Patrimoni de Valls

23 Oct, 2016


La biblioteca popular de Valls

Novetats — Publicat per mariscu @ 19:12


 Tal dia com avui, 23 d'octubre, fa cent anys es posava la primera pedra de la biblioteca popular de Valls.

  Text extret del Museu d'Història de Catalunya

 

La política per les biblioteques públiques fou una de les realitzacions més meritòries de la Mancomunitat. Arreu, de Pineda al Vendrell, hi hagué peticions i la capital de l’Alt Camp fou una de les ciutats capdavanteres en aqquest procés i la que tingué la primera biblioteca. S’inaugurà el 1917 com a culminació d’un procés del qual l’acte de preparació del 23 d’octubre del 1916 fou central. El setmanari comarcal La Crònica de Valls en el seu número 596 corresponent al 28 d’octubre d’aquell any en feu un eloqüent reportatge. Fou una obra col•lectiva, el notari Francesc Dasca dóna els terrenys i l’Ajuntament s’implicà, atesa la voluntat popular, absolutament. El diputat provincial del districte i conseller de la Mancomunitat Josep Mestres i Eugeni d’Ors asistiren a la col•locació d’aquesta primera pedra de l’establiment que havia de ser a cada poble de Catalunya. Mestres i Ors pronunciaren uns breus i sentits mots que el periodista recollí en curosa crònica on els reprodueix començant pel polític tarragoní.

 

 «La Macomunitat accepta amb gran goig, aquesta cessió de terrenys, promentent bastir l’edifici pera la Biblioteca Popular. (...) Així com de les entitats i dels homes es judica pels seus actes, [Mestres] demana a Valls que judiquin la Mancomunitat pels seus i que els estudiïn extensament. Creu que la primera obligació de tot govern és el propagar la cultura en el poble i en aquesta i en totes les ocassions la Mancomunitat ha respost a tres principis: que l’origen de les seves obres sigui popular; que així com vol per ella la llibertat i l’autonomia, així l’otorga a les seves institucions, i que, a més, les protegeix, donant-les-hi una vida econòmica independent. Demostra com les tres condicions s’han complert en la creació de la Biblioteca, i acaba el seu fervent discurs esperant que la pedra que s’anava a col•locar, serà el fonament d’una vida nova cultural, d’un edifici espiritual de l’estudi i del valer.»

Eugeni d’Ors afirma:

«Haveu vist que el mal temps, seguit d’aquest combat entre els núvols i el sol, ha volgut deslluir la festa, semblant als elements que volen frustar les obres de la Mancomunitat. Aquí o a una altra banda la festa s’hauria realitzat, sense el sol i sense el flamejar de les banderes. Dins de cada vallenc s’hauria fet, que cada un porta el sol a dintre. Ai! del que té el sol de fóra, que és el que crea les races fatalistes. El sol propi interior ha fet que un estol d’homes s’escampi per Catalunya, llençant llevors de l’esperit nou. Recordo que algún benevolent escèptic deia. Per Catalunya, voleu predicar una nova paraula? Perdeu el temps i fins les pedres es giraran contra vosaltres. Millor que s’alcin, perquè és aquest el necessari camí per fer-vos senyors de les pedres. Aquí n’hi ha una que ha cisellat la mà de l’artista. Un cop soterrada, no s’estarà queta com la pedra que es llença al caure a terra, sinó que es sentiran els cops i els batecs com de l’infant que ha de nèixer. Picarà a la superfície de la terra fermentadora de Valls, i si l’oblidessiu, ella us cridaria i us acompanyaria com un remordiment. La veig plena d’avenir, com un començ d’una era nova, en la que naixeran el museu de les arts belles i de la indústria, i les Escoles de Comerç que la Mancomunitat pensa crear, i tornaran les generacions que se n’anaren de Valls, per manca de vida: vindrà ara tota la renaixença d’un poble. El seu alè és l’esperit viu de la raça (...) En cinquanta anys amb la vostra fortalesa i l’empenta cultural de la Mancomunitat, tot Catalunya estàra canviada»

 


Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan:



Powered by LifeType