Comencen les llegendes... o no, potser és real!
El paradís enmig del gran desgabell xinès. Aquest racó de món dins la Xina, va ser com trobar el paradís. Necessitavem descansar de tant xinès, i tot i haver molts xinesos, evidentment, la zona era molt tranquila. I després de totes les mogudes que vam viure durant el viatge, necessitavem com mai un lloc tant tranquil com aquest. Tranquil i preciós. Suposo que estareu amb mi quan dic preciós, oi?
Fa uns dies, la Luci va dir que regalava kéfir. Jo n'havia sentit a parlar dels seus beneficis (dels del Kéfir, els de la Luci, no sé...), doncs li vaig dir que jo en volia. La veritat és que encara no he anat a buscar-li, perquè no he tingut temps. Luci et prometo escriure't durant aquesta setmana per venir a buscar-ne el cap de setmana que ve. O potser durant la setmana. No sé.
Bé doncs, tot i haver sentit a parlar dels beneficis del kéfir, m'he estat informant. Doncs resulta que hi ha tres maneres de fer kéfir. O potser són tres tipus de kéfir... Això no m'ha quedat clar. De fet, no ho especifica enlloc. Faré veure que ho he entès i explicaré els tres procesos de manteniment del kéfir.
Aquest mem me'l va enviar el Roc. Aquest noiet que escriu amb molta simpatia i que amb els seus articles ric molt!
A part, el nom de Roc m'agrada molt. I una cosa curiosa que he de dir d'aquest nom és que abans de conéixer cap persona que es digués Roc, vaig coneixer un gos, el de la meva germana! Ara, fins i tot el fill de la meva companya de feina es diu així. I a sobre és el patró del poble on treballo.
Bé, doncs l'he fet, perquè m'ha semblat un mem simpàtic, tot i que no entenc fins a quin punt interessa tot això a la gent. Però, a mi m'ha servit de teràpia. "algu és algu"...
Aquesta setmana m'estan passant unes coses ben estranyes. Bé, estranyes tampoc seria la paraula correcta, perquè segurament són coses que han passat a molta gent. Però a mi m'han passat en una setmana i ho trobo curiós.
Un altre dia ja explicaré d'on venen les mandales i per a què s'utilitzaven. Avui però us penjo el dibuix d'una mandala sense color.
Jo aquests dies estic molt nerviosa, doncs em dedico a pintar mandales per relaxar-me. No sé si em relaxen massa, només sé que em passa el temps i no he pensat gaire. Això és molt!!!
De fet, li diuen gorg i jo més bé veig un riu molt esverat. Aquest gorg, és molt conegut per la llegenda que expliquen.
La llegenda explica que un tigre va saltar el riu d'una banda a l'altra fent un salt al mig d'una pedra.
El que va passar al Txad, va ser la gota que va fer vesar el vas i la desconfiança plena de la majoria d'ONG's i altres.
En aquest cas, ara pagaran justos per pecadors. Qui s'atreveix a confiar en organitzacions sense ànim de lucre ara? Aquestes petites organitzacions que en prou feines tiraven, ja que tenien pocs recursos, ja poden anar plegant, o directament que s'ajuntin amb les grans ONG's, pq a partir d'aquesta, i després de ja diverses estafes, ningú mourà un dit.
Fins on ha arribat la falta d'escrúpols dels humans? Que no ho pararem? O que estem esperant, un premi al més fill de puta? al menys humà?
És una vergonya tot el que ha passat. Però més vergonya és, saber que t'estan gravant, i seguir amb tota la parafernàlia. És que no m'ho puc creure!
Amb tot això, Catalunya en surt escaldada. Sempre som pel mig... Els pilots que van detenir, són catalans. I un pilot, després de perdre els nervis (a part d'haver-ho perdut gairebé tot), ara el govern del Txad no vol deixar-lo anar, per amenaces directes al govern d'aquell país.
La conclusió que jo puc treure de tot plegat, és que no puc refiar-me de res, ara mateix.
NO TINC MÉS PARAULES
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
