Patrimoni de Valls

Vista de l'antic convent del Carme des del pati del darrera.

Noticia extreta del Diari de Tarragona (15/06/06)

Els treballs arqueològics que s'hi estan fent han permès localitzar importants vestigis arquitectònics dels segles XIV, XVII i XVIII. També s'han trobat restes óssies probablement dels monjos i, documentació escrita, d'entre la qual en destaca una butlla Papal del 1599. L'antic convent és l'immoble més antic de Valls que encara es preserva i les troballes, de ben segur, que modificaran el projecte inicial que contemplava la readaptació de l'immoble per acollir-hi el CEIP Enxaneta.

«És l'edifici històric més important que preserva Valls», amb aquestes paraules l'arxiver municipal, Jep Martí, donava a conèixer la importància de l'immoble que durant set segles ha jugat un paper important per a la història local: primer com a convent carmelità, i posteriorment com a hospital militar i durant les darreres dècades com a seu d'escoles públiques i privades.

El convent és singular per molts aspectes. Un d'ells és per el seu emplaçament: a la Catalunya Nova és impossible poder localitzar convents carmelitans a l'interior dels municipis. I, el de Valls era a pocs metres de la muralla. La construcció de tot l'immoble es va dur a terme durant el segle XIV. I d'aquesta època, ara n'han sortit a la llum molts elements arquitectònics de suma importància. Es tracta de finestrals; una porta que disposa d'una fornícula realitzada amb guix i que per les seves característiques de treball pràcticament la fan única a Catalunya, entre d'altres.

Els treballs arqueològics, que encara està realitzant l'empresa Codex són dirigits per l'arqueòloga Imma Teixell, també han aportat importants detalls arquitectònics a l'entorn de les dues grans modificacions que va patir l'edifici: als segles XVII i XVIII.

Precisament l'anàlisi i l'estudi de la construcció ha permès als arqueòlegs poder realitzar la reconstrucció de com havia estat l'immoble des de fa set segles enrere, quan es va construir i fins arribar a l'actualitat.

D'aquesta manera, per exemple, es pot constatar que al convent hi vivien una trentena de monjos. També se sap que la façana del convent, amb anterioritat, abraçava fins i tot part de l'actual perímetre de la plaça del Carme. O que els vallencs amb major capacitat econòmica i que havien fet donacions econòmiques al cenobi monàstic foren enterrats en el perímetre de la plaça fins al segle XVI i posteriorment s'enterrarien a l'interior del claustre. A la sala capitular del convent, d'on en llueix ara la porta d'accés, s'hi han localitzat restes óssies, probablement dels priors del convent. Tot i les restes, però, no s'han localitzat els anells amb els quals podrien haver estat enterrats els monjos.