GIRONA - Pep Vila localitza el llibre de dibuixos dels orfebres gironins del segle XVIII
)
Portada del llibre de registre
El manuscrit del Col·legi d'Argenters permet documentar el gust de l'època a través dels exàmens dels aprenents
EVA VÀZQUEZ. Girona
El filòleg Pep Vila ha localitzat, gairebé per atzar, mentre buscava altra documentació a la Biblioteca Nacional de Catalunya, el llibre del Col·legi d'Argenters de Girona en què es van registrar, des de finals del segle XVII fins a mitjan XIX, els dibuixos que els aprenents de joieria havien de realitzar passat el període de formació als tallers per acreditar la seva destresa en la concepció i ornamentació d'objectes preciosos, des d'anells a canelobres o vaixelles. Tot i que ja es coneixen altres manuscrits amb aquesta mena de dibuixos, és la primera vegada que se'n localitzen de relacionats amb el poderós gremi d'argenters de Girona, cosa que permet conèixer amb detall el seu funcionament intern, sinó també el gust de l'època, barroc i refistolat.
EVA VÀZQUEZ. Girona
El filòleg Pep Vila ha localitzat, gairebé per atzar, mentre buscava altra documentació a la Biblioteca Nacional de Catalunya, el llibre del Col·legi d'Argenters de Girona en què es van registrar, des de finals del segle XVII fins a mitjan XIX, els dibuixos que els aprenents de joieria havien de realitzar passat el període de formació als tallers per acreditar la seva destresa en la concepció i ornamentació d'objectes preciosos, des d'anells a canelobres o vaixelles. Tot i que ja es coneixen altres manuscrits amb aquesta mena de dibuixos, és la primera vegada que se'n localitzen de relacionats amb el poderós gremi d'argenters de Girona, cosa que permet conèixer amb detall el seu funcionament intern, sinó també el gust de l'època, barroc i refistolat.
)
Una de les pàgines amb els dibuixos realitzats pels aprenents com a prova d'examen.
Els gremis van ser, des de temps reculats,
institucions molt poderoses i influents, i el d'argenters de Girona no
en va ser una excepció; al contrari, va arribar a ser considerat un
dels més importants de Catalunya, en estreta rivalitat amb el de
Barcelona, del qual es conserven els dibuixos més antics coneguts,
datats del 1500. El prestigi d'aquestes institucions, que tenia el seu
reflex en la destacada presència que se'ls atorgava en els grans
esdeveniments ciutadans, des de festes a processons i altres
celebracions religioses i rituals, s'havia guanyat en bona part amb una
notòria severitat: com a societats rígidament reglades, jerarquitzades
i hermètiques, accedir-hi exigia altes dosis de tenacitat i, tot sovint
també, d'oportunes influències.
-
És en aquest marc que la troballa del
filòleg Pep Vila pren rellevància, ja que permet documentar per primera
vegada gràficament el rigor amb què els aprenents d'orfebre gironins
havien d'aplicar-se en l'examen d'ingrés al gremi, condició
indispensable per obtenir el dret d'exercir la professió, fos per
compte propi o al servei d'algun altre joier. El llibre de registre del
Col·legi d'Argenters de Girona localitzat a la Biblioteca Nacional de
Catalunya, en el qual es van fer anotacions al llarg de dos segles, des
de finals del XVII fins a mitjan XIX, aplega actes, comptes i,
sobretot, la llista dels joves que any rere any ingressaven en algun
taller per fer-hi el prescriptiu aprenentatge abans d'examinar-se, a
més dels esbossos de les peces amb els quals sotmetien a judici la seva
habilitat. Solen ser dissenys d'agulles de pit, inspirades en motius
florals exuberants i refistolats, tot i que també hi ha algun dibuix de
gerros, canelobres o anells. Per Pep Vila, que prepara un estudi sobre
el manuscrit per als Anals d'Estudis Gironins, aquestes proves
d'examen permeten conèixer el gust de l'època, i afirma que seria
interessant que algun joier d'avui s'animés a reproduir alguna
d'aquelles propostes. El material localitzat, però, proporciona altra
informació valuosa, com ara el nom dels aprenents, la seva procedència,
el nom del mestre al qual s'encomanaven, davant de quin cònsol
(equivalent a un alt càrrec de la societat) havien prestat jurament de
fidelitat i el salari que rebrien. Per la freqüència amb què són
esmentats, també es pot saber quins eren els orfebres més sol·licitats
a l'època: Joan Mallol, Josep Sastre, Narcís Torrent, Francesc
Casajoana, Anton Coderch o Joan Barthomeu.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2385690
