Xavier Sabaté

Dissabte 27: Prades al matí i Valls a la nit; l'Hiper i el Referèndum de l'Estaut

Prades

Divendres a la tarda el regidor de Prades i amic Josep M Planas m'invita a esmorzar a Prades l'endemà dissabte i decideixo anar-hi sense temps de muntar la visita amb caràcter oficial. Això té la seva importància perquè si és amb caràcter privat com en aquesta ocasió s'ha de saber, l'oposició i les institucions locals no són convidades.

És un plaer esmorzar a la plaça de Prades un dissabte a les 9 del matí en plena primavera veient com desperta el poble, la gent que hi va el cap de setmana, molts i moltes de Reus i de Tarragona que em saluden.

S'ha d'acabar la reforma de la plaça i l'Ajuntament fa temps que té sol·licitada la reversió de la "casilla" de la carretera. Treballarem per això i perquè es faci definitiva la declaració del parc natural de les Muntanyes de Prades abans que acabi aquesta legislatura.

Valls

A la nit, assisteixo a Valls a la 23a edició dels premis. Tanco fent especial referència al vallenc de l'any el pintor Jaume Solé, a l'empresa Fruita Fresca pel seu origen -va sorgir de la capitalització de l'atur del seu propietari i per la seva contribució a la normalització del català, a l'escola Enxaneta perquè vam treballar plegats vuit anys quan jo treballava al Pax de Tarragona i lluitàvem per aconseguir que dossin escoles públiques catalanes, a l'escola Verge de la Candela per les dificultats en la seva tasca.

Això és Valls i això és Catalunya. No em cansaré de dir-ho. Gent que lluita i treballa cada dia. En moltes ocasions de forma anònima o poc coneguda. El reconeixement és necessari i just.

L'hiper i l'Estatut

Però entre acte oficial i acte oficial, en tornar de Prades he passat per un hiper. He sentit l'agradable sensació d'anar sol. Però a banda de fer la compra no m'he resistit a fullejar algunes novetats de la secció de llibres tot i que mai no he comprat cap a un establiment d'aquests. M'ha cridat l'atenció la tercera edició de "Los catalanes en la guerra de España" del franquista reusenc José María Fontana editat per Grafite.

Fontana va morir ja fa anys ja entrada la democràcia a la qual volia fer botifarra segons diu ell mateix a l'epíleg darrer que figura al final del llibre. Els seus llibres es continuen venent i em recorda altre cop que som a pocs dies del referèndum de l'Estatut. Ens van anul.lar l'Estatut els franquistes i encara en tenim a casa nostra es vulgui o no veure i/o sentir. Cada cop tinc més arguments per votar sí el Referèndum del dia 18.

Diumenge 28: Altre cop el Nàstic

El partit del Nàstic era força decisiu. Caram què difícil que és encertar un pronòstic. Del 3 a 1 inicial quan m'ho va preguntat un periodista radiofònic a l'nici del partit he passat al 2 a 0 a la mitja part. Finalment , amb un 1 a 0 hem passat. 3 puntets més. Enguany hem estat els reis de l'1 a 0 però això també serveix i el somni de pujar a primera ja és a tocar. Diumenge vinent anirem a Jerez per poder cantar victòria in situ.

Dilluns 29: Francesc Vallés, un gran diputat

Francesc Vallés és el meu successor al Congrès dels Diputats a Madrid i és un gran diputat. Ell, com la Núria Segú o com la Laia Bonet que surten més endavant són l'exponent de joves preparadíssims que senten la passió per la política, pel PSC i pels valors que defensem i estic molt orgullós que aquell PSC que vam fundar poqueta gent a les comarques tarragonines fa 30 anys ara sigui aquesta esplèndida realitat i que compti amb gent com ells/elles i altres que van sortint en aquest bloc de tanta vàlua.

Ho dic perquè Francesc ha fet aquests dies una extraordinària tasca d'explicació i de racionalització dels episodis d'inseguretat ciutadana que hem viscut i d'enllaç amb el govern de l'Estat assistint a totes les reunions que ha convingut i amb un ambient no massa favorable. També ha participat en aquesta comesa Lluís Pérez alcalde de Reus i diputat al Parlament de Catalunya malgrat que no li tocava.

Dimarts 30: el dia de la Núria

Parlem de la Núria Segú, naturalment. Veure el seu pare, paleta, i la seva mare, mestressa de casa a primera fila mentre la Núria prenia possessió del seu càrrec ha estat un plaer veritable quan ela s'ha referit a aquesta circumstància. Els diaris de l'endemà s'han fet ressò de la voluntat de la Núria de referir-s'hi. Entenc que els seus pares se'n sentin orgullosos i que ella també sigui de les persones que sap apreciar allò que significa l'esforç, l'estalvi, que sap distingir allò que és necessari del superflu. Només havent-ho viscut es pot compartir com viuen les persones senzilles, les seves converses, les seves preocupacions, els seus anhels; com li donen valor als plaers senzills, a la natura, com la vida i la mort tenen un altre significat, com l'ajuda mutua adquireix un significat particular. I com es comprèn que la lluita per la justícia i la igualtat d'oportunitats és de les coses que val la pena i té valor en aquest món.

Dimecres 31: L'Institut d'Estudis Autonòmics

Assisteixo a la reunió del Consell Rector de l'Institut d'Estudis Autonòmics que dirigeix amb tant d'encert Carles Viver Pi Sunyer a qui m'ha encantat saludar en aquesta institució després d'anys de coincidir al Pont Aeri i de compartir alguna caminada per les muntanyes del Camp de Tarragona. L'Institut i en particular Carles Viver han fet una tasca extraordinària aquests darrers temps amb l'Estatut. I encara els queda molt per fer tal com vàrem comentar en el curs de la reunió.

El dia abans i mentre anàvem a la presa de possessió de Núria Segú havíem comentat aquesta institució amb la vallenca Laia Bonet que ara treballa a la Conselleria mal que li pesi al Grup Parlamentari del PSC que ha sentit la seva marxa.

Advocats de Tarragona

El divendres 19 a la tarda i com ja va essent habitual, al Palau de la Diputació, es va celebrar Sant Raimon de Penyafort.

És sempre una agradable novetat veure la il·lusió dels nous col·legiats que vesteixen per primer cop les togues i la igual o superior satisfacció de les seves famílies. I al costat dels novells, els veterans representats per Paco Zapater que va pronunciar un excel.lent parlament en nom dels homenatjats pels 25 anys de professió.

El sempre magnífic parlament del degà Antoni Vives va cloure l'acte. Em va agrair que per diferents circumstàncies cedís el meu lloc a la presidència de l'acte a la directora General de Justícia, cosa que vaig fer de bon grat. Sempre he cregut que en qüestions de protocol he de ser el primer en cedir el meu lloc si hi ha algun problema per petit que sigui. Ser entre els assistents, com un més, també t'enriqueix i contemples el panorama des d'un altre punt de vista tan físic com mental.

Quatre municipis en diumenge

Sortim a dos quarts de vuit del matí del diumenge 21 per aprofitar bé el dia i comencem per Capafonts on per segon any consecutiu dóno la sortida a la bicicletada de 57 kms. que, ja en la seva quarta edició, va comptar amb prop de tres-centres persones.

Després La Febró i Vilanova de Prades. Aquests pobles petits i de l'interior tenen la sort de comptar amb uns alcaldes que treballen desinteressadament i de forma molt intensa. M'emporto l'agenda plena: la televisió i la telefonia no funcionen. El mercat no compta mai amb els petits en un món on si no consumeixes o consumeixes poc no existeixes.

Felicitació que agraeixo

Continuen arribant-me felicitacions i continuo agraint el suport. Agraeixo especialment les que em volen fer conscient de la realitat. Una de les darreres, de l'amic Mariano Pescador: "Recorda que hi ha gent que ho passa malament ". És una manera de dir-me que no m'acostumi al fet que m'obren les portes a tot arreu i que tot és de color de rosa. Li ho agraeixo profundament.

Estatut: el millor de la història

Ningú no ho dubta, és objectivament així. I si ho és, allò més normal és votar-lo afirmativament el dia 18. I quan més ampli sigui el suport, molt millor perquè Catalunya ha de sortir reforçada, unida d'aquesta circumstància. Hem d'utilitzar també el Referèndum per aparèixer amb més força, amb més capacitat d'enfrontar els reptes del futur. I això no ho aconseguirem si ens veuen afeblits, dividits, si no podem demostrar que volem enfrontar-nos amb el futur units en allò que és fonamental que és -o hauria de ser- comú.

2n i 3r Governs

Dijous 18 al Parlament per aprovar els decrets del Referèndum i ahir dimarts 23 de maig en sessió ordinària, he assistit per segona i tercera vegada a una reunió del Consell Executiu. Tretze consellers i el president fan catorze. Som les persones que tenim la responsabilitat de dirigir el país, però un govern sol no pot resoldre tots els problemes.

Inseguretat

No puc oblidar els episodis d'inseguretat ciutadana que viuen algunes zones del nostre país. La Consellera Tura i el Ministre Pérez Rubalcaba estan demostrant cintura i reflexos però el problema depassa allò que són estrictament mesures policials. Hem de reflexionar -i ja ho estem fent- sense l'apassionament del moment, sobre les reformes que són necessàries i de diversa naturalesa. En som conscients i hi estem treballant perquè en dos anys les circumstàncies i les formes de la delinqüència han variat notablement.

1 - Un Conseller amb bloc

Dissabte el president de la Generalitat Pasqual Maragall em proposava – i jo acceptava – nomenar-me Conseller de Governació i Administracions Públiques del govern de la Generalitat. Algú m’ha suggerit que deixi córrer aquest bloc però ara més que mai vull comprometre’m a mantenir aquesta eina de comunicació amb les i els lectors fidels o ocasionals.

Vaig faltar a la cita de dilluns perquè el cap de setmana no vaig poder fer res més que atendre els centenars de trucades i missatges de persones properes i no tant que em felicitaven.

2 – El que hauria volgut dir però no era reglamentari

“ Ho prometem “ en lloc de “ ho prometo “ quan vaig prendre possessió. Perquè no sé entendre l’acció política si no és col.lectiva.. Perquè per assolir un govern d’esquerres hi ha hagut molta gent que s’ha sacrificat, ha lluitat i hi ha deixat la pell. Perquè són milers els i les qui cada dia treballen de forma altruista per les nostres idees. Perquè sense aquestes persones, ni jo ni el President ni ningú seríem ara on som. Així que moltes gràcies a aquests i aquestes.

2 - Felicitacions

Les més simpàtiques:

“Memento homo quia pulvis es et in in pulvis refverteris” El President del Col.legi de Farmacèutics de Tarragona, Andreu Suriol

“ El que has fet per marxar del Consorci del Transport del Camp¡¡ ” Miquel Angel Dombriz.- director del programa de mobilitat de la Generalitat

Les que he apreciat especialment :

les dels afiliats de base del PSC que no tenen cap càrrec ni aspiren a tenir-lo mai

les dels meus adversaris polítics que són sincers – i n’hi ha bastants –

3 – Tot va més ràpid

Aquesta és la principal diferència. Són moltes les decisions, afecten a més persones i s’han d’adoptar a velocitat AVE. Per això ja he après que les converses , tant si són per telèfon com “on line” han de durar el necessari i no es poden fer concessions al temps mort. De tant en tant, com al bàsquet, has de demanar temps però en la majoria d’ocasions no hi ha taula i per tant no se’t concedeix.

3 – Flix sempre al cor

La presa de possessió no va ser fins dilluns, però diumenge vaig assistir a un simpàtic acte públic a Flix que és el meu poble de naixement. Li retien un homenatge al meu pare per ser el soci més antic del Club de Futbol. La Junta del Club va voler també fer pública la meva presència anunciant-la per la megafonia. No puc dir que el resultat era el de menys perquè vam guanyar l’Horta de Sant Joan que va líder. D’aquesta manera el Flix es col.loca en molt bona posició per jugar el play-off d’ascens de categoria

4 - Un bloc amic

El de Ramon Sabate Guasch

5 - Un comportament modèlic:

El dels fins ara companys de govern d’ERC que han estat disposats a facilitar el relleu en tot moment. De fet, llevat del Secretari General, he demanat que romanguessin en el seu lloc fins divendres a tots els alts càrrecs de la Conselleria i ho han acceptat.

6 - Una sorpresa: la festa de dilluns a la nit

A la nit, un grup d’afiliats i amics i amigues em van fer anar enganyat a una petita festa que havien preparat a un restaurant on vam sopar a peu dret. Emociona veure tant suport i vaig repetir allò que he escrit al punt 2. Avui, la secretària dels parlamentaris de Tarragona m’ha dit que des que ocupa aquesta responsabilitat fa 13 anys havia vist tanta rapidesa en apuntar-se la gent a una convocatòria. No sé com agrair tant de suport i entusiasme que ho és al projecte que fa temps empenyem

7 – El primer govern

Cada dimarts hi ha govern a les deu del matí. Per a tres de nosaltres era el primer – Carme Figueras de Benestar i Joan Manel del Pozo d’Educació -. Hem fet la broma que per arribar a Conseller s’ha d’haver passat pel Congrés dels Diputats perquè tots tres vam coincidir la legislatura 1993-1996.

Pel que fa a la meva conselleria, hem aprovat l’aportació de la Generalitat al fons de pensions del personal de la Generalitat. Una altra fita històrica assolida aquesta legislatura que milers de funcionaris – 138.000 en aquest moment- puguin disposar d’aquest fons.

Foto de família en acabar

8. I Estatut

Els catalans no podem fallar. Dissabte, a l’església de San Joan de Valls, recordava com l’any 1976 hi havia entrat corrent perseguit per la policia mentre cridàvem “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, llavors sommiaven recuperar les institucions catalanes i l’estatut.

Mai Catalunya havia tingut tanta autonomia i donant tant de temps però ara hem de recuperar el màxim de consens possible per ser més forts i superar la mala imatge que hem projectat darrerament.

Això no és pot fer més que amb un gran resultat favorable al sí.

El Primer de maig

Per a un socialista que va començar amb el sindicalisme la seva acció pública de lluita per un món més just, el 1r de maig és un dia especial. El meu sindicat és la Unió General de Treballadors i al seu web hi trobareu el manifest del 1r de maig d’enguany que es titula “ Per la pau, ocupació estable i amb igualtat “

El meu sindicat pertany a la CIOLS (Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures) que en total aplega 155 milions de treballadors i treballadores i que també ha fet públic un manifest molt interessant sobre els grans desafiaments que es presenten avui dia als treballadors i treballadores de tot el món

2006 és un any molt important per al sindicalisme internacional perquè al novembre naixerà una nova sindical internacional que aplegarà més de 200 milions de persones

Cada 1r de maig participo en diverses activitats. Enguany, assistència a l’acte PSC-UGT davant el monòlit a Pablo Iglesias al Camp de Mart de Tarragona. Després, dinar amb companys de Calafell i café amb els del Baix Camp a Cambrils

Vint anys de Txernòbil

De la mateixa CIOLS hi ha un informe escrit des de la perspectiva dels treballadors sobre la catàstrofe, però aquests dies, en ocasió de la celebració el vintè aniversari dels fets els diaris i internet n’han anat plens.

L’editorial del Periódico de Catalunya del dia 28 o el reportatge de la mateixa edició sobre les perspectives de la indústria nuclear resumeixen molt bé la situació al nostre país.

No cal dir que des de la modèstia d’aquest bloc ens continuem pronunciant més que mai per una nova cultura de l’energia en què es substitueixi progressivament l’energia de procedència nuclear quan més aviat millor. La nostra civilització s’autoprohibeix i s’autolimita en nombrosos camps de l’activitat humana i aquest n’ha de ser un altre perquè, a més, tenim altres fonts per obtenir energia i en podem estalviar molta.

Tancament de la de Zorita

És una bona notícia en la línia que hem dit abans. Que ahir 30 d’abril de 2006 hagi tancat la central nuclear José Cabrera de Almonacid de_Zorita. Contràriament a allò que molta gent pensa, el tancament el va decidir el govern de José Maria Aznar. Sentia l’alcalde d’aquest poble queixar-se que la nuclear ocupava més persones que la de gas que ara hi construiran. Si el seu poble tingués més activitat productiva i més llocs de treball segurament no es queixaria. Aquest és el comunicat del Foro nuclear que proclama la bondat d’aquestes instal.lacions oblidant que l’any passat vam tenir aturada sis mesos Vandellòs II per corrosió d’un circuit de refrigeració i fa poques setmanes altre cop per més problemes. Això opina Greenpeace i això Ecologistes en acció

Suport a la vaga de la CEEES

El proper dia 25 la CEEES ( Confederación Española de Estaciones de Servicio ) convoca un tancament patronal que sense dubte va també en benefici de la nostra economia i de la butxaca de tots els i les automobilistes. Les grans companyies petrolieres (REPSOL , CEPSA, i BP concentren els 2/3 de la distribució)

abusen de la seva posició de domini i no acompleixen ni les decisions del Tribunal de defensa de la competència. Ja n’hi ha prou ¡¡ En la situació que ens trobem del preu del petroli, hi ha grans companyies que obtenen altíssims beneficis i acorden els preus en contra dels principis del lliure mercat que impedeixen que els preus no siguin menors.

Montblanc, setmana medieval

Any rera any, allò que va començar no fa tants – menys de vint – arriba per San Jordi la

Setmana medieval de Montblanc que ens sorprèn extraordinàriament. Centenars de montblanquins i montblanquines surten al carrer vestits a l’ús i de forma altruista. A destacar la representació de la venda d’esclaus on sobresurt especialment Maties Vives, mestre en política, en l’advocacia, ara com a adjunt al Síindic de Greuges i, pel que es veu, també com a venedor d’esclaus.

A Valls, el PSC ja té candidata

Aquest passat dijous també s’ha produït l’elecció de Núria Segú i Ferré com a candidata del PSC a l’alcaldia de Valls . A Núria Segú no li ve de nou això de presentar-se a les eleccions perquè, malgrat la seva edat jove, ja ho ha fet en tres ocasions al consistori vallenc, en dues més al Parlament de Catalunya i en una al Parlament Europeu. Resum de la seva biografia política

Va ser elegida per unanimitat en una assemblea del PSC a la qual vam assistir diversos companys i companyes de fora manifestant d’aquesta manera el nostre suport. A destacar i agrair la presència de Montserrat Tura

Un carrer dedicat a Ernest Lluch

El dissabte dedicàvem a Tarragona un carrer a Ernest Lluch i Martin en un acte emotiu al qual van assistir la seva companya Montserrat Lamarca i Morell i Lluís Maria de Puig i Oliver, senador per Girona, com a vicepresident de la Fundació Ernest Lluch

Esmento els dos cognoms de cada persona en aquest apartat com ho vaig fer en la meva intervenció com a representant de la Fundació abans de descobrir la placa, perquè Ernest Lluch també ho feia sempre. Era extraordinari com memoritzava els segons cognoms de les persones i després els citava. Naturalment que no és aquesta la faceta més destacable d’Ernest Lluch sinó les seves aportacions a la política, a l’economia, a la sanitat espanyola, al pensament i a la lluita per la pau. Ara ens faria falta la seva presència a Euskadi per acabar amb la violència que va posar fi a la seva vida.