Bloc del Catarrà

Visita llampec a Barcelona...

Aquest dissabte passat vaig anar a Barcelona per quedar amb un matrimoni amic meu, i veure la seva nena de dos anys, que està ben bufona.

Vam quedar per anar a l'FNAC de Diagonal Mar, allà no hi havia estat mai (ni al recinte del Fòrum). Així, abans d'anar a l'FNAC, vam visitar el recinte del Fòrum. Va ser impactant veure com la suposada zona verda (suposo que deu ser la nomenclatura que utilitzarà l'Ajuntament de Barcelona per a un àrea d'esbarjo d'aquelles característiques) eren hectàries de ciment armat per tot arreu, que de cara a videoclips, pel·lícules, anuncis i fotografies pot ser perfecte, però de cara al ciutadà d'a peu, doncs la veritat, trobo que és un lloc molt desagradable per anar a passejar a Barcelona. Barcelona té molts altres racons, de mida humana, per visitar, i que són un dels grans atractius de la capital catalana, la seva dimensió humana. El recinte del Fòrum queda fora d'aquesta catalogació, i veritablement no m'ha defraudat, haig de confessar que veure el recinte del Fòrum em va corroborar la immensitat i la inhumanitat d'aquest espai barceloní. La mateixa inhumanitat que sembla transpirar el nou alcalde Jordi Hereu. No defensaré jo la causa okupa, però si el senyor Hereu no pensa en donar solucions en el tema de l'habitatge, més val que calli pel que fa al que sembla un dels seus temes prioritaris: fer desaparèixer el moviment Okupa del Cap i Casal de Catalunya. Aixó i la sordina que ens ha posat el senyor Montilla m'està començant a posar dels nervis...

L'únic bonic de la visita al recinte del Fòrum va ser poder contemplar la posta de sol sobre la Mediterrània i la muntanya de Montjuïc de fons, la resta, dues paraules: impresionantment inhumà.

Una mica de relax...

El que vaig escriure ahir al youtube sobre aquest el meu primer video publicat:

Un dels primers videos que he gravat amb la meva nova màquina de fotografiar Lumix de Panasonic, amb òptica Leica, rodat aquest migdia del dia 28 de gener del 2007 a la platja de Llevant de Salou, cap de setmana de celebració de la Festa d'Hivern a Salou.
Una mica torta, doncs mentre gravava amb la càmera de fotografiar, doncs ho feia com si estigués fent una fotografia... I no, que era un video!!! ...

Video va!!!!

El que s'ha d'escoltar i veure per internet ...

Bé, trobo que hi ha videos que es desacrediten pel pes del seu propi contingut... Un tarragoní que viu a Reus.

Com va nèixer el meu nick a Internet

He obert fa pocs dies la meva pàgina web al Myspace (per ara amb molts pocs continguts), i com et demanen que expliquis quelcom sobre tu en la teva, digem-ne, tarja de presentació, per a que la gent sàpiga amb qui es pot intercanviar quatre paraules a internet, doncs no se'm va ocòrrer cap altre cosa que explicar (breument) com va nèixer el meu nick a internet, Catarrà.

Aqui us trasllado aquesta definició de Catarrà:

About me:Catarrà és el meu nick a Internet, i va nèixer a causa de que per primer cop en la història, un petit país anomenat Andorra va fer sonar el meu idioma, el Català, a Eurovisió... Jo encara visc en un estat on no tenen la vergonya de reconèixer que s'hi parla més d'un idioma, i no és capaç d'enviar mai, sigui sota la dictadura o sota la democràcia, una cançó en català a Eurovisió. Si en una ximpleria com aquesta estem així, com està realment el meu país, Catalunya?

L´electropop serbi

"Dancing Shoes Starry Skies" és l'últim disc de l'experimentat grup de Belgrad Intruder. Publicat aquest 2006 per Ammonite records, recull 10 temes, tots en anglès, en que la banda, fundada l'any 1991, continua evolucionant en la base electrònica de la seva música, assolint el que Intruder anomena en la seva plana a Myspace com a el so electropop propi i únic de Intruder.

Com ja hem comentat, Intruder va nèixer l'any 1991, l'any de la trencadissa balcànica, fundat per Nebojsha Markovic i Ivan Halupka. Des del seu començament, Intruder experimenta amb la música electrònica. Al començament volien crear un tipus de música electrònica d'ambient, però després també tempten els sons de la música techno.

L'any 1998, Intruder publica finalment el seu primer àlbum, "Experiment". L'any 1999 publiquen "Windows'99", l'any 2000 l'àlbum "Able", i el 2004 el disc "Strange kind of beautiful". L'actual veu femenina del grup, Ivana Smolović, s'incorpora a la formació el febrer del 2002.

I aquí teniu el videoclip d'una de les peces de l'últim disc de Intruder, "Soundtrack", que ja va ser publicat com a single durant l'any 2004. La cantant, Ivana, apareix durant tot el videoclip, el qual va ser dirigit per Stefan Arsenijević, guardonat en el seu dia amb l'Os d'Or del Festival de Cinema de Berlin.

Estació Camp de Tarragona

Finalment he visitat, ahir diumenge, la nova i flamant estació de Tren d'Alta Velocitat Camp de Tarragona. I no sé si començar per la primera, la segona, o la tercera impressió que m'ha donat.

Andanes de l'Estació Camp de Tarragona, amb el poble de Perafort al fons (Foto: Valentí Parrilla Aixelà)

Començaré pel començament. He anat en transport privat. Com no tinc cotxe ni carnet, aixó vol dir que m'hi han portat (o he fet de copilot). Trajecte d'anada Reus- Estació Camp de Tarragona: Agafem la T11 sortint de Reus per la carretera de Cambrils, direcció Tarragona, fins a l'accés a l'autopista AP-7, per on continuem el trajecte, doncs és gratuïta accedint a Reus i sortint a Tarragona (a l'alçada del polígon de Riu Clar). Sortim a la N-240 direcció Valls, autovía fins a Sant Salvador, i des d'allà calçada única amb dos carrils, un per sentit, i moltes rotondes. Ni una sòla indicació d'on està l'Estació Camp de Tarragona, fins que arribem a la petita rotonda on es troba l'accés, a mig camí entre la rotonda de Puigdelfí i Perafort, per una banda, i l'accés a Els Garidells, per una altra. I si us penseu que agafant aquella carretera trobareu a la cantonada l'Estació Camp de Tarragona, sou uns sòmines... fins que no estiguem en un lloc ben idílic i desconnectat de la civilització, no trobareu l'Estació Camp de Tarragona.

En total , gairebé 24 quilòmetres per fer via des de Reus fins a l'Estació Camp de Tarragona, des d'una ciutat de 100.000 habitants fins a un lloc perdut al mig del camp. I també 24 quilòmetres on en molts punts s'ha de reduir sovint la velocitat (peatges, rotondes, accessos,...) Caram, i si no arribo a anar de copilot, jo, sense carnet, com hi arribo? Tranquils, hi ha un servei d'autobusos, que segurament s'ha de pagar a part del bitllet del tren, que donen servei en funció de l'horari dels trens. I sempre queda la possibilitat d'agafar el taxi. En un article a l'Avui de la setmana passada, una usuària de l'AVE, per anar a Lleida des de Reus, va haver d'anar a l'estació Camp de Tarragona amb taxi, per un preu tan assequible com eren 31 euros (el bitllet de només anada en classe turista Camp de Tarragona - Lleida Pirineus només costa 15 euros amb 70 cèntims, interessant).

Què ens trobem? Una estació ben maca i acollidora, en un marc més tranquil impossible, on excepte l'AVE, ningú corre, entre boscos, vinyes, turons i planes. Al mig de la natura... Per quan de temps?

La veritat és que resulta clar que la inversió que s'ha fet en la infraestructura de l'AVE no s'ha fet pensant en criteris de les necessitats del nostre territori, el Camp de Tarragona, i l'únic que té de Camp de Tarragona és que hi és, si, però on no hi viu ningú, en mig del camp, dels boscos i de les vinyes.

I sí, en un indret que, quan es dispari el tret de sortida, les constructores treuran fum i faran calers a tort i a dret, especialment quan es posi en funcionament, algun dia, l'anomenat Servei de Regionals d'Alta Velocitat, que hauran d'unir les estacions de Lleida, Camp de Tarragona i Girona amb el Cap i Casal de Catalunya... El tren anirà com un llamp, però els gairebé 250.000 habitants de les ciutats de Tarragona i de Reus no sé si els atreurà haver d'anar fins a l'estació Camp de Tarragona per fer-hi cap a Barcelona (si no és que ens treguin els trens que disposem ara, que en són capaços, per qüestions de rendibilitat). En cambi, a la gent que a Barcelona no es pot permetre comprar un pis digne, a causa dels preus de mercat, se'ls portarà a omplir els municipis del voltant més pròxim a l'estació Camp de Tarragona, per tal de poder millorar de qualitat de vida, i us asseguro que no seran les classes més desafavorides les que hi faran cap, sinó classes mitjes i mitjes altes, que encara que siguin d'aquestes "categories socials" no es poden permetre comprar un pis mínimament digne a la capital catalana.

D'altra banda, ja a l'estació de Móra la Nova s'han quedat sense els trens de llarg recorregut diurn, que completaven el servei de regionals i donaven una qualitat de servei ferroviari a la comarca de la Ribera de l'Ebre a un nivell com el que hauria de continuar essent. Ara, per anar a Saragossa o a Barcelona, només poden agafar un dels pocs Regionals o Catalunya Exprès que hi fan cap, i queda el nocturn Costa Brava com a únic suplement. Veritablement, els polítics que tenim ajuden a construir un món que vol que els que no disposem de vehicle privat tinguem una vida vegetativa i no podem fruir d'un transport públic digne. I per anar a Madrid, els de Móra hauran d'anar fins a Saragossa a agafar l'AVE, quan abans podien agafar alguna combinació des de la mateixa estació riberenca.

Vestíbul de l'estació Camp de Tarragona (Foto: Valentí Parrilla Aixelà)

L'estació és molt maca, d'unes dimensions humanes. En aquest aspecte no se li pot criticar res, excepte que es mantindrà com nova durant anys, doncs si no hi vas expresament, allà no hi va ningú, i hi ha més membres del servei de seguretat i dels servei d'atenció al client que no pas passatgers o visitants de l'Estació. L'única botiga oberta, de uns quants locals disponibles, és una empresa de lloguer de vehicles (cosa ben natural, doncs si no hi ha cap taxi aturat esperant-te - i tantes discusions que hi havien hagut durant les setmanes anteriors entre taxistes - i l'autobús del servei públic no saps si es perdrà pel camí - com va passar durant els primers dies-, doncs un cotxe de lloger és el mès pràctic... O vols arribar camintant a Tarragona o a Reus?)

La tornada a Reus, en cotxe particular, és clar, l'hem fet passant pel poble de Perafort, per la TV-2231, fins a una rotonda a la N-240, mig quilòmetre per la nacional direcció Tarragona, fins agafar la T-750 que porta fins a la Refineria de Repsol, la Pobla de Mafumet i el Morell, i des d'allà la TP-7225 que desemboca a la C-14 just mig quilòmetre abans d'arribar a l'Avinguda Marià Fortuny. Impressionant!!!!

La Kinky Beat vindrà a Tarragona... des del Brasil!!!!

Mentre buscava informació sobre l'actualitat musical catalana, m'he trobat amb una grata sorpresa. El grup barceloní La Kinky Beat actuarà a Tarragona, més en concret al Pavelló Firal, el proper divendres 16 de febrer!!!!

Ells mateixos defineixen el seu estil musical de jungle/rock/reggae, tal i com podeu comprobar en la seva pàgina web a Myspace, i la veritat, es tracta d'un estil musical una mica eclèctic però molt atraient, i que et pot fer arribar a fer ballar al son de la seva música amb lletres de veritable crítica social. En els seus temes es barregen a més els idiomes, passant de l'anglès al castellà, i del castellà al català, no només quan canvies de tema, sinó fins i tot dins de la lletra d'una mateixa cançó.

Penso que és una de les millors bandes de fusió que han aparegut a Barcelona aquests últims anys, i si d'alguna cosa peco és de que només m'he comprat el seu primer àlbum, "Made in barna", publicat per Kasba Music el 2004. Ara ja porten tres discos (així que em falten dos), més un recopilatori que es veu que es publica a Mèxic, amb 17 temes dels seus tres discos anteriors...

Podeu llegir més informació a elSuplement sobre la gira del la Kinky Beat d'aquest 2007, que farà que per actuar a Tarragona el proper 16 de febrer hagin de venir directament... DEL BRASIL!!!

Bé, i com no, algun videoclip dels que es pengen al Youtube, no faltaria més...Però recordeu, no hi ha dues cançons de la Kinky Beat iguals. Es tracta de la peça "Dejar de pensar", del seu últim disc "one MORE TIME" (2006):

Quart disc en solitari del valencià Òscar Briz: Quart Creixent

El valencià Òscar Briz publica, de la mà de Ventilador Music, el seu quart disc en solitari i en la seva llengua materna, "Quart Creixent". Ja queda enrera la seva implicació dins de bandes com "Banderas de Mayo" o l'australiana "The Whitlams". A la seva llarga carrera musical ha demostrat defensar els seus temes en valencià, espanyol i anglès.

Produït per Josep Pérez i Tony Garcia, del grup Plastic Smile, "Quart Creixent" veu la llum finalment aquest mes del gener del 2007. Segons el mateix Briz, en aquest disc torna a proposar un canvi, per tal que els seus seguidors no s'acostumin sempre al mateix so musical. Així, barreja el so acústic amb la programació electrònica. Pel que fa a les lletres, però, continua reivindicant un èsser humà més noble però alhora rebelat a les imposicions artificials que l'aparten del planeta i la humanitat.

Dotze són els temes d'aquest quart àlbum en solitari d'Òscar Briz, amb lletres que varien de la reivindicació de la peça "La gent que jo busque" ("el seu rebuig és un vòmit sincer, la seua força saber qui no vol ser") a lletres més suaus com "A ca la Rosa" ("Si quan viatges mai no te'n canses, de gent hospitalària que t'obri camí..."). El tema "Tirar a matar" torna a començar amb una lletra contundent. D'entre els dotze temes n'hi ha un en espanyol, "La llamada".

Òscar Briz va començar cap als setze anys a formar part de diverses bandes musicals. La primera banda amb presència en el panorama musical va ser "Banderas de Mayo", amb el que va publicar tres àlbums ("Me siento bien" -1989-, "Mala raza" - 1990- i "Iris" - 1992-.). Aleshores comença un periple per diverses bandes que canten en anglès, fins que va a parar a Austràlia, on entra a formar part de guitarra i corista del grup "The Witlams", amb els que participa en la gravació del tercer LP del grup australià, "Ethernal Nigthcap", que passaria a ser l'LP independent més venut dels país continent.

Torna al País Valencià, i el 1999 edita el seu primer disc en valencià, "El temps ja ha arribat", on comença la seva carrera com a solista i cantautor. El 2003 publica el seu segon disc en valencià, "Purdesig", on amplia el ventall d'influències del seu primer disc en solitari. I l'any 2004 publica el seu tercer, i fins ara últim disc, "Identitat Aliena".

Font: elSuplement

Un dels quatre vídeos que podeu trobar penjats a Youtube amb l'actuació de l'Òscar Briz al Pop al Carrer del 2006 a la platja de Tavernes de la Valldigna (21 de juliol del 2006), cantant en aquest cas el tema "Personal", uns dels temes del nou disc acabat de publicar "Quart Creixent"

Veritat o Mentida...

A la vida ens diem les veritats, i amaguem la realitat amb mentides... Però en aquest cas es tracta de veritats i mentides més sanes, i per passar l'estona. M'ha arribat la invitació de la Jaka, i les regles del joc estan excel·lentment explicades per l'Arare.

Bé, aquí van les meves deu afirmacions, cinc de les quals són veritat, i cinc en són mentida...

* No he pujat mai al Dragon Khan, em fa molta por. Coses del vertígen.

* Sóc molt bon amic de la Marta Roure, que va representar Andorra al Festival Eurovisió l'any 2004, i va ser la primera cantant que ho va fer en català. Molts cops hem quedat a Barcelona, aprofitant que jo hi treballava i ella feia cursos d'art dramàtic.

* Els meus alumnes d'informàtica, durant el matí del 31 de gener del 1994, estaven al Liceu quan aquest es va començar a cremar. I jo a l'escola, sense enterar-me de res.

* Tinc quatre gats a casa meva: el Miolet, la Mioleta, el Triki i el Miki.

* M'encanta patinar. Alguns diumenges al matí baixo al Passeig Marítim de Cambrils i Vilafortuny i m'esplaio.

* Vaig coincidir a sopar diversos dies amb en Carles Bosch (conegut com a director del documental "Balseros" que va ser nominat als Oscars del 2004) a Sarajevo, just durant l'última visita de Lady Diana a Bòsnia i Hercegovina, un més abans de la seva tràgica mort.

* He publicat una gramàtica de l'idioma bosnià a travès de la Universitat Autònoma de Barcelona.

* M'encanten els cargols, i cada any hi vaig, a l'Aplec del Cargol de Lleida, amb els amics.

* Un amic meu és una estrella mediàtica televisiva en el país on viu. Tothom espera que digui que farà bon temps o es podrà anar a esquiar.

* He fet arrivar una cançó a TVE per que l'escollissin per participar a Eurovisió, però com era en català, no van fer-hi cas.

Bé, ara vosaltres opineu quines d'aquestes sentències són veritat i quines mentida, i els que volgueu, doncs afegiu deu frases més en els vostres blocs, en el cas que sigueu blocaires, és clar, i sinó, és una bona oportunitat per començar a escriure el vostre bloc. A divertir-se!!!

ANONYMOUS representarà Andorra al Festival d'Eurovisió 2007

Sí, senyors!!!! ANONYMOUS REPRESENTARÀ ANDORRA AL FESTIVAL D'EUROVISIÓ 2007, amb la cançó "SALVEM EL MÓN".

Els que volgueu escoltar la cançó (entre els quals em compto a mi mateix) haurem d'esperar algunes setmanes per poder gaudir de la cançó, que en principi serà cantada en català, amb la tornada en anglès.

Si voleu més informació sobre ANONYMOUS, podeu visitar els següents enllaços:

Anonymous (plana del grup a Myspace)

Anonymous (blog). Es veu que no es pot consultar en aquests moments per que ha superat l'ample de banda de la web.

Videos al Youtube

Aquí teniu l'enllaç a l'article que fa pocs dies es va publicar en aquest bloc sobre el grup andorrà: enllaç!!!!

Top Clips Musicals i elSuplement : vota el teu videoclip preferit!

ElSuplement i Top Clips Musicals et presenten l'enquesta Quin és el videoclip de la quinzena?. Si vols participar visionant tots els videoclips, i votant el teu preferit, trobaràs tots els videoclips candidats penjats a Top Clips Musicals, i per a votar-los només cal que visitis elSuplement, i deixis el teu vot...

Ja saps, si tens ganes de veure videoclips d'arreu del món, i votar el teu preferit, visita Top Clips Musicals i vota a elSuplement!!!!

Per si vols saber quin són els videoclips proposats aquesta quinzena, aquí tens la llista:

Fatal Bazooka - Faus ta cagoule (França)
Ceza - Yerli Plaka (Turquia)
Fazla - Zelena rijeka (Bòsnia i Hercegovina)
Grandi Animali Marini - Io amo il rock (Itàlia)
Sigur Ròs - Hoppipolla (Islàndia)
Apulanta - Koneeseen kadonnut (Finlàndia
Cris Joanico - Pell de melicotó (Països Catalans)
Cheba Maria feat. Hamid Bouchnak - 3omri (Marroc)
Roupa Nova - Volta pra mim (acústic 2006) (Brasil)
Relk - Elizakoak (Països Catalans)

Fatal Bazooka - Des de França, el Hip Hop que acompanya la guantera del cotxe tunejat del Neng!!!!

Estava cercant el video d'un grup, i en la recerca, em va sortir diverses vegades un mateix video que res tenia a veure amb el que buscava. I es veu que es tracta d'un tema que està triomfant en l'Estat Francès. El grup el formen uns personatges bastant emparentats amb el Neng del programa d'en Buenafuente (arribarà a treure un disc de temes brasilers?), amb el nom de Fatal Bazooka... I la cançó es titula "Fous ta cagoule"... La meva pronuncia i coneixement del francés és ínfim (si algun cop l'he intentat parlar, em surten directament frases en italià, ups)... i la veritat, el títol de la cançó, que també és el text de la tornada, a mi em sòna molt diferent... Una cosa així com "Fote't de cul"... Jo, de francès, un nyap... I vosaltres, enteneu el mateix que jo?

Cap de setmana important per a la representació d'Andorra Televisió a Eurovisió...

Aquest cap de setmana és prou important per a Andorra Televisió. Tal i com es va comentar en el noticiari del vespre d'ahir d'Andorra Televisió (el que vaig poder veure per internet, no sé si es va comentar en algun lloc més), aquest cap de setmana es reuneixen els 10 membres del jurat, format per treballadors d'ATV i alguns representants del món cultural del Principat, per tal d'escollir qui representarà a Andorra en el proper Festival d'Eurovisió 2007, que es celebrarà a Hèlsinki (Finlàndia) els dies 10 i 12 de maig d'aquest 2007.

Per als que no sou seguidors del Festival d'Eurovisió, us recordo que, com des del primer cop que Andorra va participar al Festival, l'any 2004 amb Marta Roure i el tema de Jofre Bardají "Jugarem a estimar-nos", Andorra ha de fer tots els exercicis, i un d'ells, el que suposo que és l'objectiu a assolir, és aconseguir arribar a la Final del dissabte 12 de maig. Per ara les participacions d'Andorra a Eurovisió es poden comptar per participacions a les semifinals dels dijous, on només els 10 països més votats assoleixen el passi a la final del dissabte. Andorra encara no ha aconseguit estar cap any entre els deu països de la semifinal més votats.

Tal i com reconeixia la responsable d'enguany del Projecte Eurovisió 2007 de l'ATV (per fi un any sense Rechi de responsable... Estarà entre el jurat? Si és així, ànims, serà un altre any -sic- ) escollir el representant a Eurovisió aquest 2007 serà difícil. S'han rebut 82 cançons candidates a participar, i 27 cantants també opten per posar-hi la veu (per al 2006 es van rebre, entre cançons i cantants, 34 candidatures). I aquest cap de setmana els 10 membres del jurat escolliran qui representarà Andorra d'entre les 10 propostes finalistes (quines seran? com s'han escollit?... Aquí ens quedarem amb les ganes de saber-ho...).

En les mans del jurat del Projecte Eurovisió està el fet de començar a fer diverses coses. La continuïtat de la presència del català a Eurovisió és un bon objectiu, però potser ara ja és hora de plantejar-se intercalar les participacions en català amb la d'altres idiomes, primordialment l'anglès. I esperem que l'espanyol no sigui present en cap dels casos. Apostar pel francès també sembla una aposta de perdedors (ni França vota per les cançons en francès, veieu com aquest any Mònaco s'ha tornat a retirar del Festival d'Eurovisió més multitudinari, amb 42 estats participants entre semifinal i final, amb les entrades de Sèrbia - "hereva" de Iugoslàvia i de Sèrbia i Montenegro -, República Txeca, Geòrgia i Montenegro -aquest cop ben soleta i amb no més de 700.000 habitants, com Malta o Islàndia si fa no fa- ).

I Andorra compta amb músics propis, que canten en català, en anglès o en castellà, primordialment. I de diversos estils musicals. Si Finlàndia va enviar els Lordi l'any passat, i va assolir per primer cop en la seva llarga presència al Festival d'Eurovisió l'esperada i mai arribada fins aleshores victòria, amb el hard-rock lapó, cal que Andorra envii sempre balades o cançons uptempo? Pot ser és hora de que Andorra Televisió aposti pel patrimoni andorrà (cantants, grups, compositors), sigui en català o en anglès, i que faci servir la participació a Eurovisió per a crear les bases d'una futura indústria discogràfica potent, que pugui produir músics del Principat i foranis, i que pugui treballar en dos mercats musical on Andorra pot aportar o guanyar molt: el mercat discogràfic en català, per una banda, i el mercat discogràfic internacional, bàsicament en anglès, per una altra banda. Suposo que a redòs d'aquests dos pilars s'anirien introduint també produccions destinades al mercat hispànic i francòfon (i perquè no el portuguès?). Si més no, sí ha de ser la plataforma per a la internacionalització de les propostes musicals de cantants i grups andorrans.

Si el jurat d'Andorra Televisió es posa d'acord, aquest 15 de gener coneixerem qui representa Andorra a Eurovisió 2007. Esperem que Andorra Televisió sigui valenta, i faci un gir de 180º respecte les tres participacions anteriors al Festival d'Eurovisió, que pot representar assolir per primer cop la participació d'Andorra en una Final del Festival del 2007. Ens veiem el 12 de maig a Hélsinki?

Anònims andorrans

Andorra és un país petit, però alguna cosa es mou en l’ambient musical del País dels Pirineus. Des de que Andorra Televisió participa com una televisió més al Festival d’Eurovisió, l’interès per la música ha crescut entre els més joves del Principat.

Alguns d'aquest joves s'han agrupat en grups com ara Anonymous, una formació de punk pop-rock amb més de dos anys a les seves espatlles, malgrat la joventut dels seus components. Lideren el grup el cantant i guitarra Niki, i el bateria Gallego, als que es van ajuntar, per tal de poder completar la formació, el guitarra Alejandro, i el baix Cristian. Canten en anglès, i s’han passat també a l’espanyol a proposta d’un promotor de venda de música per internet resident a Galícia.

Un dels seus propers objectius és poder representar Andorra al Festival d’Eurovisió aquest 2007, aprofitant l’empremta que ha deixat aquest any 2006 el grup finlandès Lordi. Alguns dels seus temes els podeu escoltar a la pàgina d'Anonymous a MySpace. Esperem poder gaudir d’ells també en català.

Tot va començar l’any 2004, quan dos amics de col•legi, el Niki i el Gallego, decidiren formar el seu propi grup punk rock prenent com a exemple els seus ídols 18Z i Sum 41. Malgrat les dificultats inicials, especialment pel fet de trobar els components que faltaven al grup, afins a l’estil musical, en un país tan petit com Andorra, finalment van poder completar la formació amb l’Alejandro i el Cristian.

El tema rei del grup és “She” (“Ella”), encara que també toquen temes com “SOS” i “Shit sucks”. Han gravat la seva primera maqueta a Orion Studios, d’Andorra la Vella, i ara estan buscant una discogràfica per tal de poder publicar el seu primer àlbum, encara que ja han participat dos cops al cicle de concerts d’estiu per a joves Dijous de Rock, a Andorra, així com concerts a Barcelona, Badalona, Sort, Lleida o Mataró, entre d'altres. La seva música també va estar present en la Cerimònia Inaugural dels Jocs dels Petits Estats d’Europa, celebrat a Andorra l’any 2005.

Font: elSuplement

Ràdio 4, l,emissora que us parla en català

Dos mitjans de comunicació en català poden desaparèixer durant els propers dies. En el moment en que escric aquestes línies, el comptador que va indicant els dies que queden de vida per a Ràdio 4 i per al Circuit Català de TVE informa que són 84 dies els que ens queden per gaudir d'aquests mitjans de comunicació de titularitat estatal i que mantenim amb els nostres impostos els catalans, segons la web Ràdio 4 és viva.

La població que viu en els territoris de parla catalana representen al voltant del 25% del pes demogràfic de l'Estat Espanyol. I hi contribuim al manteniment d'aquest amb els nostres impostos. Quan de temps haurem de veure i sentir que el nostre idioma, el català, és tractat com un idioma de segona per part d'un Estat on representem el 25% de la població?

Adduint la necessària reducció de despeses, la fins ara directora general de RTVE, la madrilenya nascuda a Catalunya, i que també s'expressa amb un català amb accent barceloní envejable, Carmen Caffarel, ha capitanejat un pla de sanejament econòmic de la RTVE que comportarà l'eliminació de més de 4.000 llocs de treball, molts d'ells amb jubilacions anticipades que disminuiran les despeses de RTVE, sí, però que tots els espanyols, i aquí també ens podem incloure els catalans, continuarem mantenint amb els nostres impostos mitjançant el pagament de les respectives jubilacions de persones que encara poden donar molta canya professional (tal i com ha passat en tantes i tantes empreses de l'Estat Espanyol, no ens enganyem, i que permet la contractació de nova mà d'obra amb contractes més precaris, sous més baixos, i amb la pèrdua de tots els beneficis que havien assolit els treballadors de totes aquestes empreses, enhorabona, sindicats, per la vostra feina de conxorxa amb l'Estat i les empreses!!!!).

I encara que s'hagin de retallar 4000 llocs de treball, ... Perquè un servei públic estatal dedicat a la informació i a la comunicació, com és la Ràdio i Televisió Pública estatal espanyola, no ha de tenir present en la seva programació que el 25% de la població de l'Estat Espanyol viu en territoris de parla catalana?

Uns faran campanyes per defendre els llocs de treball, però a part d'aquesta lloable causa, jo particularment vull expressar que mentre els catalans haguem de contribuir amb els nostres impostos a l'Estat Espanyol, i hi haguem d'acomplir amb una sèrie d'obligacions, entre els nostres drets hi ha d'estar també el dret a la nostra llengua i a la nostra identitat. Si ens volen, que ens vulguin tal com som dins de l'Estat Espanyol, si només ens volen per pagar impostos i no permetre que empreses amb seu social a Catalunya puguin adquirir empreses a d'altres indrets de l'Estat mitjançant campanyes mediàtiques desmesurades, i prefereixin que el capital alemany es quedi amb les empreses originalment de capital espanyol, entre d'altres punts a recordar, doncs que ens deixin decidir lliurement als catalans i catalanes quin camí volem seguir, si amb l'Estat Espanyol o com una Catalunya Independent.

I un dels nostres drets és que l'Estat que diu que en formem part i al que contribuim al seu manteniment (tant econòmic com social, etc) respecti els nostres drets lingüístics, i poguem continuar disfrutant del català en la ràdio i la televisió estatal espanyola... Si ens han de dir que ja tenim TV3, doncs mira, a Madrid tenen TeleMadrid, i a Andalusía Canal Sur, ambdues en castellà, així doncs, que RTVE faci programació en anglès o suahilli, quins collons, el castellà ja està present gràcies a TeleMadrid, Canal Sur, Tele5, Antena 3, Cuatro, La Sexta, la major part de cadenes de TDT amb abast estatal, i moltes d'abast autonòmic i local, i no en parlem de les plataformes digitals o de productes com Imagènio...

Bé, per concloure aquest article, us adjunto un reportatge que es va emetre fa poc més d'un mes a Catalunya Avui (Circuit Català de TVE), on es recorda que aquest 2006 va ser el 30è aniversari de Ràdio 4, la primera ràdio en emetre en català amb l'acabament de la dictadura franquista, i que sembla que, a l'igual que el Circuit Català de TVE, si les coses no canvien (ara estan a l'UCI, no ho oblidem) tindran l'esperança de vida més curta que la d'un èsser humà al tercer món (la comparació, reconec, és una mica dura, però també son dures les connotacions respecte el futur de la nostra nació).