Reines magues

Em van ensenyar que aquella era la nit màgica. I jo me la passava intentant, sense èxit, mantenir els ulls oberts per aconseguir veure aquells tres enormes camells que portaven mags de vestidures exòtiques i que s’acabaven els torros i el cava que els deixàvem damunt la taula del menjador. El meu descontrolat neguit mai aconseguia desvetllar-me i m’aixecava cada matí decepcionada per l’oportunitat perduda de saludar personalment la comitiva. Res que no quedés compensat a la vista de l’escampall de paquets que em trobava mentre acabava de fregar-me els ulls endormiscats.

Anys més tard, devia sospitar que els regals no podien entrar per aquelles finestres tancades i que era impossible que tres reis, per molt mags que fossin, poguessin abastir un món d’infants en una sola nit.

Vaig saber, doncs, que aquells paquets de colors vistosos que m’embogien no viatjaven des de l’Orient. Venien d’una petita botiga de joguines, prop de casa. S’encarregaven amb temps i les famílies anaven pagant a compte una petita quantitat cada setmana, estalviada no se sabia com. No existien els grans magatzems, ni les targetes de crèdit, i les botigues properes fiaven les compres als veïns de recursos ajustats que tardarien un quants mesos a saldar el deute. D’aquí sortien les meves joguines.

I entraven per la porta, després de pujar tres pisos sense ascensor, en múltiples viatges, per poder cobrir les il·lusions de tots els habitatns d’aquella casa. I no les carregaven reis, no, ni mags!. Arribaven dels braços d’una mare que, després d’un dia de treball, esperava pacient que la son rendís la canalla inquieta per passar-se la nit traslladant els regals fins al menjador de casa, tot vetllant que el soroll dels papers no despertés la curiositat dormida. Més tard, retirava l’avituallament reial de la taula, descuidant les engrunes oportunes per mantenir actiu l’imaginari infantil. Ella era la reina de tanta màgia. La meva reina maga capaç de construir, any rere any, una nit màgica per a mi.

No recordo quina edat devia tenir quan ho vaig descobrir. Només sé que, lluny de decepcionar-me, aquell conte m’ensenyava que la màgia viu amb mi cada dia de l’any i que té nom de dona.

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

En fa 40, dels 40… I què?

Tinc una amiga que té un avi que s’acosta als noranta. M’explica l’home que va haver de patir els quaranta anys de dictadura sencers i que li ha tocat viure quaranta més d’impunitat i de silenci.

Hi ha un bri de tristor a la veu quan recorda els anys de repressió franquista i tanca els ulls per mirar endins mentre comparteix vivències poc glorioses d’aquella època. No se’n sent orgullós, diu. “Els millors van morir a les trinxeres i els més innocents encara són hostes de les cunetes”

Però finalment va morir, diu sense entusiasme. Aquell 20 de novembre de fa 40 anys va morir. Massa tard per a alguns i amb massa pompa per a la majoria que seguíem l’esdeveniment amb l’ànsia d’una espera perllongada en excés. Jo no vaig destapar cava aquell dia, afirma, la meva ampolla havia caducat feia anys.

Silenci.

I què?, es pregunta, va morir un home i quedava tota una elit militar, eclesiàstica i aristòcrata sòlidament instaurada que ha esdevingut inamovible. Va morir l’home i li va sobreviure tota una gernació que ha legislat durant tots aquests anys per protegir-se. Transició! – somriu endins – li van dir transició democràtica i han passat 40 anys més sense que un sol dels governs hagi denunciat aquell cop d’estat i la brutal repressió que el va sustentar.

Millor no mirar enrere, diuen, els malparits! – L’ira li espurneja la mirada clavada en un punt indeterminat de la paret. Abaixa els ulls, sense esma.

Jo en tenia set, fa 80. El pare el van treure de casa i no va tornar. La mare va haver d’aixecar quatre fills de republicans tota sola, gràcies a les aportacions d’amagat de famílies amigues. Molts dels nens de la meva edat podien anar als menjadors socials a omplir-se la panxa però els fills de republicans no teníem aquest dret…

Silenci.

Quan vaig ser més gran em vaig afiliar a les JONs per poder accedir a certs privilegis bàsics -abaixa el cap i el mou d’un costat a l’altre, com negant uns fets massa durs per justificar-los. No me’n sento orgullós, repeteix per enèsima vegada. Vaig sobreviure com molts, alçant la mà i cantant el cara al sol. Tenia amics que participaven d’organitzacions clandestines, però jo no en volia saber res. La mare sempre ens demanava prudència i silenci. I jo no he estat mai valent… –una llàgrima lliscava fins als llavis sense que ningú l’aturés.

Les darreres paraules de la mare encara demanaven que no ens fiquéssim en problemes –continua, mentre la boca dibuixa un somriure irònic- no es va adonar mai que ja hi érem ficats. Ens hi havien ficat quan van prendre el pare, quan ens van esporuguir la vida, quan van decidir silenciar-nos, quan vam acceptar aixecar el braç, quan vam decidir sobreviure…

Avui fa 40 anys que va acabar una dictadura i es va iniciar el silenci més vergonyant de la història d’Europa. Un silenci que ha negat la memòria històrica i que continua impedint obrir fosses i tancar ferides.

Publicat dins de General, Política | Feu un comentari

Trossets del pressupost 2015 -Retribucions-

El darrer trosset del pressupost que comentaré té a veure amb una qüestió que va aixecar molta controvèrsia en el seu moment: els sous dels membres de govern. Alguns van afirmar que no representaven una despesa perquè estaven subvencionats. Ara podem veure les dades que s’han pressupostat.

 

 

Afegir que aquí no estarien contemplades les assistències a Plens i Comissions que, en principi, cobrarien només els regidors que no disposin de nòmina.

Comentari:

Les subvencions per retribucions a càrrecs electes són de la Generalitat. Com ja s’ha comentat, en aquests moment aquesta entitat porta un retard de pagament d’un dos anys. Per tant, el 2015, com ho va fer el 2014, l’Ajuntament cobreix la despesa total per aquest concepte.

Pressupost d’Aiguamúrcia 2015

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Trossets del pressupost 2015 -Les factures del “calaix”-

Un altra qüestió que també va suscitar certa polèmica va ser la suposada quantitat de factures que l’equip de govern actual va “trobar” en entrar a l’Ajuntament dins de calaixos, sense comptabilitzar i/o pagar.

Bé, fins que l’Estat va obligar a aflorar totes aquelles despeses que els ajuntaments anaven pagant segons disposaven de efectiu, era pràctica habitual retenir les factures (la majoria de vegades d’acord amb els proveïdors) i anar-les introduint al pressupost i pagant conforme s’anaven generant ingressos.

Es continua fent? Sí. L’apartat 1.2 de les conclusions del pressupost presentat, indica que l’Ajuntament d’Aiguamúrcia té a la seva comptabilitat 55.394,24 € de despeses pendents d’aplicar al pressupost. És a dir, aquestes despeses no es poden incloure al pressupost perquè no disposem de suficients ingressos per pagar-les (i farien desquadrar el pressupost). I allà estan, en un “calaix” de la comptabilitat financera que hauria d’estar eixut en finalitzar l’any però que s’arrossega un any rere l’altre.

Curiosament, a l’apartat 2.1 de les mateixes conclusions, s’indica que al pressupost del 2014 en aquest calaix hi havia només 34.763,05€ de despeses pendents de pagament.

Pressupost d’Aiguamúrcia 2015

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Trossets del pressupost 2015 -Inversions-

Recordem que es consideren inversions les obres i compres d’immobilitzat que el Consistori té previstes realitzar durant l’any. Totes les obres han d’incloure la despesa que es preveu durant l’any i la seva forma de finançament (és a dir, d’on sortiran els diners per pagar-les)

Trossejant, trossejant, una altra de les inversions que ha causat certa polèmica ha estat la següent:

 

Comentari:

Cal recordar que les subvencions, en general, no es cobren per avançat. Es cobren un cop acabades les obres i amb els pagaments degudament justificats.

Alhora cal recordar, també, que l’Ajuntament està obligat per llei a pagar les factures dels seus proveïdors en un màxim de 30 dies.

És a dir, entretant no es reben les subvencions, l’Ajuntament hauria d’anar liquidant els deutes que van comportant les obres (certificacions). Com? Aconseguint crèdits bancaris, demanant a Base bestretes a compte de les quotes d’impostos o qualsevol altra font de finançament.

Pressupost d’Aiguamúrcia 2015

Publicat dins de General | Feu un comentari

Un trosset del pressupost 2015 – Inversions-

Diuen que els pressupostos municipals són un rotllo incomprensible. I potser tenen raó. Entendre’ls no resulta gens fàcil. I intentar explicar-los, quan t’ho pregunten pel carrer, encara ho és menys.

Per aquells que tinguin curiositat per saber què diuen tants fulls plens de lletres i números intentaré trossejar la informació per tal que pugui ser més digerible, tot aclarint que no sóc cap experta en pressupostos públics i que aquest nivell d’anàlisi el pot fer qualsevol amb una mica de paciència.

Recordem que:

1. Un pressupost s’entén com una previsió anual d’ingressos i despeses. És a dir, quants ingressos preveiem aconseguir i com ens els volem gastar. Talment com faria qualsevol a casa seva. Quant ingressaré i què podria fer amb això.

2. Per elaborar un pressupost, doncs, es tindrà en compte els ingressos que un preveu cobrar durant l’any i la despesa s’haurà d’ajustar i estarà limitada a aquest import.

3. Un pressupost no reflecteix la situació econòmica real de l’ajuntament. Dit d’altra manera, que quadrin no vol dir que l’Ajuntament estigui bé. La situació real de l’Ajuntament només es pot saber amb el resultat de la gestió comptable que contempla tots els deutes d’altres anys i el dèficit acumulat, si n’hi ha. Amb el pressupost només podem conèixer les intencions de com l’equip de govern pensa gestionar els diners que s’ingressin aquest any.

Un cop clars aquests tres punts, m’agradaria compartir algunes de les informacions que conté el pressupost per aquest 2015.

Podem començar amb unes de les inversions previstes:

 

Comentari:

El PUOSC és una subvenció de la Generalitat. Actualment la Generalitat té una demora de pagament d’entre 1,5 i 2 anys. Què vol dir això? Doncs que l’Ajuntament haurà de preveure formes de finançar aquesta despesa mentre no cobri la subvenció sol·licitada.

Pressupostos 2015 Aiguamúrcia

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

El Ple de Nadal en una pàgina

Val a dir que aquest cop m’ha semblat la sessió plenària força més distreta del que és habitual. Per primera vegada, alguns veïns han trobat una via per interpel·lar els responsables polítics més enllà dels bars i han aconseguit elevar una inquietud popular a un Ple. No puc més que aplaudir i encoratjar una iniciativa que demostra que la ciutadania té a les mans eines suficients per fer valer la seva voluntat de fer-se sentir i de forçar als polítics a donar explicacions públiques i clares a les seves demandes d’informació.

I com ho van fer? Simplement van fer arribar dues preguntes a un membre de l’oposició amb la voluntat expressa que les traslladés textualment, tal i com ells/elles consideraven que havien de ser expressades, en una intenció clara i intel·ligent d’evitar distorsions o interpretacions involuntàries, tant per part del missatger com dels interpel·lats.

La lectura es va fer textual i la resposta va ser que no s’entenia l’enrenou que havia provocat la jubilació de l’actual treballadora de la llar d’infants. “Només és una jubilació i les coses continuaran com fins ara”, s’ha dit. Ara ja ho sap tothom i queda oficialitzada la resposta. Inquietuds resoltes, doncs. Ves si n’és de senzill!

A banda d’aquest tema, val a dir que l’apartat de precs i preguntes va estar força peculiar, també. Entre d’altres qüestions interessants cal destacar que l’oposició ha volgut, també, fer constar en acta la negació d’informació per part de l’equip de govern. Segons s’exposava, s’han fet diverses instàncies, demanant extracte de la targeta de crèdit que utilitza l’alcaldia, nòmines dels diferents regidors, explicacions sobre diferents factures de serveis o els costos d’execució d’alguna obra, entre d’altres.

Al tema de la targeta utilitzada per l’alcaldessa, ella mateixa va explicar que “no existeix cap targeta”. Que es tracta de tres targetes conjuntes amb un compte únic, una d’elles a nom d’ella, que es fan servir per… no vaig aclarir per a què. Ho lamento. Pel que sembla, davant la dificultat de separar els registres bancaris de les tres targetes s’ha demanat l’extracte de totes elles i… tampoc vaig poder treure l’aigua clara de quin motiu impossibilita facilitar-lo. M’haig de tornar a disculpar.

Sobre la queixa de no facilitar la informació que se sol·licita, la resposta va ser ben senzilla: l’Ajuntament està col·lapsat d’instàncies que fan la resta de regidors i les han d’anar contestant per rigorós ordre… bé, tampoc vaig saber entendre si per ordre d’entrada, per ordre de preferència o per ordre imperial.

En un dels punts de l’ordre del dia es dóna compte, obligada, de l’informe econòmic que s’ha de presentar trimestralment a Hisenda. A la pregunta de com és que el romanent de tresoreria resultava negatiu en uns 65.000 euros, la resposta va ser… “no sé que vols dir… a veure… bé… és que un Ple no és lloc per explicar les coses que no s’entenen de l’informe econòmic. Això passes per l’ajuntament i se t’explica”. Aprofito per animar els membres de l’oposició a que facin una instància amb la pregunta i que esperin a que es descol·lapsi l’ajuntament.

El fred que feia a la sala de Plens va fer petar les barres a més d’un i potser per això ningú va pensar a felicitar les festes. Bones festes a tothom i que el nou any faci realitat tots els vostres somnis.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari

Regularització deutes amb Mas d’en Parés

Decret d’Alcaldia que regularitza els deutes pendents amb la Urbanització Mas d’en Parés.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Destriar el gra de la palla.

Poca broma. Cal llegir amb calma la circular que la senyora alcaldessa a repartit entre els veïns per donar explicacions sobre l’increment de les retribucions d’alcaldia. L’opacitat en les gestions municipals s’identifica amb una mala praxi, però enterbolir les informacions per confondre ha estat sempre una pèssima estratègia política que si, a més, es fa per escrit resulta difícil de no evidenciar.

Per tal de no caure en el parany de desviar l’objectiu de la polèmica intentaré destriar el gra de la palla per poder mantenir la decisió de comentar estrictament l’acció política reflectida a l’article d’opinió.


Pel què fa a les “retribucions… al voltant de 1.080 euros mensuals” dir que en un principi no vaig ser capaç de saber si el desplaçament del vuit a la dreta responia a un error tipogràfic causat per les presses o a una rectificació pública del que ella mateixa va afirmar al Ple. No diré res més que, segons s’ha pogut comprovar, la nòmina d’alcaldia del mes de setembre ha sortit amb un import de 1.800,00€, NETS!


Aquest sou municipal vindrà subvencionat”, afirma. Té raó l’alcaldessa quan comenta que Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Decret 69/2008 d’1 d’abril per finançar els sous dels alcaldes. Ho va fer, com be diu, per reconèixer i recompensar en part la dedicació que cal fer als ajuntaments. El què no deu recordar és que també es va fer per intentar limitar els abusos de molts càrrecs electes que s’adjudicaven sous a plaer contribuint a escanyar els minsos recursos municipals.


Per si algú té curiositat, convé saber que la convocatòria per al 2013, recollida en la Resolució GRI/1402/2013 de 21 de juny, explica quines són les quantitats a percebre en cas que es compleixin els requisits i s’aprovi la sol·licitud. A l’Article 3.2 d’aquesta Resolució s’indica l’import total màxim mensual que la Generalitat aportaria en cas de “dedicació completa”: 1.458,81 euros/mes. I l’Article 7.2 especifica: “el pagament de les quotes empresarials que correspongui serà a càrrec dels ajuntaments”.


Deixant la part legislativa per a que cadascú la interpreti com bonament pugui, cal afegir, i és important recordar-ho, que al Ple de constitució de l’Ajuntament d’Aiguamúrcia ja es va fer repartiment d’aquesta suposada subvenció anual. Concretament la senyora alcaldessa va explicar que, per tal que la subvenció no es perdés, ella cobraria 600 euros per 4h/setmanals de dedicació i, el suposat sobrant, es va adjudicar al 1r.Tinent d’alcalde, que encara el cobra. Informació que recull aquesta Acta de l’Ajuntament. La resta de retribucions que s’indica en el comunicat es deuen haver anat afegint posteriorment.


No m’atreviria a dir quantes vegades es pot repartir una mateixa subvenció ni quant pot estirar-se per cobrir tots els pagament dels càrrecs electes però, davant les àmplies explicacions donades, tornaré a recordar que la decisió de presentar-se a un Ajuntament, la de formar part del seu govern i la de reduir jornades laborals són decisions personals, individuals i voluntàries. Com també ho seria renunciar-hi si un es veu sobrepassat per una feina que vista des de fora semblava fàcil de qüestionar. En canvi les raons personals i les voluntats individuals no haurien de servir mai per justificar una acció política com és carregar un nou sou a un Consistori. No sé si ara he sabut explicar millor on rau el problema.


“…informacions malintencionades… amb voluntat de desestabilitzar el govern…” Sobre les intencions que la senyora alcaldessa li convingui veure no es pot opinar, però que un govern no es desestabilitzi en aprovar un sou de 1.800 euros per una jornada de 12h. i ho faci perquè la informació es fa pública, com a mínim, hauria de donar molt que pensar.


Insistiré a dir, les vegades que calgui, que no s’estan qüestionant les hores de dedicació dels membres del govern, perquè les desconec, ni es valora si la feina que es fa durant aquestes hores és bona o dolenta. Això ja s’anirà veient. Aquí es qüestiona que algú, sigui qui sigui, pugui adjudicar i adjudicar-se sous a càrrec de les arques públiques amb la impunitat que dóna creure que ningú s’assabentarà i que si algú s’assabenta, farà l’orni.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Reflexions de l’Alcadessa…

En resposta a l’article d’opinió publicat  sobre l’augment de sous d’Alcaldia aprovats en Ple, aquestes han estat les “reflexions” que la senyora Alcaldessa a fet arribar a les cases de molts veïns del municipi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari