Americanització
17 Febrer, 2008 10:28
Publicat per csala,
General
Aquesta setmana vaig participar al Col·legi de Periodistes a Barcelona en una Taula Rodona amb els Directors de campanya de les diferents forces polítiques.
Bé, que quedi clar que jo no dirigeixo cap campanya, però vaig substituir a la directora de Convergència i Unió, la Joana Ortega (per cert som els únics que tenim ‘una directora’), que no hi va poder anar perquè es trobava en plena fase de reinterpretació i reorganització dels actes mentre no pugui tornar-se a incorporar el nostre candidat.
Em va sobtar la pro-americanització que defensaven els representants de PSC i PP. Persones a més, que havien participat dels oportuns seminaris que regularment s’imparteixen al continent americà sobre la matèria. Sé que a Convergència i Unió, també n’hi ha de persones partidàries d’americanitzar les campanyes electorals, però jo m’hi mostro absolutament en contra.
En dues ratlles i simplificant moltíssim, entenc que s’americanitza una campanya quan augmenta la dependència del consultor polític, de la comunicació, de la tecnificació i de l’espectacle visual que tan sols busca guanyar vots, s’externalitza la vida de partit que com a tal deixa de governar la seva projecció pública en els moments més importants; en una campanya a l’americana és buida de contingut la ideologia, la proposta política, les idees sobre valors, sobre model de societat... és diu en cada moment allò que la gent vol escoltar (encara que això també passa bastant quan la fem a la "catalana").
Evidentment que cal professionalitzar el marketing polític, i és evident que presentar un candidat no és com presentar un iogurt, però, digueu-me inocent, crec que no podem refusar la idea d’una campanya electoral com la d’una simple projecció de les idees d’una formació política i la d’un candidat que les lideri i defensi fermament.
Resulta evident, que l’auditori, ple de professionals de la comunicació i d’alguns consultors polítics, no era ben bé el que volien escoltar, però crec que van agrair la sinceritat.
Em refermo que no cal emmirallar-nos amb els EEUU per mobilitzar, persuadir i dissuadir, els teus electors, els indecisos, i els potencials votants dels altres candidats, sé que és una batalla perduda, però interpreto que anar per aquest camí és simplement un nou element de desafecció política.