L’AMULET FÀL·LIC DEL VILAR
Aquest és un dels nombrosos objectes recuperats durant les excavacions realitzades a la vil·la romana del Vilar i que ens parla del món de les creences i la superstició en època romana. Es tracta d’un penjoll en forma de fal·lus, molt senzill i de formes geomètriques i simples. Està confeccionat en bronze i la part superior presenta una argolla circular que permetria portar-lo penjat al coll.
Pels romans, la bruixeria i sobretot el “mal d’ull” eren un perill temible. L’enveja i la ràbia contra una persona generaven una força maligna que es projectava contra l’individu objecte d’aquest sentiment. Aquest “mal d’ull” podia causar mala sort, malalties, infertitlitat, mort prematura, bogeria i tot tipus de calamitats. Per tal de protegir-se, es recorria als amulets fàl·lics. Per als romans no tenia cap connotació obscena sinó que era símbol d’abundància i bona sort. Fal·lus de pedra eren emplaçats a les entrades de les ciutats i de les cases. El déu Príap, que mostrava sempre un gran membre sota els seus vestits, era el protector dels horts i els jardins i garantia la presència de fruites i hortalisses als rebosts de les llars. L’amulet fàl·lic del Vilar, doncs, tenia una funció apotropaica i protectora, tant per homes com per dones però sobretot, com altres amulets, eren els infants qui els duien ja que eren els més indefensos davant la bruixeria.
Judit Ciurana Prast