CATALUNYA - Arqueòlegs contra la precarietat laboral
RAÜL MAIGÍ. Barcelona
Els arqueòlegs diuen prou. Els professionals d'un dels oficis més joves del país han treballat intensament els darrers anys per aconseguir normalitzar una professió sovint menystinguda. I estan a prop d'aconseguir-ho. D'una banda, actualment es troba en la recta final la negociació del primer conveni col·lectiu del sector, que ha de posar fre a la precarietat laboral denunciada en múltiples ocasions, fins i tot amb manifestacions com la protagonitzada el mes de juliol passat. De l'altra, també està pràcticament a punt la creació d'un col·legi d'arqueòlegs, un instrument imprescindible per regular la professió. Mentrestant, les principals associacions d'arqueòlegs pateixen ara l'especulació immobiliària i s'han vist obligades a trobar una nova seu a Barcelona.
La progressiva conscienciació com a col·lectiu és una de les raons que ha permès engegar un procés de treball per la salut laboral dels arqueòlegs catalans. Les principals entitats del sector, l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya (Ad'AC) i la Societat Catalana d'Arqueologia, coincideixen a assenyalar la urgència de resoldre el que consideren una qüestió de mínims, és a dir, equiparar l'arqueologia amb la resta de professions. Per aconseguir-ho, es dotaran en breu de dos instruments fonamentals: el col·legi i el conveni.
L'Ad'AC va néixer l'any 2000 i té actualment uns 180 associats. L'entitat denunciava aleshores –i encara avui– el deteriorament de la situació laboral dels llicenciats i es plantejava com a prioritat la constitució del Col·legi d'Arqueòlegs de Catalunya per tal de definir el marc professional. «Esperem que s'aprovi aviat», diu Josefa Huertas, presidenta de l'Ad'AC, després que un canvi legislatiu hagi endarrerit el procés.
L'altre gran pilar és aconseguir el primer conveni col·lectiu del sector, que actualment encara està en fase de negociació. L'alt nombre de contractes temporals, la confusió entre categories professionals i els baixos salaris són alguns dels dèficits que es van plantejar com a prioritaris i que ara estan en vies de solució, segons confien tant els sindicats com la patronal.
ARQUEÒLEGS, NO OBRERS
«Fa 25 anys era impensable la possibilitat de cobrar o de guanyar-se la vida amb excavacions», indica Núria Molist, directora de la seu d'Olèrdola del Museu d'Arqueologia. Molist considera que sovint s'abusa d'una feina que és «molt vocacional» i emfasitza que cal un reconeixement laboral que estableixi que hi ha feines que només les pot fer un arqueòleg, de la mateixa manera que n'hi ha d'altres per a les quals no es necessita aquesta qualificació tècnica. «No pot ser que a les excavacions es pagui més barata l'hora de feina d'un arqueòleg que la d'un paleta», opina Molist. A la pràctica, en molts casos l'arqueòleg acaba fent tasques d'obrer, i més tenint en compte que hi ha moltes intervencions petites que consisteixen a obrir rases de serveis, per exemple.
La joventut de la professió, que encara s'està consolidant, és un dels motius que explica la situació actual, segons les fonts consultades. «No tenim arqueòlegs jubilats», apunta Josefa Huertas. Després del traspàs de competències a la Generalitat, el 1982 es va crear el Servei d'Arqueologia de Catalunya i comencen les excavacions controlades. Tot i així, aquestes són la minoria, atès que la major part d'excavacions que es fan a Catalunya són les anomenades preventives, i s'executen coincidint amb una obra que obliga a administracions o empreses (sovint del ram de la construcció) a contractar arqueòlegs per fer una prospecció de les restes. Bona part dels professionals treballen en el sector privat, i són moltes les empreses especialitzades en arqueologia i dinamització del patrimoni que han sorgit en els darrers anys. Des de la Universitat, s'apunta que hi ha molta demanda d'arqueòlegs, i molts estudiants troben feina abans d'acabar la carrera. El debat, però, és en quines condicions.
L'any 1983 es forma la Societat Catalana d'Arqueologia, plataforma que representa la societat civil i que contribueix a posar ordre en els estudis, en la difusió del patrimoni i la formació dels professionals. Aquesta entitat té avui uns 560 socis, i aplega tant professionals com estudiants i aficionats a l'arqueologia. «Avui la professió s'està normalitzant i el nostre paper és més d'assessorament i divulgació», comenta Maria Àngels Petit, presidenta de la Societat Catalana d'Arqueologia. L'associació organitza cursos i sortides, col·labora en publicacions (com ara el butlletí mensual) i promou el premi d'arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs. Petit reivindica la vàlua d'aquesta institució i denuncia el poc cas que ha rebut de l'administració en un problema afegit que ara els afecta de ple: el canvi de seu. «Hem estat víctimes de l'especulació immobiliària», sosté. La finalització del contracte de lloguer al pis del carrer Bailèn (que no han pogut renovar) obliga, després de 18 anys, a traslladar la seu a una altra banda. La solució ha estat un altre lloguer ofert per un soci de l'entitat al carrer València. Més petit, però més cèntric. El trasllat afecta no només la Societat Catalana d'Arqueologia, sinó també l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya i l'Associació de Museòlegs de Catalunya.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2248702
