TARRACO - L'enigma de Tàrraco, desvelat
CARINA FILELLA. Tarragona
«Hi ha poc marge per al dubte.» Les estructures detectades al subsòl de la catedral de Tarragona corresponen amb tota probabilitat al temple que els tarragonins del segle I dC van aixecar en honor a l'emperador August. Així ho van dir ahir els codirectors de les prospeccions arqueològiques realitzades al setembre a la seu tarragonina. Les exploracions geofísiques confirmen la presència d'una gran estructura arquitectònica que, per les dimensions i el seu posicionament urbanístic, s'interpreta com el temple central del recinte de culte a l'emperador romà. Per tenir més certesa de les troballes, està previst que a finals de l'any que ve es duguin a terme intervencions arqueològiques selectives al subsòl de la nau central de l'actual catedral.
 |
 + Un temple de vuit columnes frontals i 25 metres d'alçada.
|
Fins ara només hi havia dos fets que indicaven que els tarragonins del segle I dC van aixecar un gran temple en honor a l'emperador August, que entre els anys 27 i 25 aC va residir a Tàrraco i va convertir aquesta ciutat en el punt de mira de l'imperi romà. Per una banda, perquè es van emetre diverses sèries monetàries que reproduïen el temple. I per l'altra, perquè els cronistes de l'època, com ara l'historiador Tàcit, van deixar escrit que a la mort de l'emperador, l'any 15 dC, una delegació de tarragonins va viatjar a Roma per demanar permís al seu successor, Tiberi, per a la construcció d'un gran temple en honor seu. Al marge d'això, mai fins ara no s'ha tingut cap evidència de l'existència del monument, ni la comunitat arqueològica s'ha posat d'acord sobre la seva situació en el mapa de Tàrraco. Era el gran enigma de Tàrraco.
Les prospeccions geofísiques realitzades al setembre al subsòl de la catedral deixen ara poc marge per al dubte, segons va dir ahir Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense i codirector del projecte, que, tot i mostrar «prudència», va dir que les estructures arquitectòniques que s'han visualitzat gràcies a tècniques avançades i no agressives d'exploració del subsòl corresponen amb tota probabilitat al temple central del recinte de culte de l'emperador, el primer que es construïa a fora de Roma. Per tenir-ne una certesa absoluta, es preveuen intervencions arqueològiques selectives a la nau central. Com que a finals de 2008 o a començament de 2009 el recinte ha de tancar les portes per a l'execució de la quarta fase de les obres de restauració de la catedral, s'aprofitaria aquest període per dur a terme els sondatges arqueològics.
El temple estaria situat al centre d'una gran plaça porticada situada en aquest espai de la Part Alta de Tarragona, que tenia una extensió d'unes dues hectàrees. Les restes del temple s'han localitzat a un metre i mig de profunditat respecte de l'actual paviment de la nau central de la catedral. De fet, només se'n conservarien els fonaments ja que, tal com va recordar l'arqueòleg Josep Maria Macias, cap a finals del segle V la fesomia urbana de la zona es va transformar profundament, i va ocasionar destrosses en els monuments antics. És en aquest període que també es va erigir en aquest espai la catedral visigoda de Tarragona, de la qual també podrien aparèixer restes.
TRES MÈTODES
S'han emprat tres mètodes per realitzar les prospeccions: tomografia de resistivitat elèctrica, que s'aplica mitjançant la injecció d'un corrent elèctric en el subsòl per reconèixer la constitució dels materials segons la seva resistivitat elèctrica; cartografia de conductivitat EM (un mètode d'inducció que genera mapes de variació de la conductivitat elèctrica del subsòl), i radar de subsòl, que permet obtenir informació estructural del subsòl. Albert Casas, catedràtic de prospecció geofísica de la Universitat de Barcelona, va explicar que, amb l'aplicació simultània de més de 350 elèctrodes a la nau central, s'ha pogut obtenir una imatge tridimensional de les entranyes de la catedral.Tot i destacar que estan en una fase preliminar, els responsables del projecte es mostren convençuts que es tracta del temple romà. «Si no ho fos, tindríem dos problemes: no sabríem davant de quin temple estem i no sabríem tampoc on s'amaga el temple d'August», va explicar Macias. Tal com reprodueixen les monedes de l'època, el temple tindria vuit columnes a la façana principal i estaria situat sobre un podi amb escales. Segons Isabel Rodà, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el temple tindria uns 25 metres d'alçada i uns 40 d'amplada, tot i que fins que els equips que treballen en el projecte no puguin delimitar les restes detectades al subsòl de la catedral no es podran confirmar les dimensions del monument i no se'n podrà fer una restitució hipotètica. A la imatge es pot veure una reproducció ideal del temple d'August segons Puig i Cadafalch.
La construcción de la presa, que es también una de las más grandes en
la historia del país, se prolongó durante varias dinastías de distintos
faraones 
