Literatura contra repressió

26 Novembre, 2007 17:13
Publicat per 5sentits, Tardor literària

L'altre dia parlàvem de la presentació de La postguerra literària a Tarragona.Avui volem parlar una mica més del llibre, i per no deixar-nos res al tinter reproduïrem el magnífic pròleg del professor Magí Sunyer que precedeix els diferents articles que el formen:

 

Literatura contra repressió

Aquest llibre és una altra constatació dels bons resultats que proporciona la col·laboració entre l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, concretada en les jornades d’estudi sobre literatura tarragonina. En el marc de la Tardor Literària, s’han dedicat seminaris a revisitar l’obra i l’actuació de personatges com Domènech Guansé i Joan Puig i Ferreter i a moments culturals de la ciutat com el Modernisme literari i la postguerra. Era absolutament imprescindible emprendre aquesta línia d’actuació. Una ciutat com Tarragona, amb una demostrada vitalitat literària present, no podia continuar ignorant la seva tradició ni podia renunciar a explicar-la als forans. Poques vegades resulta tan justificada la implicació de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament en una empresa ciutadana; poques vegades, també, un departament d’una universitat arrelada en un territori compleix tan precisament una funció alhora científica i social. Confiem que la col·laboració perduri, perquè resten moltes facetes de la vida literària tarragonina per explorar.

Temps difícils, foscos, repressius, els de la postguerra, sobretot per a la cultura catalana i per a la democràcia. El desenllaç de la guerra de 1936-1939 va significar la completa derrota de la cultura catalana. Sense pal·liatius, sense escletxes. El franquisme va obrir ben poques espitlleres per respirar, durant gairebé quaranta anys. Des de les execucions, les presons i les multes dels primers anys fins a la plena funció de la censura que perdurava durant l’agonia del dictador, l’exercici de la repressió va resultar implacable, i unes quantes generacions la van patir. Vam demanar la conferència-marc d’aquestes jornades a Agnès Toda, que elabora una tesi doctoral sobre la resistència cultural antifranquista al Camp de Tarragona, i , des de la consideració que la panoràmica hauria resultat incompleta en una ciutat que és seu arquebisbal i en què l’estament eclesiàstic exercia una important influència, vam proposar a Lluís Maria Moncunill, home de vasta cultura i bon coneixedor, per experiència pròpia i per interès, del medi, que parlés de l’església tarragonina de postguerra i dels capellans literats.

Entre els escriptors que ja s’havien fet conèixer a la preguerra però que van escriure la part més substanciosa de la seva obra en la postguerra, entre els que haurien pogut formar part d’una generació noucentista tarragonina, vam triar un poeta, Joan Antònio i Guàrdias, i un traductor, Joaquim Icart. Del primer en va parlar Carme Mas, que ha adreçat la seva activitat investigadora més coneguda a l’obra de Dolors Monserdà però que és també una bona coneixedora de la literatura de la ciutat. Vam pensar en Josep Maria Escolà, professor de Filologia Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona perquè s’ocupés de la tasca de Joaquim Icart, conegut sobretot com a traductor del llatí; la sorpresa va venir de l’engrescament amb què va acollir la proposta, resultat d’una antiga coneixença amb Icart que es reflecteix en el text i en el títol de la intervenció sobre l’«humanista del segle xx».Entre els que per edat no s’havien pogut donar a conèixer abans de la guerra, vam considerar que els escriptors més significatius de la ciutat eren Josep Anton Baixeras, Ramon Comas i Olga Xirinacs. Emili Samper, que ja havia publicat una biografia i una antologia de la poesia de Comas i Maduell, va ser l’encarregat de fornir una semblança del que va denominar «nàufrag enmig de la tempesta». Dels altres dos, conscients de la magnitud i de la diversitat de la seva obra, vam preferir tractar-ne aspectes parcials. Montserrat Palau , professora del nostre departament de la Universitat Rovira i Virgili, es va ocupar de la narrativa de Josep Anton Baixeras; la professora i crítica Lluïsa Julià va acceptar l’encàrrec d’estudiar la poesia d’Olga Xirinacs. En el marc de les mateixes jornades es va presentar una antologia de Miquel Melendres, un altre dels poetes del període, triada per Francesc Guirado.

Llum contra foscor, estudi d’una època marcada per la censura i l’elogi de l’estupidesa. La cultura té munició pròpia, que no fa rajar sang de les venes però serveix per restablir veritats i intentar fer justícia, ni que, en alguns casos, sigui a destemps. Fins aquí la nostra comesa, per ara; els lectors l’han de completar.

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs technorati tags: , , ,

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: