Poca broma. Cal llegir amb calma la circular que la senyora alcaldessa a repartit entre els veïns per donar explicacions sobre l’increment de les retribucions d’alcaldia. L’opacitat en les gestions municipals s’identifica amb una mala praxi, però enterbolir les informacions per confondre ha estat sempre una pèssima estratègia política que si, a més, es fa per escrit resulta difícil de no evidenciar.
Per tal de no caure en el parany de desviar l’objectiu de la polèmica intentaré destriar el gra de la palla per poder mantenir la decisió de comentar estrictament l’acció política reflectida a l’article d’opinió.
Pel què fa a les “retribucions… al voltant de 1.080 euros mensuals” dir que en un principi no vaig ser capaç de saber si el desplaçament del vuit a la dreta responia a un error tipogràfic causat per les presses o a una rectificació pública del que ella mateixa va afirmar al Ple. No diré res més que, segons s’ha pogut comprovar, la nòmina d’alcaldia del mes de setembre ha sortit amb un import de 1.800,00€, NETS!
“Aquest sou municipal vindrà subvencionat”, afirma. Té raó l’alcaldessa quan comenta que Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Decret 69/2008 d’1 d’abril per finançar els sous dels alcaldes. Ho va fer, com be diu, per reconèixer i recompensar en part la dedicació que cal fer als ajuntaments. El què no deu recordar és que també es va fer per intentar limitar els abusos de molts càrrecs electes que s’adjudicaven sous a plaer contribuint a escanyar els minsos recursos municipals.
Per si algú té curiositat, convé saber que la convocatòria per al 2013, recollida en la Resolució GRI/1402/2013 de 21 de juny, explica quines són les quantitats a percebre en cas que es compleixin els requisits i s’aprovi la sol·licitud. A l’Article 3.2 d’aquesta Resolució s’indica l’import total màxim mensual que la Generalitat aportaria en cas de “dedicació completa”: 1.458,81 euros/mes. I l’Article 7.2 especifica: “el pagament de les quotes empresarials que correspongui serà a càrrec dels ajuntaments”.
Deixant la part legislativa per a que cadascú la interpreti com bonament pugui, cal afegir, i és important recordar-ho, que al Ple de constitució de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia ja es va fer repartiment d’aquesta suposada subvenció anual. Concretament la senyora alcaldessa va explicar que, per tal que la subvenció no es perdés, ella cobraria 600 euros per 4h/setmanals de dedicació i, el suposat sobrant, es va adjudicar al 1r.Tinent d’alcalde, que encara el cobra. Informació que recull aquesta Acta de l’Ajuntament. La resta de retribucions que s’indica en el comunicat es deuen haver anat afegint posteriorment.
No m’atreviria a dir quantes vegades es pot repartir una mateixa subvenció ni quant pot estirar-se per cobrir tots els pagament dels càrrecs electes però, davant les àmplies explicacions donades, tornaré a recordar que la decisió de presentar-se a un Ajuntament, la de formar part del seu govern i la de reduir jornades laborals són decisions personals, individuals i voluntàries. Com també ho seria renunciar-hi si un es veu sobrepassat per una feina que vista des de fora semblava fàcil de qüestionar. En canvi les raons personals i les voluntats individuals no haurien de servir mai per justificar una acció política com és carregar un nou sou a un Consistori. No sé si ara he sabut explicar millor on rau el problema.
“…informacions malintencionades… amb voluntat de desestabilitzar el govern…” Sobre les intencions que la senyora alcaldessa li convingui veure no es pot opinar, però que un govern no es desestabilitzi en aprovar un sou de 1.800 euros per una jornada de 12h. i ho faci perquè la informació es fa pública, com a mínim, hauria de donar molt que pensar.
Insistiré a dir, les vegades que calgui, que no s’estan qüestionant les hores de dedicació dels membres del govern, perquè les desconec, ni es valora si la feina que es fa durant aquestes hores és bona o dolenta. Això ja s’anirà veient. Aquí es qüestiona que algú, sigui qui sigui, pugui adjudicar i adjudicar-se sous a càrrec de les arques públiques amb la impunitat que dóna creure que ningú s’assabentarà i que si algú s’assabenta, farà l’orni.