Algú va dir que els grans socialistes no moren mai sinó que es planten. Marta Mata ha estat un gran arbre en vida que ha donat fruits en milers d’arbres nous – docents - que continuen la seva tasca. I en milers de catalans i catalanes que han rebut la seva influència.
Aquesta capacitat d’influir no la tenen més que les persones que exerceixen el lideratge. Marta Mata estava dotada per exercir-lo i des de molts punts de vista: el pedagògic, el social, el polític, el de l’amistat.
De tota manera, es diria que no era la líder típica que acostuma a prodigar-se en el sentit de persona extrovertida, ni xerraire, ni ocurrent ni donada a la frivolitat. Pel contrari, destacava pel rigor científic, per la conversa pausada, per l’argumentació sòlida i fonamentada, pel raonament ben suportat, per la senzillesa i per la humilitat. I des de l’humanisme, la tendresa, la solidaritat, la fe en la persona humana.
Vet aquí una líder atípica que convencia, que encomanava entusiasme a partir que els qui l’escoltaven o pujaven al carro de la seva tasca, trobaven en el seu pensament i en el seu compromís una bona manera d’analitzar el món, de creure i treballar per un futur millor a través de la pedagogia i de la política – al cap i a la fi Campalans ja havia dit que política és pedagogia -
I convencia també per la seva capacitat de treballar. No podia ser que qui dedicava tants i tants esforços i tantes hores sense descans, no encomanés entusiasme o passió per l’escola i pel socialisme.
Per això continuem – al menys o intentem – tanta gent els seus passos, conscients que també nosaltres haurem de passar el relleu a les persones més conscients de les generacions futures. Ella ens ho va ensenyar així. Per això ens parlava tant de les arrels, d’on veníem, del camí que ja ens ve traçat i que hem d’anar perfeccionant.
En això estem, Marta. Sabies que la teva tasca no quedaria aturada. La vas construir tan sòlida que no es podia interrompre.
( publicat als gratuïts "Més Tarragona " el 12 d'abril de 2007 i a "Aquí" el 13 d'abril )
De plagis inexistents o descobrir la sopa d’all
Els convergents a Tarragona sorprenen darrerament per com busquen temes per sortir a la llum pública que no interessen el més mínim als ciutadans. Ara descobreixen la sopa d'all i han cregut trobar un gran argument per desacreditar un dels lemes de la pre-campanya dels socialistes.
Es tracta de relacionar el que va usar la pròpia CiU – més ben dit, el sr. Nadal - fa uns anys “ Per a mi el primer és Tarragona “ amb el que utilitza el PSC enguany “Primer tu, primer Tarragona”.
Noti’s la diferència substancial. En el primer cas, el sr. Nadal va utilitzar el pronom de primera persona “ mi “, la qual cosa ja va provocar entre les files de l’oposició de l’època comentaris molt sucosos de tot tipus. Els dos que més van circular van ser els següents:
1 – “mi, me, conmigo” – en referència a com ens feien memoritzar a l’escola en castellà del franquisme els pronoms - . I afegíem : “ L’egocentrisme de l’alcalde arriba fins i tot als lemes de la campanya de CiU i s’hi col.loca ell.“
2 – “ això de “ per a mi “ sona fatal ...... i si a més hi afegeixen “Tarragona” encara pitjor. Quan arribi Santa Tecla els de Dames i Vells es posaran les botes amb aquest lema “.
Ara ressusciten aquest lema per intentar comparar-lo amb el “ Primer tu, primer Tarragona “ del PSC de Tarragona. Sobren les explicacions. En aquest cas no s’usa la primera persona sinó la segona i aquí no es parla de Ballesteros , òbviament, sinó dels tarragonins com la primera prioritat dels socialistes. Ni punt de comparació. Els socialistes locals de la ciutat de Tarragona han pensat en el ciutadà quan han ideat elseu lema i els de CiU pensaven en el seu alcalde.
