MNAC - La portalada del monestir de Ripoll, en tres dimensions - 1.3.08
Tota gran exposició, malgrat que hagi comportat molt esforç, té una durada limitada. Tard o d'hora, les peces es retornen als propietaris. El llegat permanent de les grans exposicions acostuma a ser un catàleg referencial. El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa de Llenguadoc i Pisa (1120-1180), a més d'un voluminós catàleg, deixarà d'herència, principalment per als estudiosos, una reproducció virtual de la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll, el conjunt d'escultura romànica més important que s'ha conservat a Catalunya, un monument que, a mitjan segle XII, es va adossar a la vella façana del temple de l'època de l'abat Oliba. Aquest projecte innovador, que ha posat les tecnologies més avançades al servei de la museografia, ha estat dirigit pel Centre de Realitat Virtual de la Universitat Politècnica de Catalunya, i en què també hi ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia de la Informació del Consell Nacional de la Recerca de Pisa.
Com és lògic, la portalada de Ripoll no podia viatjar a Barcelona. Però la seva presència era necessària per arrodonir la tesi dels comissaris. La reconstrucció de la portada en tres dimensions és una de les grans atraccions de l'exposició del MNAC (s'ha instal·lat en una sala a part del recorregut expositiu), i és fàcil de pronosticar que provocarà llargues cues de visitants. Sota el lideratge de Pere Brunet, un equip de deu investigadors de Barcelona i de Pisa van dur a terme un exhaustiu escaneig de la portada, molt malmesa a causa del pas del temps. Després, van processar les dades en un sofisticat giny informàtic, però molt fàcil d'usar, que permet acostar-se fins a 20 centímetres a tota la riquesa iconogràfica d'aquesta obra mestra del romànic. És una recreació fidel al mil·límetre. És tan sofisticada i precisa que és possible veure perspectives inèdites i detalls invisibles a peu de carrer del monument. Per exemple, fa possible veure a pocs centímetres el pantocràtor, que%
