PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Els castells volen ser patrimoni de la humanitat

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:50

Una campanya de promoció donarà suport a la declaració per part de la Unesco

 Un quatre de set dels Xiquets de Tarragona, ahir. Foto:  JOAN PUIG
Un quatre de set dels Xiquets de Tarragona, ahir. Foto: JOAN PUIG
JOSEP A. FALCATO
VALLS
El món casteller ha decidit iniciar una campanya perquè la Unesco declari les tradicionals construccions patrimoni immaterial de la humanitat. La iniciativa es va formalitzar dissabte a la nit durant la primera Nit de Castells, una cita organitzada per la revista Castells.
La proposta va rebre el suport entusiasta del president del Parlament, Ernest Benach, que va declarar que els castells mereixien la distinció per ser al mateix temps exclusius, identitaris i integradors. La gala, que es va celebrar a Valls, pretén convertir-se en una cita anual on el món casteller i polític atorgui premis a trajectòries i iniciatives socials en favor d'aquesta activitat, a més de concedir una beca.
Jaume Rosset, metge i membre dels Minyons de Terrassa, va rebre el premi a la trajectòria individual pel seu treball com a promotor i pioner dels estudis de prevenció de lesions en els castellers. Rosset és autor de diversos estudis i ha publicat diversos llibres i articles. Actualment és membre del grup Foment per la Ciència en els castells i director mèdic del projecte del casc casteller.
El premi a la iniciativa de caràcter social va recaure en aquesta ocasió en el setmanari El Vallenc per la seva campanya per impulsar un museu casteller a Valls. La beca d'aquest any es va concedir a la recentment creada comissió que treballarà en la candidatura dels castells com a patrimoni de la humanitat.
-
 (Segueix)

Comença l'elecció de la «meravella» del patrimoni del Camp de Tarragona

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:39
C.F.. Tarragona

L'organització Capital de la Cultura Catalana, que conjuntament amb Catalunya Ràdio ha impulsat una iniciativa per elegir les set meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya, va obrir ahir el període per elegir la meravella corresponent al Camp de Tarragona. Els interessats a emetre el seu vot poden fer-ho –fins diumenge a les dotze de la nit– enviant un SMS al número 7217 escrivint CCC, un espai en blanc i el nom de la proposta votada.

Els elements que han resultat finalistes són: el monestir de Santes Creus (Alt Camp), el castell monestir d'Escornalbou, l'Institut Pere Mata de Reus i el Teatre Fortuny de Reus (Baix Camp), la Casa Museu Pau Casals (Baix Penedès), el monestir de Poblet i el recinte emmurallat de Montblanc (Conca de Barberà), la cartoixa d'Escaladei (Priorat) i la catedral de Tarragona i el conjunt arqueològic de Tàrraco (Tarragonès).

Demà es farà pública la meravella corresponent a la demarcació de Lleida, que es va votar durant la setmana passada. L'elecció de les set meravelles del patrimoni de Catalunya «pren com a referència les set meravelles del món antic, reconegudes universalment».

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2357185


GIRONA - Troben i restauren un retaule de Sant Cristòfol pintat per Gabriel Pou a Girona el 1505

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 00:07
Anna Sánchez, davant del portal i l'antiga capella de Sant Cristòfol. Foto: X.C

S'ha localitzat a l'MD'A gràcies a la recerca d'Anna Sánchez

XAVIER CASTILLÓN.
Girona
Una recerca feta per Anna Sánchez ha permès identificar una imatge de Sant Cristòfol com a part d'un retaule pintat per Gabriel Pou a principi del segle XVI, que fins ara formava part del fons del Museu d'Art de Girona (MD'A) com a peça anònima. L'obra ha estat restaurada pels Amics de l'MD'A i es presentarà demà al museu amb el llibre de Sánchez (12h).

Nascuda a Sant Daniel, molt a prop del portal i l'antiga capella de Sant Cristòfol, Anna Sánchez s'ha encarregat en les quatre últimes edicions de Girona, temps de flors de l'ornamentació d'un espai adjacent a aquest indret situat a la muralla nord de Girona, darrere la Catedral. Sánchez sempre complementa els seus muntatges florals amb algun text al·lusiu a la història del portal, la capella i el carrer que també porta el nom de Sant Cristòfol, patró dels caminants i els hortolans molts abans de ser-ho dels conductors. Això l'ha portat a acumular «tot un armari» d'informació, fins ara dispersa, que ha donat forma al llibre Sant Cristòfol a Girona. Una capella, un portal, un carrer, editat pel Museu d'Art, que demà presentarà Narcís-Jordi Aragó en un acte al mateix museu en què també es presentarà el retaule del sant amb el Nen Jesús a collibè, que, gràcies a la constància de Sánchez i a la seva col·laboració amb Pere Freixas, director del Museu d'Història de la Ciutat de Girona i bon coneixedor de la pintura d'aquesta època, s'ha pogut identificar com a part del retaule que la confraria d'hortolans –que accedien a la ciutat amb les seves mercaderies per aquest portal– va encarregar a Gabriel Pou entre el 1504 i el 1505 per a la capella del seu patró. La peça, de 242 per 116 centímetres, ha tingut una vida atzarosa: després que la capella fos abandonada, el retaule va estar exposat durant uns 80 anys al claustre de la Catedral, quasi a la intempèrie, i després es va traslladar a Casa Carles, abans d'ingressar al magatzem del Museu d'Art sense més identificació que un número d'inventari.

-

 (Segueix)

CAMBRILS - El Museu d'Història de Cambrils tindrà una extensió al mar amb la «Teresa»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 00:03

La «Teresa», fotografiada el febrer del 2006 al port de Cambrils, on es pot contemplar actualment. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ
Cambrils comença el procés per restaurar el quillat, que es va construir al poble l'any 1936

NATÀLIA BORBONÈS.
Cambrils
El Museu d'Història de Cambrils se sumarà en breu a la curta llista de museus catalans que tenen a l'aigua una extensió del seu projecte expositiu. L'Ajuntament i el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona van signar ahir un conveni de col·laboració per restaurar el quillat Teresa, una embarcació que es va construir l'any 1936 al mateix poble i que en fa dos el consistori va salvar de la destrucció. Un cop restaurada, l'embarcació serà un actiu del patrimoni cultural de Cambrils per explicar la pesca d'arrossegament i altres activitats relacionades amb el món mariner del municipi.

Actualment, només els museus de Palamós i de Vilassar de Mar, a banda del Marítim de Barcelona, tenen embarcacions al mar que formen part del seu patrimoni. El de Cambrils s'hi afegirà un cop ja estigui restaurada la Teresa, un procés que s'efectuarà amb l'assessorament del museu barceloní. El projecte de restauració ha d'estar enllestit abans d'un any, segons s'estableix al conveni que ahir van signar l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, i el director general del Consorci de les Drassanes Reials, Roger Marcet. Després, l'Ajuntament licitarà els treballs de restauració del vaixell, que s'hauran de fer en part o en la seva totalitat a fora de Cambrils, ja que el municipi no té actualment cap drassana ni mestres d'aixa. També es preveu la possibilitat que els responsables de la restauració es desplacin a la localitat per fer els treballs.

-

 (Segueix)

Cent candidatures competeixen en l'elecció de les set meravelles de Catalunya

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:39
Santa Maria del Mar.
Santa Maria del Mar.
EFE
BARCELONA

Un total de 100 propostes competeixen en l'elecció de les set meravelles del patrimoni cultural de Catalunya, segons ha informat l'associació Capital de la Cultura Catalana en un comunicat.

L'elecció de les set meravelles de Catalunya es portarà a cap per votació popular, mitjançant correu electrònic o missatge de mòbil, i es distribuirà per zones geogràfiques amb la finalitat que estiguin repartides per tot el territori català.

D'aquesta manera, s'escollirà la meravella de Lleida, la del Camp de Tarragona, la del Pirineu, la de Barcelona, la de les Terres de l'Ebre, la de la Catalunya central i la de Girona i el Rosselló; i del 28 de maig al 3 de juny s'elegirà la meravella de les set escollides.

Les 100 candidatures han estat seleccionades seguint els paràmetres de llocs de valor excepcional que representen "una obra mestra de l'enginy creador humà", segons ha manifestat aquesta entitat.

Santa Maria del Mar i el museu Dalí, entre les seleccionades

Aquesta iniciativa, que està impulsada per Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, té la voluntat de divulgar el patrimoni català d'una manera didàctica, pedagògica i lúdica, així com motivar el reconeixement i la visita als llocs seleccionats.

Entre les propostes hi figuren el monestir de Santes Creus, les caves de Sant Sadurní d'Anoia, el teatre-museu Dalí de Figueres, el conjunt arqueològic d'Empúries i el de Tarragona, el Park Güell, la Sagrada Família, Santa Maria del Mar, la catedral de Girona, la Universitat de Cervera o les termes romanes de Caldes de Montbui.

L'elecció de les set meravelles catalanes pren com a punt de referència les set meravelles del món antic: la gran piràmide de Kheops a Giza, els jardins penjants de Babilònia, el temple d'Artemis a Efes, l'estàtua de Zeus a Olímpia, el mausoleu d'Halicarnàs, el Colós de Rodes i el Far d'Alexandria.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=

CAT&idnoticia_PK=393659&idseccio_PK=1026



BLANES - Una desena de ciutats impulsen una xarxa de municipis indians

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:28

EVA VÀZQUEZ. Blanes
Representants d'una desena de poblacions agermanades per un passat comú de relacions amb les terres d'ultramar van establir dissabte a Blanes les bases per a la constitució d'una xarxa de municipis indians que tindrà com a objectiu la preservació i la difusió de la tradició cultural i arquitectònica heretada dels seus vincles, sobretot, amb Cuba i Puerto Rico. Entre les primeres actuacions del nou organisme, se'n van plantejar algunes com ara la creació d'un lloc web que difongui els treballs de la xarxa, el traçat d'itineraris divulgatius pels escenaris del passat indià al conjunt del territori, la coordinació d'una exposició itinerant que reveli la singularitat de l'arquitectura dels municipis integrants a la xarxa i, sobretot, l'elaboració d'un llibre blanc en què es cataloguin les mostres de l'arquitectura d'aquest període repartides per tot el país. La secretaria del nou organisme tindrà seu permanent a Begur, impulsor del projecte. Els municipis que hi participen són Blanes, Palafrugell, Lloret de Mar, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canet de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Begur, Sitges i Cadaqués.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2339382 (Segueix)

CASTELLÓ DE FARFANYA - Cultura confía en lograr la financiación acordada para la iglesia de Castelló

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:38
CASTELLÓ DE F. - CARME SOLÉ 2007-03-31
El director del Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Ferran Rella, anunció en Castelló de Farfanya la inminencia de actuar sobre la iglesia gótica de Santa Maria, que data del siglo XIV y que se encuentra sumamente deteriorada.


Por ello señaló que las ayudas económicas que puede recibir Santa Maria por parte del Ministerio de Fomento a través del 1% Cultural, deben completarse con la voluntad de la Generalitat de participar en la recuperación de este patrimonio casi único en Catalunya.
En este sentido, señaló que se ha de tomar consciencia de lo importante que es recuperar este patrimonio cultural, uniendo la voluntad del Ministerio de Fomento, que en al año 2002 aprobó otorgar la cantidad de 1,5 millones de euros a Castelló. Pero al producirse el cambio de Gobierno en el estado Español y revisarse las ayudas, este tema quedó paralizado, y la voluntad del Govern de la Generalitat de participar económicamente en lo que haga falta para llevar a cabo esta anhelada restauración. Rella señaló que primeramente debe desencallarse esta situación y en este sentido ha afirmado que próximamente se tendrá una reunión con técnicos de Madrid para ver qué vía se sigue y para conseguir que acabe llegando a Castelló la cantidad asignada en el año 2002 de 1,5 millones de euros.
Ferran Rella indicó que lo ideal será realizar un convenio a tres bandas, Fomento, Generalitat y Ayuntamiento para unir esfuerzos y llevar adelante la restauración de Santa Maria.
Por su parte, el alcalde de la población, Manel Meda ratificó la urgencia de actuar sobre Santa Maria antes de que el nivel de deterioro se incremente. Indicó que el Ayuntamiento de Castelló espera desde hace años este anhelado 1% cultural que se aprobó en el 2002, pero con el cambio de gobierno en el estado Español esta ayuda quedó paralizada.
Se mostró esperanzado con la respuesta del director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Ferran Rella afirmando que lo ideal sería disponer cuanto antes de la financiación prometida, para empezar a proyectar un plan que ayude a restaurar la iglesia de Santa Maria de Castelló.
http://www.lamanyana.es/

CMBRILS - Visites guiades i passejades virtuals en l'obertura permanent del jaciment romà de Cambrils

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:32

Visita guiada durant el matí d'ahir al jaciment de la vil·la romana de la Llosa. / Foto: M. LACÀRCEL

M. LACÀRCEL. Cambrils

La vil·la romana de la Llosa, a Cambrils, va agafar ahir una nova dimensió: la virtual. En l'acte d'inauguració del jaciment es va presentar un documental sobre la Vil·la, on aquesta s'aixecava virtualment i es veia com devia ser durant l'època romana. D'aquesta manera, aquest suport virtual ajudava a entendre millor quina devia ser la vida quotidiana dels seus habitants. El DVD del reportatge en tres dimensions estarà apunt d'aquí a uns mesos i formarà part de tot un seguit de materials relacionats amb el jaciment, entre els quals hi haurà una guia. El director de la reconstrucció virtual, José Antonio Muñiz, assegurava que aquests continguts formaven part d'un documental més extens que s'està fent sobre l'aixecament de la ciutat romana de Tarraco.

- (Segueix)

LA JONQUERA - El museu de l'exili de la Jonquera s'inaugurarà a l'octubre

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:26
M. VICENTE. La Jonquera

El museu de l'exili de la Jonquera s'inaugurarà previsiblement a l'octubre, segons va explicar ahir l'alcalde, Jordi Cabezas, que hi va afegir que l'Ajuntament intentarà que es pugui a fer el dia 15 d'aquell mes, coincidint amb l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys. El ple de l'Ajuntament va aprovar ahir el projecte del disseny interior del museu, que ha costat 770.000 euros. L'objectiu és organitzar la construcció del mobiliari i l'equipament, com ara els suports de les fotografies i els equips audiovisuals.

L'Ajuntament traurà ara a concurs públic l'adjudicació d'aquest projecte, les bases del qual es van aprovar també ahir en el ple ordinari. El període per inscriure's a la convocatòria és de dos mesos.

L'alcalde de la Jonquera i president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Jordi Cabezas, explica que les obres de l'edifici on s'instal·larà el museu estan «molt avançades» i espera que entre el maig i el juny puguin estar acabades. «Volem que la inauguració sigui a l'octubre i si pot ser que coincideixi amb l'aniversari de l'afusellament del president Companys», va dir.


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2335932



BADALONA - Badalona obre un nou jaciment romà que recrea un jardí de l'època

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:21

La piscina romana de Baetulo es pot veure des d'ahir. Foto: J.G.
La piscina de la família de Quint Licini és el màxim atractiu de l'equipament

JORDI GONZALO. Badalona
El jardí de Quint Licini és el nou jaciment arqueològic que ahir es va inaugurar a Badalona. És la piscina que els experts creuen que hi havia al pati de la casa de la família més important de Baetulo. L'espai s'ha arranjat recreant un jardí romà i amb l'exposició de diverses peces, entre les quals destaca l'oscillum, un dels prop de 700 objectes espoliats pel franquisme l'any 1940. La resta tornaran les properes setmanes, després que es reconegués el Museu de Badalona com el seu legítim propietari.

+
La família de Quint Licini es considera com la primera gran família de Badalona. Els habitants de Baetulo van fer un pacte d'hospitalitat amb Quint Licini l'any 98 dC, recollit a la Tabula hospitalis. Aquest objecte es va trobar en l'estança d'una casa al costat de la qual es va descobrir la piscina, que a partir d'ahir es pot visitar. És per això que els experts creuen que és la piscina del jardí de Quint Licini. Aquest nou jaciment arqueològic «significa ampliar el circuit d'espais arqueològics de què disposa la ciutat de Badalona per poder conèixer el seu passat i oferir un discurs sobre l'arqueologia romana a Catalunya», va explicar Joan Mayné, director del Museu de Badalona. La museïtzació de la piscina s'acompanya d'un vídeo que recrea com era un jardí de l'època i d'explicacions sobre els arbres i les plantes que creuen que hi havia en aquell pati. També s'hi exposen diverses peces de l'època, com ara l'oscillum. L'exposició està adaptada per a persones amb disminució visual.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2335680

BADALONA - Badalona recupera una piscina romana milenaria

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:53
 La piscina romana de Badalona, horas antes de su inauguración una vez restaurada, ayer. Foto:  JOSEP GARCÍA
La piscina romana de Badalona, horas antes de su inauguración una vez restaurada, ayer. Foto: JOSEP GARCÍA
La pileta, del siglo I e inusual en Catalunya, perteneció al más poderoso de la ciudad
DAVID PLACER
BADALONA

Badalona suma a su patrimonio arqueológico una piscina romana de finales del siglo I, un tipo de obra que difícilmente se halla en Catalunya fuera de las ruinas termales.
La piscina pertenecía a un poderoso y reconocido hombre de la época, Quinto Licinio, y fue descubierta en 1957 y conservada en los sótanos de un edificio residencial en la plaza de la Assemblea de Catalunya, al lado del museo de la ciudad. El espacio fue expropiado a una finca residencial hace un año y se ha restaurado para incorporarle una llamativa producción multimedia que recrea --en latín-- el estilo de vida de la familia Licinio en el lujoso jardín.
El espacio de 13,3 por 6,3 metros servía como elemento de distracción y disfrute del que posiblemente fue el hombre más poderoso de Baetulo, la Badalona romana.
Las piscinas en termas eran comunes en la época, y a ellas se acudía a zambullirse. Pero en las casas su función era más decorativa y ornamental. "Quizás también nadaban en ella, pero era un elemento de distracción, un lujo para la época, donde el dueño leía, invitaba a los amigos y, seguramente, conspiraba", cuenta Montserrat Comas, arqueóloga del Museu de Badalona.
Unos análisis de restos de polen han permitido determinar las flores que adornaron el jardín y que son expuestas por el museo de la ciudad, junto con objetos de la época.
La obra no se puede ver completa, porque el párking de la propiedad contigua esconde una de sus esquinas. El museo no descarta, en un futuro, recuperar el otro extremo y mostrarla como en su época de esplendor: rodeada de hermosos jardines, pero donde nadie solía nadar.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=

CAS&idnoticia_PK=392630&idseccio_PK=1022



Sant Jaume de Llierca i Montagut - Recopilen la història de les cases de pagès de Sant Jaume de Llierca i Montagut

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 22:16

Gaspar Guardiola, Narcís Ribes, Conrad Vila i Josep Oliveras, durant la presentació del llibre, feta dimarts a la sala d'actes del Consell Comarcal de la Garrotxa. Foto: R.E.

L'obra comprèn 188 edificis d'entre els segles XIII i XV

RAMON ESTÉBAN.
Olot
Els municipis de Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix disposen des d'ara d'un treball de recerca que omple un important buit de la seva historiografia. Es tracta d'un estudi sobre les cases de pagès d'origen medieval que han sobreviscut –totalment o en part– fins als nostres dies. L'autor és Gaspar Guardiola. El pintor Josep Oliveras ha il·lustrat el llibre.

Visites i notes històriques dels masos medievals i d'altres èpoques. Sant Jaume de Llierca i Montagut, editat per Ecuador 21 i els dos ajuntaments, aplega informació de 188 edificis que es conserven físicament i d'una trentena més dels quals només resta documentació. Els més antics –com ara el mas Ferrusola de la Cellera de Montagut– tenen l'origen al segle XIII, però la majoria es van construir al XIV i al XV. En els casos que ha estat possible esbrinar-ho, el lector troba una descripció de les famílies que l'han ocupat així com un petit relat de l'evolució de la finca. En uns capítols introductoris, Gaspar Guardiola explica els precedents i l'evolució dels masos. La publicació té abundants fotografies i la reproducció de 25 pintures que ha fet l'artista Josep Oliveras. Els alcaldes de Sant Jaume i de Montagut i Oix –Conrad Vila i Narcís Ribes– van presentar el llibre abans-d'ahir a Olot. Aquest dissabte i el que ve es presentarà a Sant Jaume i a Montagut, respectivament.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2334285

-

 (Segueix)

Sant Jaume de Llierca i Montagut - Recopilen la història de les cases de pagès de Sant Jaume de Llierca i Montagut

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 22:16

Gaspar Guardiola, Narcís Ribes, Conrad Vila i Josep Oliveras, durant la presentació del llibre, feta dimarts a la sala d'actes del Consell Comarcal de la Garrotxa. Foto: R.E.

L'obra comprèn 188 edificis d'entre els segles XIII i XV

RAMON ESTÉBAN.
Olot
Els municipis de Sant Jaume de Llierca i Montagut i Oix disposen des d'ara d'un treball de recerca que omple un important buit de la seva historiografia. Es tracta d'un estudi sobre les cases de pagès d'origen medieval que han sobreviscut –totalment o en part– fins als nostres dies. L'autor és Gaspar Guardiola. El pintor Josep Oliveras ha il·lustrat el llibre.

Visites i notes històriques dels masos medievals i d'altres èpoques. Sant Jaume de Llierca i Montagut, editat per Ecuador 21 i els dos ajuntaments, aplega informació de 188 edificis que es conserven físicament i d'una trentena més dels quals només resta documentació. Els més antics –com ara el mas Ferrusola de la Cellera de Montagut– tenen l'origen al segle XIII, però la majoria es van construir al XIV i al XV. En els casos que ha estat possible esbrinar-ho, el lector troba una descripció de les famílies que l'han ocupat així com un petit relat de l'evolució de la finca. En uns capítols introductoris, Gaspar Guardiola explica els precedents i l'evolució dels masos. La publicació té abundants fotografies i la reproducció de 25 pintures que ha fet l'artista Josep Oliveras. Els alcaldes de Sant Jaume i de Montagut i Oix –Conrad Vila i Narcís Ribes– van presentar el llibre abans-d'ahir a Olot. Aquest dissabte i el que ve es presentarà a Sant Jaume i a Montagut, respectivament.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2334285

-

 (Segueix)

VILAC - Vilac acogerá el primer museo de la Val d’Aran dedicado al arte religioso

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 22:09
Vilac - Marta Serret 2007-03-29
El pueblo de Vilac ha sido el lugar elegido para ubicar el futuro museo de arte religioso de la Val d’Aran, el primer centro dedicado exclusivamente a la exposición de este tipo de obras en el territorio. La iniciativa ha sido muy bien recibida tanto por los vecinos como por el alcalde pedáneo de este núcleo agregado a Vielha e Mijaran.

El Conselh Generau d’Aran ya había anunciado la voluntad de habilitar un espacio en el país para mostrar la riqueza de su arte sacro tal como es debido, ya que actualmente cuenta con unas 3.000 obras inventariadas de las cuales bien pocas están expuestas al público en condiciones. Sin embargo, no se había concretado aún su ubicación.
La conselhèra de Cultura del Conselh Generau d’Aran explicó que al principio el museo abrirá con un centenar de obras como máximo, aunque la intención es ir aumentando la exposición. El espacio habilitado para el museo se repartirá entre el interior de la iglesia, el patio de la misma y un edificio cedido por la entidad de Vilac.
Por ahora se desconoce la superficie de que dispondrá, ya que depende de sí, por ejemplo, en el interior de la iglesia se habilita sólo la sacristía, un espacio ya confirmado, o se añaden también el campanario y la parte de debajo del coro. Estos detalles se confirmarán en el anteproyecto, ahora en fase de elaboración, que determinará también el presupuesto.
 (Segueix)

BESALU - Els tècnics opten per recalçar la pilastra del pont vell amb una escullera i formigó

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:42
Foto - wikipedia.org
M.M., BESALÚ -De fet, en una setmana el Servei de Monuments de la Diputació de Girona vol tenir enllestit el recalçament de la pilastra de la torre del pont d´origen romànic de Besalú, a la comarca de la Garrotxa. La solució constructiva decidida ha estat fer una escullera a l´exterior de la base del pilar i posar-hi, a l´interior, formigó en massa.
Els tècnics del servei han pres aquesta decisió arran de l´estudi geotècnic realitat divendres de la setmana passada. Aquests treballs han permès constatar que, per sota de la pilastra, hi ha 2 metres i 30 o 40 centímetres de penya que l´aguanten. Amb aquesta base sòlida és possible prescindir de solucions tècniques més complexes com seria el micropilotatge. Així ho explicava ahir l´arquitecte de la Diputació de Girona, Lluís Bayona.
Contenir l´aigua
El problema més important a l´hora d´executar les obres de recalçament serà contenir les filtracions d´aigua en el contorn de la pilastra, que s´ha intentada aïllar, temporalment, del curs del riu Fluvià amb la construcció d´una mota. Malgrat això, el terreny, de grava, deixa passar part del cabal del riu. Bayona va explicar ahir que, si bé és més complicat, amb aigua també es pot formigonar. Quan l´operació s´hagi completat i el riu retorni al seu nivell habitual, no s´hauria de veure res del recalçament, va remarcar l´arquitecte segons el qual la base sobre la qual ara s´actua podria datar dels segles XI o XII.
L´estudi geotècnic que el Cecam va iniciar la setmana passada no es va cenyiar a l´entorn de la pilastra descalçada, sinó que fa agafar un àmbit més ampli en veure els tècnics que també hi ha problemes (d´inclinació) en una altra pilastra del pont. Ara bé, intervenir-hi no està previst en aquest moment. Els treballs a sota del pont fortificat no passen desapercebuts als nombrosos turistes.

http://www.besalu.cat/index/index2.asp?fons=&part1=1&part2=&part3=1&part4=

4&subpart4=5&part5=&part6=2&id=607

-


«Anterior   1 2 3 ... 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType