Patrimoni de Valls

«El conjunt dóna força i sentit.» És el que sentenciava ahir el professor del departament de geografia de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Blay i que resumeix l'essència dels debats de les Primeres Jornades d'Estudi i Divulgació de les Terres del Gaià, celebrades a Santes Creus. El riu Gaià és el comú denominador dels diversos nuclis que integren la seva conca, heterogenis i distribuïts entre tres comarques, però que estan prenent consciència de territori. Partint d'aquestes característiques, la seva vertebració actualment no és fàcil, però en les jornades d'ahir ja van apuntar-se algunes estratègies que, a la vegada, han de servir per preservar els valors patrimonials i naturals que tenen les terres que ressegueixen un curs que encara no fa 70 quilòmetres fins a arribar al mar.

Entre el patrimoni tangible s'hi troben nombrosos castells, molins i altres elements lligats al riu i barraques de pedra seca. Però «què cal fer quan un poble té aquest patrimoni?», es preguntava ahir Héctor Hernàndez, membre de l'associació mediambiental Hort de la Sínia. Jordi Blay ho té clar: ser «valent» i «plantejar des del punt de vista local quins llocs interessen i cal preservar», i després «fer una actuació conjunta al territori» del Gaià. És la manera com poden prendre sentit tots els elements sorgits a redós del riu però que per si sols tenen un significat incomplet.

Tot i la permanència d'aquest patrimoni tangible, n'hi ha un altre, el de la biodiversitat de la conca, que ha sofert molts canvis en els últims decennis, i, tot i mantenir encara hàbitats i fauna immunes a la mà de l'home, s'ha produït «un abandonament de l'activitat agrícola i desforestació en alguns trams, i un increment de les infraestructures i la població al litoral», afirma Jaume Solé, d'MN Consultors en Ciències de la Conservació. Solé, com Blay, va deixar damunt la taula algunes reflexions sobre la necessitat de trobar la fórmula per gestionar el territori i preservar el valor que té. En aquest sentit, el geògraf va apuntar la creació d'un parc natural, com a organització independent de qualsevol administració, per impulsar aquesta vertebració de les Terres del Gaià. Blay va argumentar que, «tot i que un parc natural té l'objectiu de conservació de la natura, fa temps que es plategen incorporar elements del patrimoni tradicional». Solé, però, no hi està d'acord per la rigidesa de la normativa que regula un parc, que seria incompatible amb «l'heterogeneïtat del territori», i apunta cap a un consorci de municipis.