Carme Mas

Una colla d’entitats de la societat civil catalana i d’institucions públiques que ofereixen serveis que fomenten el civisme i la cultura a la societat, preocupades per la situació de l’educació a casa nostra, volem posar a la consideració de la societat catalana la següent declaració, que emmarca els compromisos sectorials amb l’educació que estem disposats a assumir en els nostres àmbits respectius.

1. L’educació té una importància primordial en tota societat, i és decisiva en el procés de desenvolupament de la persona. Això la converteix en un factor clau per a l’esdevenidor de qualsevol país, i més encara d’un país com Catalunya. Estem parlant de l’element central per a la millora humana, econòmica i de la cohesió social de qualsevol país. Però actualment a Catalunya la situació del procés educatiu, tot i partir d’una bona base, no és satisfactòria, i cal millorar-la. No tenim la qualitat formativa que els nostres reptes de futur ens demanen. L’arribada significativa de persones d’altres entorns culturals suposa un repte afegit a aquesta situació. I l’educació de les persones amb necessitats educatives especials continua interpel·lant-nos. Cal ser-ne ben conscients i cal superar al més aviat possible aquesta situació, dedicant-hi els esforços necessaris per part de tothom. La situació de l’educació a casa nostra i el seu millorament ens ha portat a preparar un document annex a aquest manifest que apunta alguns elements que ajuden a fer-se càrrec de la naturalesa i les dificultats de la situació actual.

2. Aquestes dificultats del procés educatiu ens impliquen a tots. Les famílies troben molts inconvenients a l’hora d’assumir l’educació dels seus fills. Les escoles no aconsegueixen superar els molts obstacles que troben per a dur a terme la seva tasca. Les administracions públiques no han aconseguit desplegar totes les polítiques i recursos que requereix el nostre sistema educatiu i proporcionar el marc de referència estable que aquest sistema necessita. I l’entorn social, els diferents estaments no directament implicats en la tasca educativa, constatem en nosaltres mateixos un doble dèficit: ni hem sabut donar al procés educatiu la valoració col·lectiva que es mereix, situant-lo al cor de la nostra dinàmica social i veient-lo com la peça clau per al nostre futur com a país, ni sabem assumir les nostres responsabilitats en el procés educatiu, un procés en el qual tots podem tenir un paper rellevant. L’educació no és només la tasca de les famílies i les administracions públiques; és una tasca compartida per tothom, a la qual cada àmbit social té alguna cosa a aportar, alguna responsabilitat a assumir.

3. Les institucions que canalitzen actuacions d’àmbits socials no directament lligats a l’ensenyament volem subratllar la corresponsabilitat de tots a l’hora de mirar de superar la situació, i la nostra disposició a assumir les responsabilitats que ens pertoquen. No pretenem reivindicar res, sinó fer un pas endavant plantejant-nos què ens podem exigir a osaltres mateixos per contribuir a millorar la situació de l’educació a casa nostra. No volem entrar en una crítica a famílies, escoles o administracions públiques que no ens pertoca; el que volem és definir allò que cada un dels nostres àmbits pot fer i hauria de fer, i ens volem comprometre a fer-ho.

4. Tots plegats ens volem comprometre a difondre la consciència del paper decisiu de l’educació. I volem valorar al màxim el paper social dels mestres i educadors de tota mena, reconeixent el seu mèrit i autoritat, i atorgar-los el respecte i el prestigi específics que mereixen. També volem subratllar alguns valors que juguen un paper imprescindible en el procés educatiu, com ara la qualitat, l’exigència, l’equitat, el rigor i l’esforç.

5. Alhora, cada àmbit social vol concretar públicament les aportacions que creu que pot fer per a contribuir a la millora de l’educació a Catalunya. Educar no es fa només en el reducte de l’escola o en el marc de la família, sinó en el conjunt de la societat. Educar no es només la tasca d’uns “professionals”, és una tasca de tots i totes; si cal tota la tribu per a educar un infant, hem d’assumir el nostre paper.

6. Volem expressar la nostra voluntat d’intensificar les accions que són fruit de la nostra responsabilitat social envers l’educació, donant-li prioritat en els nostres òrgans de govern i comprometent-nos a fomentar programes concrets d’activitats en aquest sentit.