Abstenció!!!

24 Febrer, 2008 16:35
Publicat per csala, General

Com estaran les coses quan els M.H. Barrera i Maragall demanen el vot en blanc o l'abstenció a les properes Eleccions Generals.

Preparem-nos, no perquè la gent faci cas als dos ex-presidents, sinó perquè es veu venir la necessitat de tota una sèrie de profundes i serioses actuacions sobre la baixa participació de les eleccions a Corts. Les reflexions sobre la necessitat d'aquestes actuacions, és una situació que es produirà entre les 19 h. i les 21 h. del dia 9 de març, reflexions que ocuparan a tots els tertulians de les emissores i televisions abans que els resultats de les primeres enquestes es facin públiques i mentre aquestes no agafin una forma de resultats.

Això si no és produeix, d’aquí a allà, algun fet excepcional que incentivi la participació, i la veritat que no l’espero, perquè tots els que em venen al cap són motius o fets detestables.

Resulta evident que Catalunya viu una situació de crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions. Ho ratifica el darrer estudi del CEO sobre l’índex de satisfacció política, estudi que podeu consultar a:

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_50461871_1.pdf

Els elevats nivells d’abstenció registrats tant als referèndums com a les darreres convocatòries electorals, testimonien el distanciament d’una part important de la ciutadania respecte la política, així com una preocupant pèrdua de valors democràtics. Cal comprometre’s a dur una sèrie de mesures per a canviar una tendència de la qual en som els únics culpables els que ens dediquem a la política.

No podem oblidar-nos, el dia següent de les votacions, de la constant i creixent crisi de participació, i s’han de prendre compromisos per mirar de retornar la confiança en el sistema pel que tant van lluitar les generacions immediatament anteriors a la nostra (almenys a la meva).

Alguns compromisos que m’han agradat i he extret del document programàtic de CiU:

Garantir per llei la celebració de consultes ciutadanes en qüestions de gran importància i debat social que així ho requereixin.

Substituir el sistema de llistes tancades per un nou sistema mixt que permeti als electors escollir directament llurs representants, així com aquelles forces polítiques que millor puguin representar els seus interessos.

Respectar la voluntat ciutadana expressada a les urnes, tot garantint el respecte escrupolosament democràtic a la llista més votada per tal que pugui governar.

Reconèixer des de l’Estat i les seves institucions el dret a decidir per a nosaltres mateixos sobre allò que ens és propi.

Garantir la participació ciutadana en la vida parlamentària propiciant el dret de petició i una major i més dinàmica relació entre electors i electes, aprofitant totes les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Vetllar per una escrupolosa separació de poders reformant el Tribunal Constitucional per evitar la repetició de situacions com les produïdes darrerament i per garantir un arbitratge just entre l’Administració de l’Estat i les Comunitats Autònomes.

Establir els mecanismes que garanteixin avaluar periòdicament la tasca dels càrrecs electes per tal d’afavorir un contacte més directe d’aquests amb els electors.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Kosovo i Parlament

20 Febrer, 2008 21:57
Publicat per csala, General

Els que seguiu més d'aprop el dia a dia de la política, sabreu que avui al Parlament no s'ha pogut debatre una proposta de resolució sobre la independència de Kosovo perquè onze diputats de CiU no hem pogut donar suport a la proposta de canviar l'Ordre del Dia. Canvi de l'Ordre del Dia que no han acceptat altres partits com el PSC, IC, Ciutadans o el PP.

Vull explicar en el meu bloc el perquè jo no hi era, i vull fer-ho no perquè serveixi de justificació, sinó perquè sento aquesta necessitat especialment després de llegir moltes tonteries sobre la qüestió, comentaris com que si era una conspiració, o que si els diputats som uns dropos i ens aixequem tard i no se quantes altres bagenades han provocat doncs aquesta nova entrada al bloc.

Bé, doncs el cert és que avui he arribat al Parlament a les 8.54 h. del matí (consta als serveis d'accés), amb temps suficient, el Ple començava a les 10 h, més d'una hora. Els que hem coneixeu sabeu que sóc matiner, exageradament matiner, i que allà on he tingut responsabilitats polítiques sempre he intentat arribar als llocs fins i tot abans que la resta de persones que hi treballen.

Així doncs, com us dic he arribat amb temps més que suficient, he aprofitat per repassar unes qüestions al despatx, i passada mitja hora he anat a una reunió, convocada a les 9.30 h. al Comitè Electoral de Campanya (logística) a la seu d'Unió al carrer Nàpols, ben aprop del Parlament de Catalunya (8 min. a peu). -Una reunió que segurament no s'hauria d'haver convocat, o millor encara, no hi hauria ni d'haver-hi anat-. Ha estat allí, on ens hem assabentat de l'estratègia per ensenyar les nostres vergonyes, i les vergonyes de la política en general.

Els que estàvem a la reunió i som diputats, tant de CDC i UDC, i han pogut pujar a un cotxe a la porta del partit, han arribat pels pèls a la votació, els que no hem pogut pujar al cotxe, i hem fet la carrera pel Parc de la Ciutadella, ens han faltat 'uns segons' per poder votar.

El cop ha estat efectista, maquiavèlic. ERC s'hi ha prestat. Jo convido als mitjans de comunicació a que partir d'ara facin un seguiment dels diputats que estan presents a les 10 h. del matí al Saló de Sessions, de ben segur que els colors a la cara els sortirà a uns altres.

Certament, he sentit ràbia, molta ràbia, riure per no plorar, però estic segur de treballar a fons en la meva tasca parlamentària, però per passar comptes de tot això, ja arribarà el moment, fins aleshores jo avui em sento víctima d'una estratègia política que ningú va preveure com a possible ni 24 hores abans a la reunió de grup que ordinàriament fem cada dimarts. No obstant tot això, he d'oferir les meves disculpes a tots aquells que cregueu que la meva no presència a la votació i la no discussió d'aquesta proposta de resolució en aquest Plenari els pugui ferir la seva sensibilitat.

Per cert demà estreno TAV per anar a Barcelona, espero que sigui puntual i ràpid, demà també és un dia PQ4, comença la Campanya Electoral, que encara que no ho sembli, aquesta no ha començat encara. Penso transmetre sensacions de l'aventura.

Per la resta, sé que em sabreu disculpar, i ja en parlarem del contingut del debat sobre la proposta de resolució de Kosovo, que s'ha de debatre en el proper plenari. Avui mentre s'assenyalava la lluna, tothom s'ha quedat mirant el dit. M'enteneu oi?.

 

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Americanització

17 Febrer, 2008 10:28
Publicat per csala, General

Aquesta setmana vaig participar al Col·legi de Periodistes a Barcelona en una Taula Rodona amb els Directors de campanya de les diferents forces polítiques.

Bé, que quedi clar que jo no dirigeixo cap campanya, però vaig substituir a la directora de Convergència i Unió, la Joana Ortega (per cert som els únics que tenim ‘una directora’), que no hi va poder anar perquè es trobava en plena fase de reinterpretació i reorganització dels actes mentre no pugui tornar-se a incorporar el nostre candidat.

Em va sobtar la pro-americanització que defensaven els representants de PSC i PP. Persones a més, que havien participat dels oportuns seminaris que regularment s’imparteixen al continent americà sobre la matèria. Sé que a Convergència i Unió, també n’hi ha de persones partidàries d’americanitzar les campanyes electorals, però jo m’hi mostro absolutament en contra.

En dues ratlles i simplificant moltíssim, entenc que s’americanitza una campanya quan augmenta la dependència del consultor polític, de la comunicació, de la tecnificació i de l’espectacle visual que tan sols busca guanyar vots, s’externalitza la vida de partit que com a tal deixa de governar la seva projecció pública en els moments més importants; en una campanya a l’americana és buida de contingut la ideologia, la proposta política, les idees sobre valors, sobre model de societat... és diu en cada moment allò que la gent vol escoltar (encara que això també passa bastant quan la fem a la "catalana").

Evidentment que cal professionalitzar el marketing polític, i és evident que presentar un candidat no és com presentar un iogurt, però, digueu-me inocent, crec que no podem refusar la idea d’una campanya electoral com la d’una simple projecció de les idees d’una formació política i la d’un candidat que les lideri i defensi fermament.

Resulta evident, que l’auditori, ple de professionals de la comunicació i d’alguns consultors polítics, no era ben bé el que volien escoltar, però crec que van agrair la sinceritat.

Em refermo que no cal emmirallar-nos amb els EEUU per mobilitzar, persuadir i dissuadir, els teus electors, els indecisos, i els potencials votants dels altres candidats, sé que és una batalla perduda, però interpreto que anar per aquest camí és simplement un nou element de desafecció política.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Volen pagar als morts!!!!

12 Febrer, 2008 20:31
Publicat per csala, General

L'últim article del bloc us explicava de la nefasta gestió dels nous ajuts de l'emancipació que ha fet la nostra Generalitat; no massa millor sembla que li van les coses a la Llei de la Dependència, i sinó, mireu l'article que sota el títol "El retraso de la Ley de Dependencia obliga a pagar por miles de muertos", que va aparèixer el dimecres dia 30 de gener a la plana 38 de el diari El Pais.

D'entrada sembla que les comunitats governades pel PP, estan fent autèntiques salvatjades, i dic salvatjades, perquè agradarà o no la norma, atropellarà o no competències - que sí que les atropella -, però el respecte a la norma aprovada que teòricament pot afavorir a molts milers de persones no pot boicotejar-se, com s'està fent per exemple, a la CA de Madrid o a la CA Valenciana.

Us encoratjo a llegir l'article. Fent-vos un resum, resulta que aquí no es boicoteja la norma, però són tan mediocres en la gestió que ho sembla. Resulta que moltes de les persones que havien sol·licitat els ajuts, s'han mort, i allà va la primera perla que apareix a l'article: "Sólo en Cataluña, el director del programa para la Dependencia de la Generalitat, Jordi Tudela, calcula que serán entre 4.000 y 5.000". Atenció 4.000 o 5.000 possibles beneficiaris ja s'han mort, de totes aquelles persones que ho havien sol·licitat, un 10% més o menys, ens han deixat sense haver rebut cap ajut ni haver cobrat res, i atenció perquè el fletxa (el director del programa) ho remata tot dient que a Catalunya, es seguirà treballant sobre aquestes sol·licituds com si la persona estigués viva. "Ha sido evaluada y se le hará un plan individual de atención con la ayuda que le corresponda. En función de eso se abonará a sus herederos." (a mi, a més de brutal des del punt de vista de política social, aquesta fòrmula em sembla una barbaritat des del punt de vista jurídic).

No us sembla increible, no m'extranya el testimoni d'una afectada, filla d'una sol·licitant que ja ha traspassat quan diu: "No soporto el anuncio de televisión", com ho ha de suportar???. La frustació envaeix a moltes famílies i moltes persones que se'ls hi havia promès masses coses. Però ells feliços, com si no pases res, com si l'economia funcionés, com si la gent arribés a final de mes amb facilitat. He llegit algun article penjat fa pocs dies a TINET, sobre "lo bons" que són els del PSOE, i "lo dolents" que són els del PP, quina visió més limitada i simplista. Hi ha dies que sento vergonya aliena pel fet de dedicar-me a la cosa pública com a representant polític, com no ens han de perdre la credibilitat davant de tanta mediocritat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Emancipació: Confussió interessada o mediocritat en la gestió d'ICV???

09 Febrer, 2008 21:32
Publicat per csala, Medi Ambient i Habitatge

El passat dimarts, el diari AVUI treia a la llum pública que és a Catalunya on s'han presentat més sol·licituds de les noves ajudes a l'emancipació. Un total de 5.491 de les 33.199 que s'han presentat a tot l'Estat. Fins aquí cap sorpresa, crec que tots podiem tenir clar, que Catalunya, seria el lloc on més instàncies es presentarien, fins i tot, si m'ho permeteu, si tenim en compte l'anunci del col·lapse de la web del Ministeri els primers dies en que es van penjar els formularis, em semblen fins i tot poques sol·licituds, però això ja ho anirem avaluant, al que anava...

D'aquestes més de 30.000 sol·licituds presentades en el conjunt d'Espanya, 1.880 ja han estat validades positivament, però el més sorprenent és que a Catalunya, tot i ser molt actius en consultar sobre la normativa i presentar sol·licituds, resulta que d'aquestes 1.880, tan sols dues, si "2", sol·licituds començaran a pagar-se a finals de febrer.

I això contrasta amb el fet que mentre a Galícia cobraran 731 sol·licitants, o a Andalusia, 372, aquí, a Catalunya, tan sols, 2. La causa, segons fonts del ministeri, que es va produir una "confusió" entre la Generalitat i l'executiu espanyol, una qüestió que es va resoldre durant la segona setmana de gener, però el Ministeri, sembla que a hores d'ara, tan sols ha rebut resposta sobre dues de les 5.491 peticions catalanes.

No sé si tindrà massa més repercussió aquesta situació, però resulta lamentable que més enllà que jo segueixi considerant inadequada la fórmula tant normativa com política que s'ha utilitzat per instaurar aquestes ajudes, és deplorable que errors en la gestió facin perdre la possibilitat que molts, molts joves, que s'han espabilat en precampanya electoral a rascar de la repartidora socialista, és quedin sense l'ajuda, i a més els gestors surtin de 'rositas'. El conformisme s'ha instaurat en la nostra societat.

 

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Lingüicidi

07 Febrer, 2008 21:26
Publicat per csala, General

L'aigua, l'habitatge, l'atur, la situació econòmica i el terrorisme, centren aquests dies els focus informatius de tots els mitjans, però ves per on, que el PP ha cregut necessari centrar la problemàtica del país en la discussió al Parlament de Catalunya d'una proposta per eliminar la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensanyament.

No ens em d'extranyar que això sigui així, en realitat, la premissa consisteix en utilitzar novament Catalunya com a camp de batalla de la guerrra per a la Moncloa, tal i com ja ha succeït en el passat recent amb l'aprovació del nou Estatut de Catalunya.

La realitat de la convivència del sistema educatiu a Catalunya es basa en que el conflicte no existeix, no és un qüestió d'actualitat, no és un problema que estigui instal·lat a la societat, però el PP, repeteix, repeteix i repeteix que si que n'hi ha de conflicte, i que el castellà és perseguit a Catalunya. El Partit Popular ha abonat la mentida, que no per repetida deixa de ser-ho.

Resulta evident que la llengua catalana és una llengua petita i feble, resulta evident que cada cop és més difícil escoltar català als nostres carrers, i resulta evident també que la llengua catalana precisa d'una sobreprotecció sino volem que desaparegui.

El Govern andalús ha proposat aquesta setmana que pugui aprendre's català a les seves escoles oficials d'Idiomes, i a banda de la reacció errònia del PP, no podem obviar l'oportuna aparició d'en Bono que diu que no permetrà que s'utilitzi el nostre idioma català al Congrés. Res que anem enrera com els cracs, que és com dir que no anem enlloc. Quanta pedagogia política i cultural ens fa falta encara a tota la classe política.

Per cert, sortosament, la proposta del PP al Parlament català, ha estat clarament derrotada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs