Xavier Sabaté

11 de setembre, optimisme del cor

article publicat al Diari de Tarragona l'11 de sertembre de 2007

L’article 8 de l`Estatut estableix que l’Himne de Catalunya és Els Segadors. Però un servidor era partidari del Cant de la Senyera. Els Segadors és un himne guerrer , parla d’armes, d’enemics i amenaça ( “ que tremoli !! ”). Però els catalans hem preferit sempre parlar de germandat, fidelitat, llibertat, anhels ( futur ) o assenyalar el camí ( objectius ) com el Cant de la Senyera.

I l`aire alegre i optimista del segon és millor que el to menor i trist del primer. Aquests dies, a l`hora de fer propostes sobre el futur de la nostra nació, cal mirar les coses amb optimisme, pensar més en el futur que en el passat, en objectius clars i en la germandat –avui en diríem solidaritat – dels propis catalans i catalanes. 

Optimisme perquè mirant les coses amb una mica de perspectiva, mai no havíem gaudit de tanta pau i llibertat com ara. I perquè hem iniciat una nova etapa amb l’entrada en vigor d’un nou Estatut que, amb el tradicional pragmatisme català, hem de mirar d’aprofitar fins al final amb ambició nacional i voluntat social. 

Pensar més en el futur que en el passat perquè la realitat actual de la nostra nació i del món sencer és infinitament complexa. Fa temps que hem trencat les fronteres a Europa perquè sabem que és l’única manera de sobreviure fins i tot com a civilització occidental amb uns valors i un estat del benestar als quals no volem renunciar. 

I necessitem assenyalar un camí clar que dugui a algun lloc real i no imaginari. Un camí possible i compartit per la immensa majoria de catalans El cant de la Senyera parla de germandat, antítesi d’imposar una sola idea de catalanisme. Els catalans ens hem sentit sempre orgullosos de respectar la diferència i la diversitat. Per això, entre altres coses, se’ns havia considerat sempre un país avançat.

A aquestes alçades, pensar tots igual pertany al passat i no té futur  I els qui vivim al sud valorem la germandat més que ningú en unes terres on sovint se`ns ha assignat el paper dels germans pobres  Tenim adversaris que no ens volen. Alguns són politics però no és cert que siguin tots iguals.

En tenim en molts altres indrets, en centres de poder financers i mediàtics, en propagadors d`ideologies que no ens convenen, en corporacions que no tenen en compte la nostra cultura ni la nostra personalitat sinó que ens en volen imposar altres.

En ocasions l`adversari el tenim a casa. Són les nostres pròpies febleses i contradiccions i sobretot quan oblidem que som un país petit que no té altre camí que unitat, treball i esforç.  Els socialistes mirem el futur amb to musical major, amb optimisme i voluntat de tirar endavant. Ja saben allò de Gramsci de l`optimisme del cor i el pessimisme de la intel·ligència. Ens apuntem al primer. 

Xavier Sabaté 

1r secretari del PSC al Camp de Tarragona

Discurs a l'ajuntament de Valls el dia 10 com a Delegat del Govern de la Generalitat

1 - Salutacions  

Il·lustríssima alcaldessa, autoritats, alcaldes i regidors, amigues i amics: Des de fa 4 anys el Govern organitza o se suma a actes que organitzen els ajuntaments a cada una dels set territoris on hi té delegacions. 

• Per estendre si és possible encara més la celebració de la Diada 
• Per conferir-li major solemnitat 
• Per donar a entendre que aquest govern pensa i té la voluntat de descentralitzar al màxim possible la seva acció i dotar de major protagonisme cada territori i els ajuntaments en particular. 

Per això vull agrair la bona disposició de l’ajuntament de Valls i de la seva alcaldessa que ens ha deixat afegir i participar i al final organitzar conjuntament aquest acte a la capital de l’Alt Camp  

2 – la Diada, motiu d’Unitat 

Tots els 11 de setembre són iguals en allò fonamental. La reafirmació de les nostres conviccions, d’aquelles que ens uneixen a una gran majoria de catalans i per tant, hauríem d’aprofitar per aprofundir en aquells motius que constitueixen veritables llaços d’unió  entre els qui creiem en la nostra identitat com a nació i en els seus trets fonamentals: 

• la defensa de la nostra capacitat i voluntat de decidir
• la nostra manera de veure i de viure el món i els valors de la civilització occidental
• la nostra cultura i la nostra llengua en particular

i potser els més importants

• sentir-nos part d’una mateixa història
• i refermar la nostra voluntat de continuar-la   

3- Cap Diada no és igual 

Però ens trobem a una Catalunya que ha canviat radicalment, no ja respecte a 1.714, sinó a fa un parell de dècades. La mundialització, la competitivitat, els desplaçaments, la concepció del temps i de l`espai, el multilingüisme son noves condicions de vida que en alguns casos resulten ser problemes però en altres noves oportunitats que hem d`aprofitar. D`aquí que ens haguem de plantejar com abordem les noves situacions, les noves demandes socials. I en la mesura que ho encertem, el futur del nostre país quedarà assegurat.

Tots els qui som aquí tenim la voluntat de preservar la nostra identitat nacional, esta clar. Però no existeixen identitats eternes. Hi ha cultures que han desaparegut, algunes d`elles mil·lenàries com la nostra. I això ha estat així

• perquè no han sabut adaptar-se als nous temps, a les noves circumstancies i no han sabut guanyar adeptes a la seva causa ni captar les noves generacions o les persones que els venien de fora.
• O perquè des de fora els ho han dificultat o impedit
• O per ambdós motius  

4 – Dues feines a fer

Per això tenim dues feines a fer:

• La reivindicació de tot allò que creiem just per Catalunya. I en aquest punt, com a poble democràtic que som, exigim l`acompliment de les lleis en primer lloc, l`acompliment estricte i sense excusa ni dilacions. Tot just acabem de posar en marxa els mecanismes del nou Estatut i, independentment del que pensi cadascú, aquesta es la nostra màxima llei i no podem baixar la guàrdia. 

• Creant les condicions perquè els no convençuts s`incorporin a participar del nostre projecte. I això s`aconsegueix si bastim un país on tothom ens sentim orgullosos de viure, on assolim una bona  qualitat de vida, on hi hagi igualtat d`oportunitats. Si som competitius econòmicament, si hi ha treball de qualitat per tothom. Si em que la nostra cultura i la nostra llengua siguin assequibles i fàcils. En definitiva, si posem els mitjans perquè tant els que sentim la pàtria catalana com els qui no, acabem formant part d`un sol projecte i d`un sol poble

5 – Al Camp e Tarragona i a Valls també tenim feina

Ja es veu que això no son feines d`aquelles que avui en diríem virtuals. Son ben concretes i abasten tot el territori, també a la regió del Camp e Tarragona, també a l`Alt Camp i a Valls. Vivim un moment concret de la historia que encara tenim pendent – ho encetem ara – l’ordenació territorial d’aquestes comarques; ens ha arribat l’AVE i és un gran avenç però tenim pendents altres infrastructures que ens posicionaran molt millor i a Valls en particular, tant l’autovia Tarragona – Montblanc com la Reus- Alcover com la carretera Valls – El Vendrell.

Tenim noves oportunitats però també nous reptes perquè l’economia te alguns problemes que hem d’abordar amb altura de mires i sense perdre cap oportunitat. Ja sabem que tenim un país petit però hi ha de cabre tot allò necessari per tenir el mes alt grau d’autosuficiència o independència possibles en els camps d’altres infrastructures imprescindibles com l’energia, l’aigua o la logística.  

6 - No ho deixem tot a les administracions 

Tenim molta feina, però als catalans no ens ha espantat mai perquè ja estem acostumats a haver de treballar mes que els altres pobles per preservar la nostra identitat i per projectar-la cap al futur. Però ens equivocaríem si ho deixéssim tot a les administracions, al Govern, al Parlament o als ajuntaments.

És una tasca a la qual estem tots i totes cridats. Pensem com pensem. Sortosament, el catalanisme està molt estès i és millor, imprescindible que sigui així, plural i no únic perquè els intents de monopolitzar el catalanisme han fracassat sempre. Ja ho tenien clar des de Valentí Almirall fins Prat de la Riba per posar exemples ben diversos.

Si no hi cabem tots al catalanisme, Catalunya no tindrà futur i tots volem que en tingui. Així que tots sigui quina sigui  la nostra manera de pensar estem cridats a posar el nostre gra de sorra. A Valls es obligat dir tots cridats a fer pinya  I a tots els territoris. La societat civil, les entitats, els ciutadans i ciutadanes han de prendre part en la construcció – un país no s`acaba de construir mai i el nostre ja s`ha demostrat que menys – de Catalunya. 

7 – Resum: mirem el passat però també el futur 

Per acabar, glòria als nostres avantpassats, als qui mes van lluitar per Catalunya. Sense ells no seriem on som, mai no els agrairem prou la seva contribució. Però per ser dignes hereus seus ens hem de plantejar el futur amb ambició nacional, amb fermesa, amb compromís social, amb lleialtat, buscant sumar i no excloure, treballant be, amb rigor i eficàcia. Per la Catalunya d`abans i la del futur, pels catalans que l`habiten i els qui vindran. 

Visca Catalunya

i Visca Valls  

Valls dilluns, 10 / setembre / 2007