dpalma

Explica la llegenda que entre la diòcesi de Tarragona i Barcelona existia una extensió de terreny que era motiu de disputa entres les dues institucions eclesiàstiques. Per una banda, el bisbe de Barcelona afirmava que aquell camp era situat dins els límits del castell de l’Albà, el qual el mateix bisbe havia donat en feu i, per tant, el camp en disputa restava dintre la seva jurisdicció.

Per altra banda, el noble Guerau Alamany de Cervelló, senyor de Montagut, mantenia que aquell tros de terra s’esqueia dins dels termes del seu castell. I així, a causa d’aquesta disputa, el camp que ja tothom coneixia com el Camp de la Contrarietat restava erm i sense conrear. (Segueix)

Pels voltants de Santes Creus, i amb permís del Manel del Pla que té un fantàstic i recomanable bloc sobre aquest tema, també es poden veure barraques de pedra seca. És un plaer passejar els camps i descobrir aquestes, tan discretes com espectaculars, construccions.

He conegut una noia de Cunit que es diu Marta. Quan li he parlat de Santes Creus m'he adonat, per la seva cara, que no tenia idea d'on parava aquest poble. “Santes Creus”, li he repetit, “On hi ha un dels tres monestirs del Cister” “Prop de Valls, la capital del calçot”. Tampoc coneixia Valls, per descomptat. Això m’ha fet adonar que el poble de Santes Creus el coneixen més els turistes que els mateixos catalans, per aquest motiu he decidit dedicar un apartat a aquest bonic poble per si algú vol descobrir-lo i com diuen que una imatge val més que mil paraules….