Enderroc de l'antiga fàbrica Creus
El previst enderroc de l'antiga fàbrica de Ca Creus és evident. L'interès patrimonial de l'edifici recau sobretot en la seva singularitat, al ser la única fàbrica que restava dempeus dins el recinte murallat del centre històric. A nivell arquitectònic, les obertures de les finestres (típiques de qualsevol edifici industrial de la època) i els pilons de ferro forjat seria alguns dels principals valors.
El tipus de localització d'aquesta fàbrica és més pròpia del període dels inicis de la industrialització que no pas de la segona meitat del segle XX (la fàbrica tancà per allà finals dels 70, la botiga al mateix carrer Forn Nou molt més tard). A nivell general foren diversos els motius pels quals les fàbriques anaren sortint del barri antic: els sorolls, les males olors, les sirenes d'entrada i sortida dels treballadors, etcètera. Tot plegat feia que l'activitat manufacturera no fos gaire compatible amb la funció residencial del lloc. També hi hagueren altres raons socials: una part de la petita burgesia veia massa a prop les revoltoses classes proletàries.
Ha estat curiós com ha hagut de ser després de l'aprovació de l'enderroc que aquesta fàbrica ha aflorat en l'imaginari col·lectiu de la ciutat. A part d'uns quants, qui sabia on estava l'antiga fàbrica de Ca Creus? la desaparició material de l’edifici és òbvia. No sabem que en quedarà del patrimoni toponímic, alguna cosa farà recordar que allà hi havia Ca Creus?
