Malgrat allò que alguns puguin creure, la trencadissa de Reagrupament no alegra ni a propis ni a aliens. I és que sona a cançó coneguda i non grata. Un nou cop que hom pot reconèixer en altres episodis de la nostra història. Perquè hi ha gent que s’omple la boca d’assemblearisme i democràcia mentre aquestes opcions els afavoreixen; Acostumen a ser, però, els primers a abandonar quan es veuen obligats a acatar les decisions de les majories  (Segueix)