Paisatge olfactiu de Catalunya
Olorar, percebre, ensumar, flairar, vagar, sentir... processos que emmarcats en el paisatge ens proposen una redescoberta del territori a través dels seus elements intangibles, immaterials, invisibles.
http://www.paisatgeolfactiu.cat/
Paisatge olfactiu de Catalunya
El projecte
Les
olors formen part del paisatge. La primacia de la vista en la cultura
occidental ha deixat en un segon pla les altres capacitats perceptives.
Però l’olfacte és un sentit molt potent a l’hora de viure, evocar o
reimaginar un paisatge.
Des
de molt antic les diverses civilitzacions han utilitzat les olors com a
expressions simbòliques. El cultiu de roses neix als jardins de
l’antiga Xina Imperial. Testimonis literaris ens parlen de perfums i
ungüents, però també de la pesantor dels espais quotidians. De la cort
perfumada dels Mèdici a les pensions i tavernes que reconstrueix
Balzac. En la llengua també ha quedat registrat un món associat a les
olors: olor de santedat, olor de mort, frescor nocturna.
Tanmateix,
l’arribada de la modernitat i, al segle XVIII, els inicis de
l’higienisme marquen una autèntica revolució perceptiva en el sentit de
l’olfacte. L’amuntegament, insalubritat i mortalitat de la ciutats se
situa en la base de la reforma urbana. Filòsofs, polítics, enginyers,
metges... impulsen la desodorització. Cerdà estudia la influència de
l’orientació dels carrers en la circulació de l’aire.
Els
avenços mèdics i les polítiques de salut permetran de dissociar
progressivament les olors de la malaltia. Al segle XX la ciutat densa i
la ciutat jardí no es diferencien per les condicions de salubritat o
higiene. El canvi dels valors socials ens ha portat a redescobrir
determinades olors, com la dels cellers o la dels pins. Aromes del
paisatge que, paradoxalment, avui es compren al supermercat. La
marginació de les olors a l’espai públic és paral.lela a la seva
revalorització als espais privats.
Les
olors defineixen la identitat dels llocs i tenen un paper molt
rellevant en la percepció del paisatge. És una percepció especialment
subtil que involucra diversos òrgans corporals. L'olfacte té una gran
potència evocadora que la col.loca en una posició singular en el
tractament del paisatge en la mesura que ofereix diàlegs temporals
individuals i col.lectius. Geografies invisibles que amb la hibridació
i canvi del territori adquireixen més valor a l’hora d’habitar-lo.
Aquest
projecte s’adreça doncs a documentar i divulgar la dimensió olfactiva
dels paisatges de Catalunya. Les olors responen al fenomen objectiu de
l’existència de mol.lècules dissoltes a l’aire. El terme paisatge
olfactiu designa la percepció de les olors d’un territori per part de
la població.
El
Paisatge olfactiu de Catalunya és una exploració sensorial i, a la
vegada, un recorregut geogràfic. Un exercici de reconeixement de la
diversitat olfactiva associada als diferents paisatges de Catalunya.
Ambients naturals i urbans, com els camps de tarongers i els mercats,
però també paisatges en desús, territoris de la urbanalització o espais
que perden la sensualitat olfactiva.
El
projecte prestarà especial atenció a la identificació d’olors
desaparegudes o en vies d’extinció pròpies d’uns contextos espacials i
temporals determinats. En aquest sentit, pretenem de recuperar i
preservar fragments de la memòria olfactiva de Catalunya.
Les olors integren un patrimoni immaterial que és reconegut per la UNESCO com un element que cal documentar i difondre.
A
diferència de les imatges o els sons existeix una dificultat objectiva
per a la conservació i reproducció de les olors. Cal recordar aquí el
fracàs dels intents que s’han realitzat en el cinema.
Per
això aquest projecte es basa en la combinació de diversos elements. En
primer lloc, la creació de relats que tracten de transmetre la
percepció que tenim les persones d’una determinada olor. Es tracta,
òbviament, d’una de les moltes possibles. Sigui com sigui, intentarem
de reflectir fins on sigui possible la diversitat que caracteritza la
societat contemporània. Així la primera persona dels relats és
canviant. No cerca reproduir estereotips sinó més aviat suggerir una
reflexió entorn les diferents formes en què els individus i els grups
es relacionen, viuen i interpreten el territori.
En
segon lloc, per a cada olor s’elaboren fitxes explicatives que contenen
els seus efectes, descriptors i els grups mol.leculars que la componen.
Així mateix s’inclou una indicació de caràcter temporal i espacial per
documentar el context territorial en què es produeix cada olor.
Les
fotografies s’usen en el marc d’aquest treball per situar-nos en el
fenomen representat tenint en compte que l’olfacte es relaciona amb
altres sentits, com la vista, formant cadenes perceptives complexes.
Les
diverses olors es presenten geolocalitzades per mitjà d’un mapa de
situació. A través de les etiquetes podeu cercar paraules clau que
relacionen diversos paisatges, en ocasions aparentment diferenciats.
