Xavier Sabaté

Venir a Nicaragua el 2 de juliol i no haver actualitzat el bloc pot semblar que no té perdó. Però és el cas que encara no sé quin to donar-li. L’amiga Montse Cunillera – que espero que algun dia tingui un bloc i no només escrigui coses curtetes al facebook – comenta una foto de l’església de Guadalupe a Granada que havia titulat: “Marxem enamorats de Granada cap a Managua”. Ella diu amb el to divertit que la caracteritza: “ No s’hi val a entristir-se ni aprimar-se “:

Això em fa pensar que m’ha imaginat trist i no sé si ho diu per això de l’enamorament o pel fet de marxar.

Ja tinc alguna pista per començar a escriure. I és que Nicaragua enamora i quan marxes – encara ens queden dos dies i ja temem la partida – et deixes un tros de cor. I això vol dir que te'n vas més compromès amb aquesta terra tan fèrtil, tan del tròpic i, per damunt de tot, més compromès amb la seva gent en peu d’igualtat.

Ahir, quan vàrem acabar el que segurament ha estat un dels millors concerts que mai haurà fet la Coral de la URV – ens abraçàvem a les bambalines del Ruben Dario, colossal primer teatre del país – hem sortit al hall a saludar la gent – més de 500 que ens esperaven. Fotos, autógrafs... Doncs a una de les moltes senyores que ha volgut parlar amb nosaltres li he dit: “ Es un honor estar entre ustedes, aprendemos muchísimas cosas que  no sabíamos y nos vamos a ir con un mayor compromiso de amistad con este país y con su gente “

Doncs això, aquest és el primer capítol del que volia dir i crec que la frase resumeix el to respectuós, d’igual a igual - malgrat que els hi multipliquem per 75 la riquesa -  si la mesurem en PIB - , sense falsos paternalismes ni sentimentalismes sinó amb un clar i refermat compromís per la justícia i la igualtat d’oportunitats.

A banda la coral de la URV que és una passada en tants sentits.

De tot això parlaré en els propers capítols perquè l’experiència que estem vivint és impressionant.

Fer el que estem fent significarà un abans i un desprès en la vida de la Coral com ha dit la nostra directora Montse Rios però estic segur que per la majoria dels i les cantaires també

1. El finançament i CiU: No dónen més de si els anomenats nacionalistes de CIU – i deu n’hi do el poc que han donat ¡¡ - No entenc com poden  treure tant de pit quan tot Catalunya recorda la ridiculesa de la xifra que van aconseguir amb el PP i d’amagat. En fi, us recomano l’article “ Las diez cifras de CiU “  de Francesc Vallès al setmanari El Siglo aquesta setmana 
2. LEC: Per fi una Llei d’educació de Catalunya. En 23 anys de govern conservador ja s’hi haurien pogut posar, no ? Doncs com tantes coses bàsiques per a un país – algun dia farem el llistat – hem hagut de ser l’esquerra. Aquí teniu les característiques de la Llei  i el document I ara què 
3. L’EOI de Tarragona cada cop més a prop i CiU a la figuera. Tarragona serà la ciutat que més haurà tardat en tenir una Escola Oficial d’Idiomes i CiU, 23 anys de govern  a la Generalitat i 18 a l’Ajuntament gosa criticar l’acord perquè en un moment de crisi la Generalitat no hi pot fer front de cop i la pagarà a terminis a l’Ajuntament. Però hauria de saber i de dir  que serà l’única de Catalunya que la Generalitat hi posarà el terreny mentre que a les altres l’ha posat l’Ajuntament. I CiU encara diu que l’Ajuntament hi surt perdent. Inexplicable-
4. Els pro-nuclears quan acusen el govern socialista de Zapatero que no deixa fer nuclears haurien d’anar a preguntar a les elèctriques si de veritat en volen ferr i on. Es sorprendrien de la resposta. Però si la volen saber sense preguntar poden consultar aquestes notícies referides a com desisteixen de fer nuclears que estaven previstes a Ontario ( Canadà ) i també a Texas . Espero que a la tornada el Govern d'Espanya ja hagi decidit quan tanca Garoña i que sigui el més aviat possible.
5. Paraules del Conseller Tresserras (ERC) a Roda de Barà sobre la cultura catalana que comparteixo plenament i que va pronunciar el diumenge 31 de maig clausurant la 2ª edició del Festival Internacional de curtmetratges en català: 

" .....Hauríem de fer un esforç per donar-los la volta . El paradís pot ser aquí. No serà pas des d’un horitzó estrictament monolingüe però en canvi podem treballar amb intel·ligència assumint els reptes que planteja el present per tal de donar continuïtat a una tradició cultural nacional popular potent de la que podem sentir-nos orgullosos a la qual li han fallat les classes dirigents, les mateixes que històricament no han estat capaces de construir l’Estat i simplement el que hem de fer és jubilar-les  i assumir nosaltres directament des d’altres sectors socials la direcció del país per fer-nos-hi hegemònics i veure com ens en podem sortir políticament, socialment construint un món més lliure, més just, més cohesionat i més equilibrat i al mateix temps engendrar una nova cultura nacional popular. Per fer això que queda molt grandiloqüent el que cal són molts projecte singulars, individuals que puguin arribar a tenir una certa empenta col·lectiva.

Bé, potser aquest projecte, aquesta segona edició acaba essent un d’aquests projectes emblemàtics que ens permeten navegar els mars d’aquest futur que apareix ple d’incerteses però al mateix temps també ple d’oportunitats si  som capaços de combinar l’energia, l’audàcia i la intel·ligència. Enhorabona, doncs, esperem que això sigui així, que aquest sigui un projecte destinat a tenir un gran futur i a marcar una de les línies en un sector que és dels més innovadors i més revolucionàries perquè ens permet explicar i explicar a través dels llenguatges i formes expressives de l’audiovisual i fer-ho amb eficiència , amb síntesi, estalviant memòria i estalviant recursos potser és la forma com el cinema i la  seva tradició connectarà amb els nous formats i les noves plataformes d’expressió que lliguen amb les noves tecnologies. Moltes gràcies i enhorabona als guardonats i molt bona tarda "