Montmeló (ACN).- El Govern ha aprovat la declaració d'interès social dels terrenys on es troba el jaciment arqueològic romà de Can Tacó o Turó del Roina. Aquest és el primer pas perquè el jaciment passi a ser de propietat pública i les actuacions dels ajuntaments no estiguin sotmeses a les limitacions d'actuar en terreny privat. D'aquesta manera, es podran seguir fent tasques de recerca, conservació i promoció cultural del jaciment.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3601004

 

L'estàtua del déu Esculapi que s'exposa a la mostra permanent. Foto: X.C.

 

Tresserras clou el centenari de les excavacions i inaugura els magatzems

La montaña acogió uno de los mayores poblados ibéricos y un asentamiento romano anteriores a la fundación de Barcino, según desvela un estudio

Excavaciones de 1990 en la montaña de Montjuïc

 

 

El vínculo de Montjuïc con Barcelona ha sido constante en la historia: la montaña ha acogido acontecimientos que han marcado la ciudad, entre ellos una exposición internacional y unos juegos olímpicos. Pero también podría ser su cuna. Al menos, eso se deduce del estudio que publicará el martes la revista Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Quarhis), que mantiene que en la montaña existió, desde el siglo IV antes de Cristo uno de los poblados ibéricos más importantes de Cataluña, que controló el comercio marítimo y fluvial del río Llobregat, acuñó monedas con la leyenda Barkeno y entró en contacto con las potencias económicas del momento, entre ellas la Roma republicana. Se sabía que había un poblado ibérico, pero se desconocía su importancia y que hubo un asentamiento romano en la montaña antes de la fundación de la ciudad en el llano, en el siglo I antes de Cristo. Por eso, cuando se fundó la colonia se le dio, entre otros, el nombre de Barcino, adoptando así el del poblado ibérico y su moneda.

 

Los autores saben que habrá polémica: el poblado ibérico, por sus dimensiones, sería de los mayores conocidos, y por eso buscado desde hace tiempo sin éxito hasta la fecha; por otro, el nuevo asentamiento republicano avanzaría en varios siglos la presencia romana en los aledaños de la futura ciudad. Cinco personas han revisado durante dos años el material ibérico aparecido en excavaciones (en 1946, 1984, 1987 y 1990) y hallazgos casuales en Montjuïc. Eso le permite a la arqueóloga del Museo de Historia de la Ciudad Carme Miró no dudar de la existencia de un gran poblado en la montaña. El problema es que no se ha podido excavar. "En 1990 aparecieron estructuras y un muro de más de un metro de ancho en la avenida de los Ferrocarrils Catalans que podría ser parte de la muralla de este poblado, pero no pudimos ampliar el área de excavación", admite Miró, que coordinó estos trabajos. Lo que sí ha podido excavarse son 21 silos subterráneos donde estos íberos almacenaban el cereal con el que comerciaban. "Son los más grandes de todo el noreste peninsular", asegura la arqueóloga.

Según el estudio, "en uno de ellos podía guardarse grano para alimentar a 245 personas durante un año y para llenarlos todos se necesitarían 204 hectáreas cultivadas. Ningún otro asentamiento ibérico presenta una acumulación de excedente cerealístico equiparable al del núcleo de Montjuïc", asegura Miró. Cuando se excavaron los silos ya no existía grano en su interior. Pero había algo mejor. Al dejar de usarse se rellenaron de tierra y escombros. Eso permite saber cuándo fueron inutilizados (a partir del siglo IV antes de Cristo) y conocer parte de los objetos que formaron parte de la vida cotidiana de sus dueños. Así, destaca una gran cantidad de cerámicas realizadas en Grecia, Italia, Ibiza, Marsella y Cartago, el 17% del total, cifra muy superior a la de cualquier otro asentamiento próximo y sólo comparable con yacimientos como Ullastret, bajo la influencia de la ciudad griega de Empúries. Aparte de espadas y fíbulas, una de ellas decorada con cuentas de coral rojo de las que no se conocen paralelos, en 1946 apareció un carro de hierro y madera del siglo IV antes de Cristo que es el único entero que se conserva de época ibérica.

Las cerámicas encontradas, según los arqueólogos, dejan ver el poder adquisitivo de los íberos que vivían aquí, "un grupo dominante". Para los investigadores no hay duda de que la intensidad y riqueza del material aparecido, la inmejorable ubicación geográfica del poblado como puerto que controlaría el comercio "remiten a la existencia en Montjuïc de un centro urbano de poder". Esta actividad no se detiene en el siglo IV, según se lee en el artículo, sino que en el siglo III coincide con la acuñación de monedas (dracmas de plata) con la inscripción "Barkeno".

Pero hay más. Según los autores, la pedrera explotada desde época republicana, las estructuras, los pavimentos y los restos de una vía romana conocidos en la montaña remiten a la presencia de Roma en Montjuïc anterior a la fundación de la ciudad en el siglo I antes de Cristo. Para Miró, en la montaña hubo un núcleo portuario romano con población especializada que comerciaba con los iberos de Montjuïc. "Los romanos no llegan invadiendo. Primero hubo contactos y acuerdos comerciales con los habitantes del territorio y luego fundaron sus ciudades", defiende.

Según la arqueóloga, el emplazamiento fue utilizado en la romanización del territorio a lo largo del siglo II y I antes de Cristo, como ocurre en otros poblados ibéricos layetanos. Desde aquí, a finales del siglo I, la antigua Barkeno ibérica de Montjuïc dio paso a la moderna Barcino romana, y durante un tiempo habrían convivido los dos núcleos.

"Nuestro trabajo ha sido riguroso, pero sabemos que recibirá críticas", reconoce Miró. "Lo interesante sería crear un debate que permita avanzar en el conocimiento de este momento fundamental de la historia de la ciudad", concluye.

 

 

 

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Montjuic/cuna/Barcelona/elpe

piespcat/20090607elpcat_4/Tes/

Girona (ACN).- Durant les obres de desdoblament de la C-31 entre Platja d'Aro i Palamós han aparegut pintures rupestres que daten de l'època prehistòrica. El director dels serveis territorials de Cultura, Miquel Sitjar, ha explicat que és una troballa excepcional perquè són obres que tenen poca presència al territori. La producció artística era pràcticament una raresa durant la prehistòria. Per aquest motiu, qualsevol resta de gravat passa directament a ser considerada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Així, Patrimoni ha optat per extreure els gravats que estan sobre pedra en el traçat de la carretera i traslladar-los a un altre lloc per preservar-los. Aquesta solució farà que no s'hagin d'aturar les obres.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3596995

Beuda (ACN).- La Generalitat i la Diputació han presentat aquest divendres les obres de restauració del monestir garrotxí del Sant Sepulcre de Palera, situat enmig d'un bosc tancat, tranquil i aïllat a tocar de Beuda, que permetran la recuperació d'aquest fabulós conjunt arquitectònic que data del segle XI. 'El cos de l'església ja és visitable però ara el que volem amb aquesta intervenció és posar en funcionament i apropar al públic tots els espais annexos del monestir, recuperar l'antic restaurant i també la botiga. Esperem que d'aquí dos anys, pels volts de finals de 2010 o principis de 2011, els treballs estiguin acabats', ha comentat Roger Zamorano, vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Girona.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3597238

El Museu Arqueològic mostra la procedència, la utilitat i el tipus de pedra amb què es va construir la ciutat romana

 Peces que integren l'exposició. A baix, detall d'un monument funerari decorat amb una roseta de vuit

«Potser no parlen, les pedres, però ben segur que les podem fer parlar.» Així ho va dir ahir la conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada, en la inauguració de l'exposició Tàrraco, pedra a pedra, que permet conèixer la ciutat romana a través de les pedres amb què es van bastir els grans projectes públics, com la muralla i el teatre, i també l'arquitectura privada, les escultures, inscripcions i sarcòfags. Un seient procedent del teatre de Tàrraco; el frontal d'un monument funerari decorat amb una roseta de vuit pètals i ornaments vegetals, i el capitell corinti que es va trobara la necròpolis paleocristiana són algunes del centenar de peces de pedra que s'exposen al MNAT, moltes de les quals no s'havien exposat mai.

Els grans projectes públics de Tàrraco, com la muralla i l'amfiteatre, es van construir sobretot amb pedres procedents del Mèdol, la més coneguda de les 21 pedreres que hi havia a l'entorn de la ciutat. Però a Tàrraco, capital de la Hispània Citerior, hi arribaven pedres «d'arreu del món», procedents de les pedreres més prestigioses de l'imperi, segons Francesc Tarrats, director del MNAT.

L'exposició Tàrraco, pedra a pedra mostra precisament el tipus de pedra amb què es va bastir la ciutat, la seva procedència i la seva utilitat. S'hi exposen un centenar de peces, totes pertanyents a la ciutat de Tàrraco i al seu territori, moltes de les quals no s'havien exposat mai, com és el cas del paviment del segle I que es va localitzar a la zona del PERI II, a l'entorn del carrer Jaume I de Tarragona, fet amb plaques de marbre de diferents tipus. També s'exposa un seient del teatre romà, fet amb pedra de Santa Tecla; una llosa que separava els seients de les comunes, decorada amb un relleu que representa un dofí (procedent de la Vil·la dels Munts), i un capitell corinti, precisament el primer element que es va descobrir de la necròpolis paleocristiana. De fet, aquesta troballa va fer aturar la construcció de la fàbrica Tabacalera.

  

 

 

El muntatge s'articula a partir de vuit àmbits temàtics, que repassen les diferents procedències i utilitats de la pedra; des de la que s'empra per a la construcció fins a la pedra decorativa o la simbòlica, «com a transmissora de missatges i d'idees»: «La col·lecció epigràfica de Tàrraco és la més important de la península Ibèrica», va dir Pilar Sada, que va recordar que és de Tàrraco la inscripció més llarga documentada al món romà, datada l'any 221 dC i que commemora la reforma de l'amfiteatre.

Un dels àmbits del muntatge es dedica a la vil·la dels Munts, «un exemple molt aclaridor de l'ús exhaustiu de la pedra», on hi ha «pedres per a tot i de tot arreu», segons la conservadora del MNAT.

Els responsables del museu van destacar que l'estudi de les pedres permet conèixer aspectes molt diversos de la societat que les va fer servir: des de concretar el tipus de calçat que duien els romans (a partir de l'estudi de les escultures) fins a altres aspectes de la societat: « Tàrraco tenia la capacitat d'importar el material de els pedreres més prestigioses de l'imperi per fer un monument funerari», segons Tarrats.

L'exposició s'emmarca en la celebració del congrés d'Asmosia, que fins dissabte reuneix a Tarragona especialistes mundials en l'estudi de la pedra a l'antiguitat.

 

 

 

 

 

 

Peces que integren l'exposició. A baix, detall d'un monument funerari decorat amb una roseta de vuit

pètals i, a la dreta, el director del MNAT. Foto: J. FERNÀNDEZ.

 

 

Tarragona.-  El Museo Nacional Arqueológico de Tarragona (MNAT) acoge a partir de mañana la exposición "Tarraco piedra a piedra", que reúne más de cien piezas de piedra, muchas de ellas inéditas, procedentes de la antigua ciudad romana de Tarraco y de su territorio.

La muestra pretende poner de relieve la "importancia" de un material que se utilizó en los grandes proyectos públicos del Imperio romano y en la arquitectura privada, así como en la realización de esculturas, de inscripciones o de sarcófagos, ha recordado en rueda de prensa Francesc Tarrats, director del MNAT.

"Las piedras no hablan, pero las podemos hacer hablar. Descubriremos las muchas historias que nos esconden y que nos ayudan a conocer mejor la sociedad que las usó", ha subrayado el director del MNAT.

En Tarraco, la muralla, el circo, el teatro, el anfiteatro, los templos, las calles, las casas, las villas rurales y un largo etcétera se levantaron utilizando la piedra más próxima -la que proporcionaba el propio territorio-, junto con otros de calidades muy distintas importadas, a menudo, "de las más prestigiosas canteras del Imperio".

En este sentido, la exposición quiere poner de relieve "esta realidad en la cual se combinan materia, forma, función e intencionalidad escenográfica", según han destacado sus responsables.

Para ello, se ha articulado a partir de ocho ámbitos temáticos: piedra próxima, piedra de por todas partes, piedra constructiva, piedra simbólica, piedra decorativa, piedra cotidiana, montones de piedra y males de piedra.

El hilo conductor de toda la exposición es la materia de la que están hechos estos objetos, su procedencia y su utilidad, y representa "una ocasión única para realizar una lectura de la ciudad de Tarraco a través de sus piedras, algunas de ellas viejas conocidas, junto con otras absolutamente inéditas", ha agregado Tarrats.

Entre las piezas más destacadas se encuentran un sillar con un pene esculpido, de entre el siglo I y III d.C.; el frontal de un 'pulvinus' del siglo I-II d.C.; un fragmento de asiento del teatro de Tarraco del siglo I d.C.; o un capitel corintio de entre el siglo II y I a.C. procedente de la Necrópolis.

También se expone un torso de una escultura con la representación del dios Baco, que habría formado parte de la decoración de la villa altoimperial; una lápida funeraria de L. Popilius Prunicus, procedente del anfiteatro; y un retrato póstumo de Tiberio, datado entre el año 37 y 59 d.C., entre otros objetos de material pétreo.

La muestra, que se podrá ver hasta el 22 de noviembre, está enmarcada en la celebración en Tarragona de la IX Conferencia Internacional de la Association for the Study of Marbles and Other Stones in Antiquity (Asmosia), que reunirá a los especialistas mundiales en el estudio de la piedra en la antigüedad.

Para complementar la exposición, se han organizado visitas comentadas, visitas guiadas para escolares, recorridos por las canteras romanas de Tarragona y un ciclo de conferencias y proyección de películas, con la temática de la piedra y su tratamiento en la antigüedad.

Sabadell (ACN).- El jaciment arqueològic de Sant Pau de Riu-sec de Sabadell es convertirà a partir del curs vinent en un espai de recerca i pràctiques per als estudiants del nou grau d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquesta mesura serà possible gràcies a l'acord a què han arribat el centre docent, l'ajuntament de la capital vallesana i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica perredactar un Pla Director conjunt que també permetrà crear un centre d'interpretació de troballes. El conveni s'ha signat aquest divendres a la Sala de Govern de l'Ajuntament de Sabadell.

Barcelona (ACN).- El Govern ha acordat crear la Comissió de Coordinació de l’Aplicació de l'1% Cultural amb l'objectiu d'efectuar el seguiment i coordinació de l'aplicació de la normativa reguladora de l'1% cultural. La Comissió té com a objectius vetllar perquè els diferents organismes de la Generalitat compleixin l'obligació de reserva de l'1% cultural i aprovar l'aplicació dels fons provinents del mateix, elaborar un informe anual sobre la seva aplicació i presentar-lo al Govern, emetre un informe previ a les inversions culturals que l'Estat faci a Catalunya en aplicació de l'1% cultural, i fer propostes de revisió i millora de la normativa d'aquesta mesura.

Ulldecona (ACN).- El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha anunciat que el Departament invertirà enguany 60.000 euros en actuacions per restaurar i preservar les pintures rupestres de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona (Montsià). En una visita als jaciments, Tresserras ha precisat que el gruix de la inversió es destinarà a la restauració de l'abric I, davant la 'urgència' que suposa el seu estat actual de deteriorament. Prèviament, aquest mateix estiu podria començar l'actuació conjunta amb el Laboratorio de Anàlisis e Investigación de Bienes Culturales de Aragón, que haurà de determinar les mesures correctores per evitar la degradació per fenòmens físics i químics d'aquest patrimoni.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3590235