El món està sota l'imperi d'unes quantes companyies multinacionals que semblen està per damunt del bé i del mal i que escapen al control de governs i organismes intenacionals. Em vénen al cap noms com Union Carbide, l'empresa química que va causar la mort de milers de morts a la ciutat índia de Bhopal als anys 80. Aquesta companyia va causar aquest desastre del qual encara no s'han responsabilitzat. Em ve al cap la companyia Shell, petrolera que va causar un desastre ecològic al país d'Ogoni a Nigèria i que entre altres coses va comportar la mort de l'escriptor Ken Saro-Wiwa defensor dels drets del país del Delta del Níger. Ara és actualitat una altra petrolera, causant del major desastre ecològic als Estats Units, concretament al delta del Mississipí.
Sembla que les societats desenvolupades i les del Tercer món són incapaces de posar fre a l'avarícia d'aquestes companyies. Sembla que som incapaços de demanar-los, d'exigir-los les responsabilitats que pertoquen.
La setmana passada hem assistit a les conseqüències nefastes dels poders econòmics que especulen amb la riquesa dels països. Són els mateixos poders econòmics que en bona mesura han portat el món a una de les majors crisis econòmiques que hem patit. Aquests poders financers que restaran intactes perquè els governs de les nacions i els estats són incapaços d'implantar regulacions fermes i eficaces basades en l'ètica i la moral que impedeixin i posin fre a les seves ànsies de riquesa. En canvi, assistim a retallades en drets socials que els governs i organismes internacionals sí que es veuen en cor d'imposar. Grècia i altres països en són l'exemple, com d'altres que vindran.
Els ciutadans són, com sempre, els que acaben pagant els plats trencats dels desastres que aquests poders causen. Els ciutadans i el planeta. És trist veure els grans governants mundials doblegant-se davant aquests poders. Passant per l'adreçador que a aquests els interessa. La gran despesa econòmica que amb recursos públics hem dedicat a salvar molts d'aquests poders ens han fet i ens faran a tots, a la majoria, una mica més pobres del què érem. Tot un trist panorama.
I no hi podem fer res per a aturar-los? Doncs amb l'actual sistema econòmic tot sembla indicar que no. Ens reformaran el mercat laboral que no crearà ni un sol lloc de treball, que no incentivarà l'economia, ni dels països, ni del món en general. Però que sí que ens deixarà a tots, encara més, més vulnerables a aquests especuladors i financers sense escrúpols que el lloc que els correspondria seria una presó. Els hi haurem dedicat recursos econòmics públics que el que faran serà deixar-los més ben posicionats per a seguir-nos fent mal a tots plegats. Al final, ho haurem tocat tot, menys a ells. I el pròxim cop que es posin d'acord, ens faran més miserables. I anar fent i anar aguantant. Què hi farem.
