Kiko Veneno : Hace calor
11 Des 2006El disc "Está muy bien eso del cariño" de Kiko Veneno (BMG Ariola, 1995) és un dels discos que han marcat una època, com a mínim en el meu cas.
No era un tipus de música que escoltès habitualment, però durant els tres mesos i escaig que vaig estar fent la prestació social en el Centre de Refugiats Bosnians d'Ajdovščina (Vipavska Dolina, Primorska, Eslovènia) es va convertir en part del fil musical de la meva vida, on sis voluntaris i objectors compartiem una soba (sí, una habitació per "sobar") en el centre de refugiats, entre l'octubre del 1995 i començaments de febrer del 1996. Com no, l'aportació musical debia de ser del Toni Téllez, que es managloriava de que era el "pinxadiscos" del bar musical de Moià, i que a l'escoltar la famosa cançó "El tiburón" a través d'una emisora italiana, deia que no coneixia la peça de res... Ja en tenia força d'underground, el Toni Karakulo. Peces com "Veneno", "Estaba lloviendo" o "Dime A" formen part, gràcies a aquesta experiència, de la banda sonora de la meva vida... I quan visiono (ara dèu fer anys que no la poso) la cinta de video que recull aquests tres mesos d'experiència intensa, profunda i irrepetible, moltes vegades la música i la veu de Kiko Veneno es fa present a la cinta de tal forma que inunda l'ambient, tal i com l'inundava en aquells precisos moments, i em fa repetir els calfreds i sensacions d'aquells moments, en que la Maria Teresa de la Vega tindria els cabells de punta de veure el grau de nicotina que s'olorava a la soba dels Katalonski Volonteri...
Video va... "Hace calor" (jo em quedo amb les altres tres citades a dalt)...
