TORREDEMBARRA - La vil-la del Moro de Torredembarra sera un camp estable d'ensenyament d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili - EL PUNT
CARINA FILELLA. Torredembarra
La vil·la romana del Moro, un dels jaciments mEs importants de la seva època, serà un camp estable d'ensenyament especialitzat d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), gracies al conveni que han establert la Universitat i l'Ajuntament de Torredembarra. A partir d'aquest curs, i durant cinc anys, la URV hi dirigira una intervencióoarqueologica anual amb una durada de tres setmanes. En aquest jaciment s'hi troben restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i una segona del segle I dC, estretament lligades a Tàrraco i a la Via Augusta. Un dels objectius principals de l'excavacoó sera descobrir «i entendre» l estructura de la casa més antiga, segons va assenyalar ahir Josep Anton Remola, arqueoleg i professor de la URV.
) |
) + Josep Anton Remolà mostra la zona dels banys de la vil·la del segle I dC. A la dreta, arqueòlegs que en aquests moments excaven el jaciment. Foto: J. FERNÀNDEZ |
La vil·la del Moro de Torredembarra es considera un dels jaciments més importants i millor conegut de l'ager tarraconensis (el territori de l'antiga Tarraco), que engloba dos edificis rurals antics: una vil·la de la segona meitat del segle I aC i una altra del segle I dC. Un dels objectius principals de les campanyes que des d'aquest curs i durant cinc anys organitzi la Rovira i Virgili en aquest jaciment serà precisament -entendre- l'estructura d'aquest habitatge roma mes antic, que es el mes desconegut, segons va assenyalar ahir Josep Anton Remolà, arqueòleg i professor de la URV.
L'acord establert entre la Universitat i l'Ajuntament de Torredembarra permetrà que aquest jaciment es converteixi en un camp estable d'ensenyament especialitzat d'Arqueologia de la URV. «Era molt important poder disposar d'un camp com aquest per poder posar en practica els coneixements teorics», va dir ahir Merce Jorda, degana de la Facultat de Lletres. El regidor de Cultura de Torredembarra, Gerard Ciuro, va afegir que les excavacions permetran recuperar aquest espai des d'una vessant científica però també divulgativa, ja que el jaciment podrà ser visitat com un espai més de l'antiga Tàrraco.
L'Ajuntament participarà en les excavacions finançant la contractació d'una empresa de serveis que cooperi en les tasques d'excavació i consolidació del jaciment juntament amb l'equip científic i els estudiants de la URV. Segons Ciuró, això suposarà una aportació d'uns 12.000 euros anuals.
La primera campanya d'excavacions amb estudiants d'arqueologia de la URV ja va començar el dia 23 d'octubre passat i hi prenen part sis alumnes. En campanyes posteriors s'hi podran sumar tambe els estudiants que realitzen el màster en arqueologia de la URV, que actualment son una trentena.
DUES VIL·LES EN UNA
De la casa mes antiga (d'epoca tardorepublicana) se'n coneix només una petita part, de la qual destaquen els banys, amb els quals es relacionen diverses estances pavimentades amb decoració de tessel·les. La segona, la vil·la d'epoca altoimperial, es va construir al segle I dC sobre les ruïnes enderrocades de l'antiga casa. Es un gran edifici orientat al mar i just al davant de la Via Augusta, amb un extens jardí porticat (peristil) i una zona de banys: «l'element fonamental de la casa son els banys, amb una zona calenta i l'altra freda, que tenen un estat de conservacio impressionant», va destacar Josep Anton Remola. Les restes corresponents al cos central de la vil·la, pero, es conserven nomes a nivells de fonamentacio. Els arqueolegs pressuposen que aquesta vil·la es va abandonar a finals del segle II o a començament del segle III dC.En aquest jaciment ja s'hi havien realitzat excavacions periodiques entre els anys 1998 i 2003, pero queden pendents dues grans actuacions: complementar el coneixement de les dues vil·les, que serà la tasca que hauran de desenvolupar els estudiants d'arqueologia i els arqueolegs professionals que hi prenguin part en aquests cinc anys; i, en segon lloc, consolidar i tractar museograficament el conjunt, de 6.455 m², que permetra posar-lo a punt per a les visites publiques.
