PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La mòmia d'un infant, Nesi, és la peça representativa del museu vilanoví, i forma part del llegat que Eduard Toda va cedir per al museu que el seu amic Víctor Balaguer va forjar a final del segle XIX. Tota la col·lecció egípcia de la institució veu la llum ara amb l'exposició Del Nil a Catalunya, que recorre a través de 90 fotografies tant de l'Egipte de l'època com l'activitat arqueològica de la qual Toda va ser pioner. Nascut l'any 1855 a Reus, va estudiar la carrera diplomàtica i l'any 1884 va ser nomenat cònsol general d'Espanya al Caire. Allà va contactar amb l'incipient cercle d'estudiosos interessats per l'antic Egipte, entre els quals hi havia el francès Gaston Maspero, amb qui es va embarcar a bord del Boulaq, el vaixell del Servei d'Antiguitats d'Egipte que dirigia. El mateix Maspero va encarregar a Toda el privilegi de dirigir l'excavació de la tomba de Sennedjem, a Deir el-Medina. Va ser la primera tomba egípcia tebana trobada inviolada, completament tancada, com assenyala un dels comissaris de l'exposició, Josep Padró, catedràtic d'Història Antiga de la Universitat de Barcelona. Toda va protagonitzar, així, la primera excavació arqueològica feta per un espanyol al món. De fet, ell i un altre català, l'aventurer Domènec Badia i Leblich (més conegut com Ali Bey), van propiciar que el descobriment europeu d'Egipte al segle XIX arribés també a l'Estat espanyol.

Fa pocs anys, dels arxius de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, es va rescatar una caixa que contenia fotografies de Toda. Algunes de les imatges d'aquella expedició a Luxor s'exposen ara després d'un procés de restauració coordinat per Jordi Mestre, que ha digitalitzat un fons format en total per 156 fotografies inèdites. Les reproduccions exposades mostren l'Egipte que Toda va conèixer com a cònsol: Alexandria, el Caire, les piràmides de Guiza... Algunes de caire professional (equivalents a les postals de l'època); d'altres, fetes per ell o els seus col·laboradors en els viatges que va fer pel país. L'últim sector de la mostra es dedica a la col·lecció vilanovina, tal com va ser exposada al principi, l'any 1886, i que va significar la primera col·lecció de peces egípcies que es va formar a Catalunya.

CALCS DE TOMBES

Del llegat de Toda a Vilanova s'han conservat peces provinents de la tomba de Sennedjem, com ara un bastó de fusta, un cap de mòmia o fins i tot fruits secs; també d'altres indrets hi ha amulets, ceràmiques i diversos objectes funeraris, com ara un fragment de sarcòfag policromat. En sobresurt entre tots la mòmia Nesi, tot i que en aquest cas s'exposen també de forma excepcional un conjunt de calcs realitzats a partir de relleus de tombes de l'Imperi Antic, que daten de 2.500 anys abans de Crist. Aquestes còpies s'obtenien col·locant a les parets del monument làmines de paper mullat que s'adherien al relleu i que un cop eixutes s'extreien amb el dibuix totalment fixat al paper. Alguns d'aquests relleus han desaparegut en l'actualitat.

La resta de la col·lecció que Toda va introduir a l'Estat va ingressar al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i és la base de la secció egípcia d'aquest museu.

També a Madrid, al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, es conserva el dietari manuscrit de Toda en la seva estada a Egipte, escrit en català.