tres mausoleos han aparecidos junto al trazado de una de las vías de salida de la ciudad más importantes de Tarraco.

Josep Francesc Grau, arqueólogo de la empresa Codex, definió la estructura de los mausoleos como «potente». Su peculiaridad reside en que responden a tres modelos constructivos diferenciados, circunstancia que otorga un mayor interés al hallazgo.

En el mausoleo localizado más próximo a la calzada de Francesc Bastos sobresale la figura de una tumba cubierta por dos losas de gran tamaño, que no será destapada hasta una futura intervención. En la contigua hay un mínimo de dos enterramientos. El arqueólogo comentó que lo más probable es que aún contengan restos humanos.

Mezclados con los restos de los mausoleos y de la calzada romana, los arqueólogos han desenterrado estructuras de «construcciones domésticas e industriales tardorromanas».

La excavación ha facilitado la localización de lámparas de aceite, diversas piezas de mármol que decoraba los mausoleos, trozos de lápidas con inscripciones que serán estudiadas y un cartucho que contiene diecisiete monedas en buen estado de conservación.

Reserva arqueológica y jardín

La intervención está financiada con cargo a los Fondos Estatales de Inversión Local (FEIL), cuya partida sólo ha alcanzado a la excavación de la mitad del solar.

La teniente de alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, manifestó que «hicimos una previsión presupuestaria para solicitar el FEIL que se ha agotado, pero ante la importancia de los restos completaremos la excavación, como estaba previsto».

La prospección arqueológica «proseguirá hasta finales de este año y continuará en 2010». El objetivo conocer que oculta la tierra de un espacio que en el futuro albergará los Jardins Xavier Dupré.

Rossell recordó que la franja de terreno que discurre entre Francesc Bastos y Vidal i Barraquer, y en paralelo al párquing de vehículos y a la Casa del Mar, será en el futuro una reserva arqueológica enclavada en una zona verde. «Estudiaremos el sistema idóneo para que los ciudadanos puedan desplazarse de un extremo a otro, probablemente mediante un sistema de pasarelas sobre los restos para que puedan ser vistos desde corta distancia». «Lo que hemos encontrado es muy importante», dijo la responsable municipal de Patrimoni.

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/035010/afloran/tres/

mausoleos/romanos/tumbas



TARRACO - Les restes romanes del carrer Eivissa de Tarragona s'integraran en un parc arqueològic S'hi han descobert tres mausoleus

 

 
Josep Francesc Roig mostra les restes dels monuments funeraris.
Foto: J. FERNÀNDEZ.

 

 

Les restes romanes que els arqueòlegs de Codex han posat al descobert al carrer Eivissa de Tarragona seran museïtzades i conformaran una gran reserva arqueològica sobre la qual es construirà «una passarel·la o un mirador» per tal de facilitar la visita del públic, segons la regidora Rosa Rossell.

La regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, va destacar ahir que les troballes al carrer Eivissa evidencien «la important potència arqueològica» de la zona. Per això, va anunciar que l'any que ve es disposarà d'una partida pressupostària perquè es puguin acabar de fer les excavacions.

El parc arqueològic té una extensió de 1.400 metres quadrats i se situa entre els carrers Francesc Bastos i el Vidal i Barraquer, que ara quedarien units per la passarel·la que probablement es construirà sobre les restes, «tot i que seran els arquitectes i els arqueòlegs els que diran quin és el millor sistema per permetre la millor visió de les restes», ha explicat Rossell.

Fins ara, els arqueòlegs han posat al descobert l'anomenat Camí de la Fonteta, un camí medieval que resseguia la Via Augusta romana i que esdevé el principal vial romà d'accés i sortida de la ciutat de Tàrraco pel seu costat sud-occidental.

Tres monuments

Al costat d'aquest camí s'hi han localitzat tres monuments funeraris: un, en forma de torre, «com per exemple la Torre dels Escipions»; un altre, que probablement data del segle II i que està format «per carreus i pedres molt ben escairades»; en aquest cas també s'hi han localitzat dos contenidors funeraris, que tot i que encara no han estat oberts «deuen contenir les restes d'una o algunes persones». I un tercer monument funerari, de forma quadrangular, on també s'hi ha trobat un sarcòfag, segons va explicar ahir el director de l'excavació, Josep Francesc Roig.

Al mateix solar han aparegut restes d'unes estances del segle IV dC: «Estan relacionades amb una zona industrial, ja que hi hem trobat dipòsits i canalitzacions, però encara no sabem quina era la seva funció», ha explicat el director dels treballs.

Darrera actualització ( Divendres, 2 d'octubre del 2009 09:32 )

 

 

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/87445-les-restes

-romanes-del-carrer-eivissa-de-tarragona-sintegraran-en-un-parc-arqueologic.html

 



TARRACO - Localizan un silo con abundante material romano en el Pla de Palau

 


Tramo del acueducto localizado en el Pla de Palau durante unas obras en el subsuelo. - DT

 


Los trabajos de sustitución del alcantarillado han puesto al descubierto en el Pla de Palau un silo probablemente de época romana y una canalización moderna o medieval excavada en la roca

 

Imma Teixell, arqueóloga del Museu d'Història de Tarragona, ha manifestado que en el interior del silo «había gran cantidad de material de época romana». El receptáculo «presentaba diversas alteraciones».

El origen del silo «parece ser romano» y se construyó a partir de recortes en la roca, dijo Teixell, quien está pendiente de que se documenten los restos.

La mejora del alcantarillado también puso al descubierto parte del antiguo pavimento del Carrer de la Guitarra, a la altura de un convento, cuyos muros, hace años, estaban retranqueados.

En cuanto al sector de acueducto, Teixell informó que se trata de «canalizaciones de época moderna o medieval», que previsiblemente tenía su origen en el Palau Arquebisbal y tomaba la dirección del Carrer de la Guitarra.

Mejoras en la muralla

La teniente de alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, ha anunciado que antes de que finalice 2009 se iniciarán los trabajos de consolidación de los tramos de la muralla romana correspondientes a la Baixada del Roser y a L'Hort de l'Arquebisbe, previstos por el Pla Director.

La decisión del Gobierno del Estado de finiquitar el Plan Murallas ha supuesto un inconveniente para el desarrollo del Pla Director, presupuestado en 14 millones de euros. La única fórmula posible de recibir la colaboración estatal será vía subvención, una opción que plantea interrogantes ante la actual situación de crisis económica.

Rossell declaró que la supresión del Plan de Murallas se hizo hace unos meses y que el Plan Catedrales seguirá los mismos pasos. El Estado dijo que «participaría con subvenciones que se pudieran dar desde la Dirección General del Patrimonio Histórico o mediante el 1 por ciento cultural».

La responsable del área de Patrimoni recordó que cuando Tarragona presentó el Pla Director a inicios de 2008, desde el Gobierno del Estado se informó que «debían hacerse unas jornadas para estudiar sobre el terreno las murallas. Propusieron hacerlas pasado el verano de ese año, momento en que se empezó a hablar de cambios en el ministerio de Cultura». El Plan Murallas fue suprimido «antes de que se nos adjudicara alguna partida económica».

Rossell explicó que, en previsión a la aportación del Estado en el marco del Plan Murallas, «pusimos en el presupuesto una partida complementaria de 200.000 euros».

Las intervenciones en la Baixada del Roser y L'Hort de l'Arquebisbe -tramo que se desplomó en 2005- están presupuestadas y la financiación correrá a cargo del Ayuntamiento y de la empresa pública Incasòl. Rossell no descarta una aportación por parte del Estado, aunque «aún no se ha convocado el período de solicitud de subvenciones».

La concejal de Patrimoni advirtió que «el Ayuntamiento no puede asumir toda la inversión, pero intentaremos conseguir subvenciones para mantener el ritmo de actuaciones previsto».

Pese a todo, expresó su satisfacción por las actuaciones que se llevan a cabo en el Portal dels Socors y en otros monumentos romanos de la ciudad.

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/034931/localizan/silo/

abundante/material/romano/pla/palau



EL PONT D'ARMENTERA - Localitzen una gran fortificació en les excavacions del castell de Selmella

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:02

 

 

Les darreres excavacions realitzades durant el mes d'agost al castell de Selmella, al municipi del Pont d'Armentera (Alt Camp), han revelat l'existència d'una gran fortificació, «molt més imponent del que es podia pensar», segons l'equip d'arqueòlegs integrat per deu persones coordinades pels tècnics Ramon Serra i Mònica López. La realització d'un sondeig a l'exterior del recinte que delimita l'entorn sobirà del castell per la zona nord-oest ha permès descobrir més de tres metres de muralla fins ara ocults sota la runa. Aquesta descoberta servirà per treballar en una representació digital en tres dimensions de la muntanya i les estructures conservades, un pas previ a la proposta de reconstrucció virtual del castell, que haurà de servir per veure reflectides les diferents fases constructives documentades arqueològicament. Ramon Serra, codirector de les excavacions, ha afirmat que els treballs «són el final d'un cicle» i que han acabat de donar a conèixer el gran potencial monumental del castell: «A partir d'ara hem de reproduir tot el jaciment en 3D i consolidar-lo i fer-lo visitable», va sentenciar Ramon Serra. El castell està situat a 830 metres d'altitud, al cim del turó que rep el mateix nom i el qual forma part de la serra de Comaverd, límit geogràfic de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà amb una panoràmica excepcional del Camp de Tarragona.
 
 
 http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/81670-localitzen
-una-gran-fortificacio-en-les-excavacions-del-castell-de-selmella.html

 



(*) Un estudi troba que creuats anglessos es van establir a la Tortosa del segle XII

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 00:33

 

 

 


Un recent article a la Revista d'Història Medieval ha trobat registres que indiquen que un grup de croats d'Anglaterra i Gal va prendre part en el setge i conquesta de la ciutat espanyola de Tortosa el 1148, i que alguns d'ells van decidir quedar-se a viure en la àrea.

En el seu article "Angli cum aliis multis alienigenis: colons creuada a Tortosa," Antoni Virgili  a la Universitat de Barcelona petjades dels registres de prop de vint persones que vivien en i al voltant de Tortosa en la segona meitat del segle XII. S'identifica a aquestes persones com d'Anglaterra i Gal, incloent algunes persones que es van fer rics i importants membres de l'oligarquia local.

A la primavera de 1147 anglo-normands i els croats flamencs establerts en el Dartmouth en la direcció de la Terra Santa per participar en la Segona Croada. En el seu camí han participat en el setge de Lisboa (octubre 1147) i la campanya contra el Tortosa, que va acabar amb la rendició de la ciutat en l'últim dia de 1148.

Després de la ciutat es va ensorrar, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, va començar a animar la població a assentar-se en els seus territoris acabats de conquerir, oferint-los la terra lliure. Juntament amb els catalans i aragonesos, aquesta oferta va atreure a italians, francesos i altres colonitzadors europeus.


Virgili es centra en vint d'aquestes persones que creu que va venir d'Anglaterra o Gal, i proporciona informació biogràfica sobre ells. Aquests inclouen Guilabertus Anglicus, que és esmentat de 56 documents que daten d'entre 1.151 i 1180. Se li van donar diverses cases a Tortosa pel comte Ramon i amb els anys va construir la seva propietat de la terra. La seva voluntat i altres documents va mostrar que el suport als Templers i diversos grups religiosos locals.

Els documents investigats per mostrar Virgili que aquests colons Anglès estaven actius en l'adquisició i venda de propietats als voltants de Tortosa. En 1165, Rotbertus Otonensis i la seva dona Guia venut a l'Orde dels Templers a Tortosa en un hort de Palomera de 25 tramussos morabetins or. En aquest mateix any, Osbertus Anglicus pagat 55 morabetins or per comprar un hort a Vilanova en mans d'un home jueu anomenat Haio Azusa.

L'article està disponible en el Volum 35, Número 3 de la Revista d'Història Medieval, que es pot accedir des d'aquest lloc web.
   
http://medievalnews.blogspot.com/2009/08/english-crusaders-settled-in-12th.html

 

 

 

 



TARRACO - Aparece la base de un monumento funerario en el Camí de la Fonteta

 

 
Base de un monumento funerario de unos cinco metros de ancho.
Está a escasos cien metros de la Necrópolis del Francolí. - LLUÍS MILIÁN 

 

 

La teniente de alcalde Patrimoni, Rosa Rossell, manifestó al Diari que la aparición de las estructuras romanas hará que el Ayuntamiento se replantee el futuro de esta zona. La propuesta que tiene más opciones es la conversión de este espacio en una reserva arqueológica.


Rossell dijo que entre las dos calles «hay un desnivel considerable y, probablemente, la solución pasará por construir unas pasarelas para que la gente pueda ir de Francesc Bastos a Vidal i Barraquer, pasando por una zona verde en la que quedarán integrados los restos romanos».


La responsable de Patrimoni declaró que «bajo ningún concepto se hará una calle para la circulación de vehículos». En este punto Rossell añadió que la Comissió Informativa municipal «ha aprobado que esta zona se conozca como Jardins Xavier Dupré, en recuerdo del arqueólogo que dirigió el TEd’A (Taller Escola d’Arqueología)».

 


Pendientes de la cronología


La arqueóloga del área de Patrimoni, Imma Teixell, informó que no se han podido datar cronológicamente los distintos restos que han aflorado, pero no descarta que una parte correspondan al siglo VI. «Estamos pendientes de realizar estudios más profundos y que finalice la excavación», subrayó.


Teixell valoró que la zona excavada –el cincuenta por ciento de la superficie donde se debe intervenir– ha puesto de manifiesto «el trazado del Camí de la Fonteta, la planta de un  mausoleo de gran identidad y restos pertenecientes al siglo XIX». Este ámbito ha sufrido diversas alteraciones a lo largo de las centurias.


La presencia del monumento funerario es una nueva evidencia de la importancia que en su momento adquirió el Camí de la Fonteta como vía de acceso a la ciudad de Tarraco. En determinados períodos, los romanos más adinerados construían los mausoleos en los laterales de las principales vías. La mejor representación que en Tarragona ha superado el paso del tiempo es la Torre dels Escipions, declarada Patrimonio Mundial.


Justo en frente de la base del monumento funerario del Camí de la Fonteta se localiza una cripta paleocristiana. Está enclavada en terrenos propiedad de la Casa del Mar.
Los nuevos restos que han aflorado se encuentran a un centenar de metros de distancia de la gran Necrópolis del Francolí, que está considerada como el cementerio romano más importante del occidente del Imperio.


El Camí de la Fonteta (prolongación de la calle Eivissa) está documentado en textos antiguos. Enlazaba el trazado urbano de la zona media de la ciudad romana (Foro de la Provincia, Teatro y Termes de Sant Miquel) con un ámbito (entorno de las calles Pere Martell y Jaume I), donde en los últimos años se han descubierto instalaciones portuarias, almacenes, industrias y villas, y la singular fuente monumental, de quince metros de longitud.


http://www.diaridetarragona.com/tarragona/034091/aparece/base/

monumento/funerario/cami/fonteta


 



El vaixell enfonsat a Deltebre és un buc militar de la guerra del Francès

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:28

 

 

Els responsables de l’excavació subaquàtica descobreixen estructures claus de la nau i molts objectes

El port pesquer de Deltebre va acollir ahir en motiu de la Diada Nacional de Catalunya una jornada de portes obertes per a mostrar tot el material que els arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han extret del fons del mar durant les primeres setmanes de treball al Jaciment Deltebre I.

Fins ara s’han excavat prop de 100 metres quadrats del jaciment i de manera excepcional, els arqueòlegs han descobert estructures claus de la nau i molts objectes en molt bon estat de conservació. Segons el director del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Xavier Nieto, entre totes les peces destaca, per sobre la resta, el descobriment del timó de vaixell, un peça de 9,60 metres de llargada i folrat de coure, que es conserva íntegre i intacte. Per a Nieto, la troballa «és excepcional» ja que es tractaria, «del timó de vaixell més ben conservat que hi ha al món». A més, davant les dimensions del timó, els arqueòlegs poden calcular que el vaixell enfonsat tindria una alçada d’entre 12 i 13 metres.

El màxim responsable del CASC oferí aquells detalls durant una conferència que pronuncià a Deltebre la nit del passat dijous. Fou en aquest acte on també s’informà que entre el material recuperat fins ara hi ha munició de mosquetó, munició de canó i barrils de pólvora, objectes que fan pensar que el vaixell enfonsat davant l’illa de Buda havia estat un buc de transport de material militar.

Durant l’excavació d’enguany, també s’han trobat objectes de la tripulació com ara un compàs, una aixeta, un tinter, ampolles i un morter, entre d’altres. Tot plegat ha de permetre conèixer la vida a bord del vaixell, un aspecte que interessa molt als arqueòlegs.

Pel que fa a la nacionalitat del vaixell, l’equip subaquàtic no pot concretar ni afirmar res tot i que s’ha recuperat material com un canó de bronze amb un escut del rei Jordi III d’Anglaterra, un botó militar amb el mateix escut i una moneda de la mateixa època de Jordi III d’Anglaterra. Tot plegat podria fer pensar que el vaixell és de nacionalitat britànica, però també s’han descobert monedes russes, de l’època de Catalina II de Rússia, Catalina la Gran, i monedes encunyades a Catalunya, a Barcelona el 1811, i amb la inscripció del rei Ferran VIIè. Juny de 1813
Tanmateix i d’acord amb el material recuperat, els arqueòlegs si que han pogut concretar la data de l’enfonsament del vaixell, el 19 de juny de 1813, durant la Guerra del Francès.

El buc podria formar part d’una flota britànica que es retirava a Alacant després d’intentar atacar Tarragona. Segons les cròniques de l’època, una forta tempesta va fer embarrancar un mínim de 5 vaixells a la desembocadura de l’Ebre. 

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/ebre/034318/vaixell/enfonsat/deltebre

/es/buc/militar/guerra/francs



Els arqueòlegs de la URV confirmen l'existència d'una acròpolis al poblat iber de l'Assut

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:01

 

 

 

 
  Un grup d´estudiants de la URV neteja un espai excavat del poblat iber. FOTO:ACN  


La troballa, que consideren única a les Terres de l'Ebre i a Catalunya, és fruit dels deu anys consecutius d'excavacions, que han permès deixar al descobert l'acròpolis i bona part del poblat -ocupat entre els segles VII i I abans de la nostra era-

 Tot i que les primeres campanyes ja van deixar entreveure l'existència d'una estructura defensiva de grans dimensions i sota la qual s'estén el poblat iber del turó de l'Assut, el grup d'arqueòlegs i estudiants de la URV encapçalat pel professor Jordi Diloli han pogut constatar que la troballa va més enllà d'aquestes expectatives. 'Els poblats ibers de les Terres de l'Ebre tenen característiques comuns: estan ubicats en alçada, en llocs estratègics, controlant vies de comunicació, el riu i la costa, ben situats i protegits. Però com el sistema defensiu de l'Assut no se'n coneix cap', assegura Diloli.

La singularitat d'aquesta estructura –d'entre tres i cinc metres d'altura- passa pel fet que se situa a la part superior del poblat, de forma independent i separada de la trama urbana, sobre una plataforma construïda en elevació. Aquest ha estat un dels principals descobriments d'aquesta campanya. 'Solem torbar torres de defensa però no d'aquesta magnitud. És un sistema complex, amb tres torres unides per plataformes i murs que els envolten. No és normal: és una acròpolis dins del poblat', abunda el mateix Diloli.

Les primeres teories al respecte apuntarien que aquesta acròpolis seria l'habitatge del cabdill del poblat. 'En un intent de reafirmar més el simbolisme que l'estratègia defensiva s'aixeca sobre una plataforma no només per la defensa del poblat, sinó per realçar la magnitud de la persona que mana', interpreta l'arqueòleg. Construïda cap al segle VI abans de la nostra era –les primeres restes sense estructura daten d'un segle abans-, hauria estat prèvia al poblat, que es construeix a partir del V.

Càstig exemplar

Durant la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos la torre hauria estat incendiada i destruïda violentament, impedint que els habitants del poblat poguessin accedir-hi per recuperar-hi les armes i els estris, a mode de càstig simbòlic. Ho demostraria també l'existència d'un accés sud a la fortificació, descobert l'any passat, que hauria estat tapiada i posteriorment reoberta. 'La destrucció de la torre va vinculada a una mostra de força dels romans: no destrueixen el poblat, perquè els va bé que produeixi i paguin impostos, però si que volen marcar el seu poder i ho fan destruint la casa del cap. I així ja en tenen prou', raona Diloli.

El seu ensorrament per prohibir la recuperació dels béns que guardava és el que hauria permès que els arqueòlegs hagin pogut trobar al seu interior armes, estris ornamentals personals i ceràmiques senceres. Un fet que no es produeix al poblat, abandonat pacíficament cap al segle I abans de la nostra era, on els objectes recuperats són escassos i casuals: trossos de gerres grans de ceràmica trencades que no es podien emportar o una moneda de Corfú (Grècia) que 'li devia caure a algú'.

Diloli considera que durant aquests deu anys d'excavacions el seu equip ha 'complert amb escreix' els objectius marcats inicialment: 'quan vam començar sabíem que havia alguna cosa però no es veia res, només un munt de terra i no sabíem que trobaríem. Ens veiem desbordats a mesura que vam anar avançant i trobant una estructura defensiva que es va fer complexa i amb el poblat pels vessants'. De cara la pròxima campanya, Diloli preveu continuar les tasques d'excavació a la porta sud i continuar a la zona d'habitatges urbans per confirmar la cronologia del sistema defensiu, on els treballs ja es donen per acabats.

Tecnologia a les excavacions

En la campanya d'enguany, que acaba aquest divendres després de tres setmanes, hi han participat enguany entre 12 i 15 persones - prop d'una desena dels quals, estudiant de la URV, que havien sol·licitat participar-hi voluntàriament-. Més enllà de l'excavació convencional, però, i en la línia d'obrir nous horitzons i possibilitats d'excavació futures Diloli ha optat per la tecnologia. Així, s'han efectuat prospeccions geomagnètiques per disposar d'un plànol del subsòl que marqui els murs que encara es troben enterrats i permetre dirigir la investigació.

També han participat especialistes en mesura del carboni per determinar els vegetals que es plantaven a la zona. Fins i tot, s'han efectuat fotos aèries del jaciment, que també estat objecte d'estudi per part d'un arqueoastrònom de la Universitat de Salamanca sobre l'orientació del poblat i les fortificacions respecte la sortida i la posta del sol. Per fer front a aquestes proves, la campanya ha comptat amb un pressupost d'uns 8.000 euros, a partir de subvencions de la Generalitat i l'Ajuntament de Tivenys.

Precisament, el consistori continua treballant en la compra dels terrenys del turó de l'assut als seus propietaris. La idea és que, un cop es pugui aconseguir la titularitat pública, l'Ajuntament de Tivenys procedeixi a museïtzar l'espai i adequar els seus accessos per fer-lo visitable al públic. 




http://www.diaridetarragona.com/ebre/034289/els/arquelegs/urv/confirmen

/lexistncia/duna/acrpolis/poblat/iber/lassut



‘Homo capelladensis’

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:22
 
El yacimiento del Abric Romaní, referente internacional sobre la vida neandertal, cumple 100 años de excavaciones
 
 
 
Aspecto de las excavaciones del Abric Romaní el pasado agosto. Foto: IPHES
 
Aspecto de las excavaciones del Abric Romaní el pasado agosto. Foto: IPHES
 
 
 
 
Los trabajos pioneros de Amador Romaní en 1909, hace exactamente un siglo. Foto: IPHES
Los trabajos pioneros de Amador Romaní en 1909, hace exactamente un siglo. Foto: IPHES


 
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Los neandertales del Paleolítico medio emplearon un paraje del actual municipio de Capellades, en la comarca del Anoia, como habitual campamento de descanso. Allí, junto a un valle encajonado, se guarecían de la lluvia, comían, encendían fuego, planificaban la ruta y dormían. A veces pasaban varios días, aunque no era lo habitual. Los robustos cazadores desaparecieron para siempre de la Cinglera del Capelló, que es el nombre del paraje, pero las huellas dejadas por aquella ocupación, que se prolongó durante 40.000 años, nunca se esfumaron por completo.
En agosto de 1909, el industrial papelero y erudito local Amador Romaní, arqueólogo autodidacto, informó de que allí, en la Cinglera del Capelló, bajo toneladas de sedimentos, había descubierto algo muy interesante. No iba errado. Romaní dejó plasmadas sus impresiones en una pequeña joya editada por primera vez en 1995, el cuaderno Atles de Prehistòria.
La fisonomía del valle ha cambiado por completo al cumplirse un siglo del descubrimiento. Decenas de paleontólogos han trabajado este verano en el yacimiento, bautizado como Abric Romaní en honor a su descubridor, buscando herramientas de piedra y madera, huesos de animales consumidos o cualquier otro resto que ayude a conocer el pasado neandertal. En Capellades se han conservado hasta trozos de madera carbonizada, restos inequívocos de hogueras.

Tecnología puntera

En el yacimiento se excava de forma más o menos ininterrumpida desde los tiempos de Amador Romaní, pero el ritmo profesional de la actualidad comenzó hace dos décadas. Ahora se trabaja con disciplina, moderna tecnología y rigor científico, a la manera de Atapuerca, bajo la batuta de Eudald Carbonell y otros investigadores del Institut Català de Paleoecología Humana i Evolució Social (IPHES). Se filtra todo buscando pequeñas lascas de sílex e incluso las falanges de los roedores.
La aparición de incontables piezas vinculadas a la cultura neandertal ha convertido el yacimiento en un referente internacional. Es difícil encontrar en algún otro lugar una sucesión de estratos tan completa, 20 metros de profundidad, desde la época romana hasta 90.000 años de antigüedad, y un área potencial de trabajo tan amplia. Este año, por ejemplo, se han encontrado restos de una decena de nuevas hogueras, así como valiosos huesos de ciervos, caballos y bóvidos, algunos con restos de haber sido apurados con los dientes.
Los esfuerzos actuales se concentran en unos 200 metros cuadrados, pero el yacimiento tiende a crecer hacia el norte. ¿Cuántos años quedan por delante? «Muchos –comenta con seguridad Carbonell–. Esto es mucho más grande de lo que pensábamos. No vemos dónde acabará». Por ahora no han aparecido huesos humanos, es cierto, «pero quién entierra a los suyos al lado del hogar y el comedor», insiste el jefe de las excavaciones. Ello no le resta valor.
El yacimiento tiene muchas singularidades, pero posiblemente la principal es la conservación de las numerosas piezas de madera y los hogares de fuego, rarísimos en el registro fósil mundial. El milagro lo obró la rápida sedimentación, la acumulación de tierra y rocas caídos sobre los restos. El abrigó se colapsó definitivamente hace 35.000 años, prosigue Carbonell.

El futuro museo

El Abric Romaní celebra su centenario con la inauguración en octubre de un recorrido didáctico, explica Raül Bartrolí, técnico de patrimonio del Ayuntamiento de Capellades. Aunque llega con un retraso evidente, Bartrolí está convencido de que la espera habrá valido la pena: se trata de un itinerario de 1,1 kilómetros que permitirá contemplar en directo el estado de las excavaciones y estará acompañado de paneles explicativos. Habrá también talleres que enseñarán a fabricar herramientas de sílex y a tirar con un arco a la (supuesta) manera neandertal. La visita durará hora y media. En los días 6 y 9 de octubre se celebrará también un congreso internacional en Tarragona y Capellades .
Más adelante, pero no antes de tres años, la visita se complementará con un ambicioso museo, que será el primero de Catalunya dedicado en exclusiva a los neandertales, así como un centro de investigación, un jardín y un edificio de recepción-tienda. Todo ello formará parte de una visita completa. «Estamos en conversaciones con Madrid porque es un proyecto que les interesa mucho», concluye Bartrolí. Pero, claro, se necesitan al menos seis millones de euros.

 

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma

=CAS&idnoticia_PK=642947&idseccio_PK=1477



TORTOSA - La localización de un edificio sumergido confirma la relevancia de la Tortosa romana

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:16

 

 

 

Inesperados. Restos hallados en el barrio del Castell de Tortosa. Foto: JOAN REVILLAS

 Inesperados. Restos hallados en el barrio del Castell de Tortosa. Foto: JOAN REVILLAS



 

ANNA LLUÍS
TORTOSA

Sepultudas bajo la calle de Sant Blai. Necrópolis bajo la plaza de Els Estudis. La mayoría de excavaciones que han localizado restos de Dertusa, la Tortosa romana, han revelado solo indicios de la ciudad de los muertos, porque la que existió para los vivos sigue siendo un misterio que trae de cabeza a los arqueólogos. Tan solo el fragmento de alguna pared, monedas y, eso sí, un espectacular conjunto de lápidas han querido mostrarse a la modernidad para, además, confirmar en sus inscripciones la gran importancia que esa urbe romana debió de tener en la época de expansión del imperio.
«Dertusa era, sin duda, una gran ciudad, especialmente importante como enclave portuario por su ubicación en el río Ebro, que a su vez era la principal vía de circulación de productos hacia y desde la península Ibérica por el Mediterráneo», explica el arqueólogo y profesor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Diloli.
«Disponemos de documentación, datos, escritos de autores clásicos y objetos arqueológicos que dan cuenta de esa ciudad, pero no hemos dado con ella», lamenta el responsable del equipo de excavación que ha encabezado 14 intervenciones desde el 2005. La maldición de los romanos para los arqueólogos se evidencia en que, en cuanto se acercan a lo que podría quedar de la gran Dertusa, aparecen el agua y los lodos. «A la que bajamos a cierta profundidad, sobre los seis metros, topamos con la capa freática que yace bajo la ciudad, lo que dificulta enormemente los trabajos para acceder a los restos antiguos», señala Diloli.
La suerte de los arqueólogos ha topado las últimas semanas con una revelación inesperada. Los trabajos que efectúan en la calle de Sant Felip Neri, en el barrio del Castell, han dejado al descubierto los restos del edificio romano más importante de los hallados hasta ahora. Espectacular, aseguran los arqueólogos.
Se trata de una pared de 7 metros de longitud –que puede prolongarse hasta unos 15 metros–, muros transversales, estucos blancos, restos de depósitos hidráulicos, una pendiente de lo que podría ser un horno, dos sepulturas que indican que se encontraba extramuros, dos ánforas y un pequeño stri-
gilum
que da alguna pista sobre el tipo de edificio que han encontrado. Los especialistas se inclinan a pensar que han localizado una construcción de uso industrial, quizás para la salazón de pescado. El strigilum podía servir para raspar las escamas de sabogas y esturiones atrapados en el Ebro.
Secretos inabarcables
Los secretos parecen aún inabarcables. ¿Dónde estaba el puerto fluvial desde el que los barcos iban a Zaragoza y el interior peninsular o regresaban cargados de productos para el comercio? Al ser una gran ciudad, debería de haber necesariamente un foro, y templos para el culto, y unas termas, quizá algún teatro... ¿Dónde están? Tan solo ha salido a la luz un fragmento de muralla, pero tan corto que ni siquiera da para imaginar hacia dónde se dirigía su trazado.

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=

CAS&idnoticia_PK=642844&idseccio_PK=1051


«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType